Nascuda a l’illa de Gran Canària, la jove qualificada d’avui es va traslladar a Madrid fa temps per dedicar-se a l’art dramàtic, i s’especialitzà en teatre musical. Per coses del destí i canvi d’aires, va decidir començar a estudiar el Grau de Comunicació a la Universitat de la Rioja (UNIR). Ens conta que allà es va introduir al món de la comunicació des d’una perspectiva holística i va aprendre a mirar-la com si es tractàs d’un instrument, aquell que et dona la possibilitat d’explicar, en una línia distintiva i acurada, un missatge concret. Si retenim aquest punt, podríem parlar de l’estratègia comunicativa que s’ha de seguir a l’hora de transmetre una bona imatge corporativa a qualsevol receptor. Per exemple, la unitat que s’encarrega d’aquesta tasca a la UIB és el Servei de Comunicació, Promoció i Imatge, que entre les seves funcions destaca la de donar visibilitat la tasca de la institució i de reforçar-ne la imatge entre la societat de les Illes Balears.
Per analogia, aquesta és la feina de na Carolina al Laboratori d’Interdisciplinari sobre el Canvi Climàtic (LINCC), integrat per més de 60 investigadors d’àrees diferents (Dret, Economia, Filosofia, Pedagogia, Física, Geografia, Biologia, Matemàtiques, Química…) amb la mirada posada en la problemàtica del canvi climàtic.
El lloc que cobreix na Carolina respon a la necessitat del Laboratori de complir dues funcions que esdevenen imprescindibles per arrodonir el treball en docència, investigació i recerca: la difusió i la transferència de coneixements. Tot i que pot parèixer una tasca senzilla, no ho és. Per acomplir aquests objectius, el LINCC realitza moltes activitats enfocades al públic en general, com, per exemple, les Cites pel Clima: una trobada dinàmica de cites ràpides (5-10minuts) entre públic i membres de l’equip del LINCC, en la qual cada investigador explica el canvi climàtic des de la seva perspectiva acadèmica. També s’encarreguen d’organitzar un Cicle de conferències sobre el canvi climàtic. La darrera, titulada «El aumento del nivel del mar por el cambio climático: cómo afecta a las zonas costeras», a càrrec de la doctora Marta Marcos Moreno.
Dit això, en aquesta enorme activitat hem de tenir en compte la figura de na Carolina. Cada esdeveniment necessita una organització comunicativa prèvia, que de vegades passa desapercebuda i que entenem que pot marcar la diferència davant l’èxit o el fracàs d’una activitat. Des de la creació del cartell, la coordinació dels investigadors involucrats, el contacte constant amb altres mitjans de comunicació o les publicacions a les xarxes socials. I no només això: també s’ha de tenir en compte la feina a posteriori. Notes de premsa sobre el resultat de les activitats del LINCC o sobre la participació d’investigadors del laboratori en altres jornades, conferències i seminaris. Un ritme frenètic que requereix una bona planificació i un bon control del temps per fer una promoció completa de la feina feta. En conjunt, la tasca de comunicació de na Carolina segueix dues direccions: una d’externa, que fa visible la tasca del LINCC al públic en general i, una d’interna, que implica la coordinació de l’equip d’investigadors amb les activitats les quals participen. Ambdues necessàries perquè aquesta entitat i, per extensió, qualsevol grup d’investigació, pugui difondre la seva feina. En aquests casos, comptar amb una figura que s’encarregui de la comunicació com na Carolina permet de gestionar una part imprescindible de la investigació i el desenvolupament social: la divulgació científica.