Si l’educació és un dels pilars del progrés social, pareix evident que, quan ens esforçam per estimular-ne l’evolució, nosaltres i el nostre entorn també tenim la possibilitat d’avançar. De primeres, ens imaginam la tasca diària dels docents a les escoles i als instituts, però avui ens centrarem en la feina d’investigació que fan a la UIB Aina Estrades i Carme Rosselló, dues joves qualificades amb vocació per l’ensenyament i amb iniciativa per estimular les possibilitats que ofereix la recerca a l’hora de repensar el nostre sistema educatiu i els models d’ensenyament.
Cada una forma part d’un projecte. N’Aina treballa en les línies d’actuació del Programa de millora de la formació inicial dels estudis de Mestre i de professorat de secundària. Una d’aquestes línies consisteix a crear les proves d’admissió per als estudis del Grau d’Educació Infantil i de Primària, anomenades PAP_Edu, que són unes proves competencials. Això vol dir que les persones que vulguin ser mestres hauran de superar unes proves sobre competència lingüística, lògica matemàtica i d’aptitud personal (entrevista i vídeo de presentació).
També investiguen sobre educació des de dues perspectives: l’aprenentatge realista i l’acompanyament constructiu. L’aprenentatge realista és una perspectiva que reflexiona i aprofundeix sobre el vincle existent entre la teoria de l’educació, que reben els estudiants dels graus d’Educació Infantil, Primària i del Màster de Professorat, i la pràctica docent, la tasca dels docents i mestres a les aules dels centres educatius. Aquesta línia s’encamina a formar l’alumnat de grau i focalitza l’atenció a millorar la relació entre teoria i praxis educativa i a reconduir el model d’ensenyament actual.
Per part seva, l’acompanyament constructiu fa referència al tipus de tutorització de les pràctiques, és a dir, a la manera com creiem que els mestres d’escola i professors d’universitat haurien de tutoritzar i/o acompanyar els estudiants de pràctiques dels graus d’Educació Infantil i d’Educació Primària i del Màster de Professorat. És un acompanyament que té molt en compte la pràctica reflexiva del docent per a la millora educativa.
Una altra de les línies d’actuació ha estat la creació d’una xarxa de centres col·laboradors de la UIB, que té l’objectiu d’impulsar la relació, la col·laboració i el treball compartit entre els centres educatius d’educació infantil i primària públics de les Illes Balears, els seus docents i els equips docents dels estudis de Mestre de la Facultat d’Educació de la UIB. La finalitat d’aquesta feina conjunta i coordinada és millorar la formació inicial dels mestres.
N’Aina, doncs, s’encarrega de coordinar aquest programa. Convoca reunions, participa en els projectes i línies d’investigació, prepara documentació, gestiona els recursos i grups de treball, passa qüestionaris de valoració del programa i participa en la seva interpretació a través d’anàlisis qualitatives.
Pel que fa a na Carme, treballa amb el grup de recerca d’Educació i Ciutadania, i participa en l’elaboració de la Guia per a la prevenció de l’abandonament dels estudis de Formació Professional, que s’emmarca en el procés de transferència dels resultats d’una investigació anterior, Itineraris d’èxit i d’abandonament en la formació professional del sistema educatiu de nivell 1 i 2 (ref. EDU203-42854), finançat en el marc del Programa nacional de R+D+I. L’objectiu general és posar a l’abast del professorat i dels centres de formació professional un seguit d’orientacions i recursos que ajudin a prevenir l’abandonament dels estudis per part de l’alumnat.
Per dur a terme aquest projecte, el grup col·labora amb quatre centres educatius que apliquen estratègies afavoridores d’itineraris d’èxit: el centre de Son Llebre, Es Liceu, Sa Colomina i Jovent. Prenen com a models les seves pràctiques pedagògiques, els donen un sentit teòric i intenten fer-les extensibles a altres contextos.
D’aquesta manera, poden saber quines són les propostes d’acció que permeten desenvolupar pràctiques pedagògiques d’èxit a FP Bàsica i FP de Grau Mitjà, així com descriure experiències reals que puguin ser vinculades al cos teòric. Els exemples recollits en aquests quatre centres són evidències que serviran per completar la Guia. En definitiva, la idea és elaborar un document interactiu que permeti identificar aspectes de la intervenció educativa per aplicar-los als centres, una eina per a equips directius i equips docents de centres d’FP que els permeti identificar bones pràctiques, poder aplicar-les a altres centres i reduir l’abandonament escolar. Per tant, entenem que del cos teòric produït per la ciència en deriven pautes d’actuació útils per saber afrontar els reptes socials en educació, com ara l’abandonament escolar. És evident que el temps i els resultats fan que la teoria s’adapti a la praxis, i a la inversa; un trajecte d’anada i tornada necessari per estimular l’evolució de l’educació i, per tant, de la societat. Esperam poder tornar a parlar de la tasca de n’Aina i na Carme en publicacions futures; si més no, estarem atents als resultats.