Històricament les dones científiques hem tingut un paper molt important, però malauradament sempre hem estat a l’ombra dels homes. Henrietta Swan Leavitt, una brillant però generalment ignorada astrònoma que va fer un salt gegant en la mesura de la distància dels estels; Lise Meitner, que va ajudar a descobrir la fissió nuclear, encara que va ser un home, Otto Hahn, qui va obtenir el reconeixement; Rosalind Franklin, que va contribuir a descobrir l’estructura de l’ADN, però el Nobel de Medicina de 1962 va ser atorgat de nou a dos homes, a Watson i a Crick; i Jocelyn Bell, que va descobrir els púlsars i que hauria d’haver compartit el 1974 el premi Nobel que li va ser concedit al seu supervisor, Anthony Hewish.
Aquests esdeveniments han succeït tan sovint en la història de la ciència que el fet de minimitzar el talent, la intel·ligència i la contribució de les dones científiques és un error sistèmic. Però, per desgràcia, avui en dia encara persisteix aquesta escletxa de gènere.
Així i tot, les dones anam obrint camí. Al Grup de Relativitat i Gravitació de la UIB, on tinc el plaer de treballar gràcies a la convocatòria del SOIB de Joves Qualificats, Alícia Sintes lidera la participació de la UIB en la Col·laboració Científica LIGO, en el marc de la qual s’han fet la detecció de les ones gravitacionals. A més, hi treballen dues joves científiques, Marta Colleoni i Leïla Haegel.
Elles són un exemple per a totes les nines que somien desenvolupar una carrera científica. Les dones tenim tanta aptitud, capacitat i intel·ligència com els homes, i que no hàgim participat en la ciència activament durant tots aquests anys ha estat una pèrdua de coneixement i saviesa. És hora que es garanteixi la igualtat d’oportunitats i la no discriminació per raó de sexe, en qualsevol dels àmbits, etapes i circumstàncies de la vida.
És el moment que es reconegui el talent femení. La ciència ha de tenir nom de dona.
Autora: Marina Adrover
