Diuen que la ciència és un llenguatge a part. Vist des de fora, algú pot considerar-la com una entitat misteriosa, incomprensible i tediosa. Un enigma que només pot ser desxifrat per gent que, precisament, sap llegir-la i servir-se’n per conèixer com funciona aquest món. Cal dir que alguns de nosaltres no estam habituats a sentir segons quins temes, però això és bo d’arreglar, sobretot amb persones que estiguin disposades a mostrar a la resta aquest llenguatge de la investigació científica de manera clara i concisa. Aquest és el cas de la jove qualificada d’avui, Maria Olívia Schweiss, graduada en Química a la UIB i amb un màster de Ciència i Química a Alemanya.
Des del maig de l’any 2019 na Maria treballa amb el grup de recerca del Laboratori d’Investigació en Litiasi Renal i Biomineralització (LILR). En general, tracten de determinar la tendència que té una orina a cristal·litzar i a formar arenes i càlculs, i d’estudiar l’efecte inhibidor de certs compostos, com ara el fitat, per evitar-ho. Actualment, i entre d’altres, es dedica a investigar els càlculs de cistina, que són els únics d’origen genètic i que a dia d’avui no disposen d’un bon mètode preventiu. Els pacients amb cistinúria (elevats nivells de cistina en orina) que formen càlculs són reincidents i els tractaments a què se sotmeten tenen efectes secundaris. Això posa de manifest la importància d’entendre quins són els factors que promouen la formació d’aquest tipus de càlculs i quins factors i/o molècules poden inhibir-la.
A més, na Maria i l’equip amb el qual treballa s’encarreguen d’estudiar les mostres de càlculs, tan renals com biliars, que arriben de tots els hospitals públics i privats de les Illes Balears. Registren aquestes mostres i elaboren informes de recomanació als pacients. Amb aquesta tasca volen optimitzar el procediment que empren els hospitals i prevenir la formació de càlculs en pacients.
El procediment funciona de la manera següent. Setmanalment, arriben tots els càlculs renals de pacients litiàsics d’hospitals i de centres de salut públics i també d’alguns de privats (20-30 mostres per setmana i devers 80-100 casos d’expulsió i/o extracció de càlculs renals mensuals). En primer lloc, preparen i inventarien totes les mostres, és a dir, les esterilitzen eliminant-ne restes de sang i orina i els assignen un nombre de referència. Després en fan una primera anàlisi identificativa considerant aspectes com el nombre de càlculs i fragments de cada mostra, el color o forma. Finalment, en fan un estudi morfocomposicional per determinar de quin tipus de càlcul es tracta. Sobre la base d’investigacions exhaustives prèvies, el grup va fer un llistat i catalogació dels tipus de càlculs renals tot relacionant-los amb la seva etiologia, això és la relació entre tipus de càlcul i les causes que el provoquen. En total, el laboratori disposa de més de 14.000 càlculs estudiats.
Alguns exemples de càlculs són l’oxalat càlcic monohidrat (COM, dels quals n’hi ha de dos tipus: de cavitat i papil·lars) i l’oxalat càlcic dihidrat (COD). Entre les causes que provoquen la formació del primer (COM) trobam la hiperoxalúria (concentració elevada d’oxalat a l’orina). Per contra, la hiperoxalúria no és rellevant en el cas de la formació de COD. La formació d’aquest altre tipus de càlculs està condicionada per la concentració de calci. Quant als càlculs de COM, els de cavitat es formen a la cavitat del ronyó i solen ser esferes llises originades per elevades concentracions d’oxalat. En canvi, els càlculs de tipus papil·lar es formen a causa de lesions en el teixit papil·lar del ronyó i creixen aferrats a les papil·les. Les lesions, al seu torn, solen ser provocades per citotòxics (pesticides o herbicides, ser fumador o diabètic). L’avaluació morfològica és clau per diferenciar-los i establir unes recomanacions específiques adaptades a cada cas.
Un cop que han fet tots els estudis necessaris i establert el tipus de càlcul, redacten un informe confidencial que inclou les característiques de la mostra, composició, estructura, etiologia i recomanacions associades a les causes. Envien cada informe al metge o hospital pertinent. La realització d’aquestes anàlisis és una estratègia de prevenció i permeten fer un diagnòstic molt més acurat, amb la qual cosa faciliten la tria d’un tractament idoni i personalitzat per evitar la reincidència del pacient. L’especificitat dels resultats també poden ajudar a regular i millorar la salut sistèmica i no solament renal.
Conèixer, encara que sigui mínimament, aquest llenguatge propi de la ciència ens permet tenir eines per gestionar el nostre dia a dia. La prevenció inclou una consciència i pràctica activa del pacient, que només pot dur a terme si està ben informat. Agraïm, per tant, la tasca del Laboratori de Litiasi Renal i a na Maria la seva disposició per exposar-nos tan clarament la feina que fa.