La divulgació científica té una finalitat principal: mostrar a la societat els coneixements que generen els investigadors. D’aquesta manera, es millora la cultura científica de la societat i es fa visible el benefici social que hi ha darrere la investigació. Ara bé, com veurem, la divulgació pot ser també una eina útil per engrescar els més joves a fer ciència i, amb sort, perquè descobreixin la seva vocació.
Aquesta és una realitat que comentàvem amb Joan Morell abans que tots haguéssim de quedar confinats a casa per mor de la COVID-19. Quan cursava primària, en Joan va participar en un projecte sobre egiptologia amb què va descobrir un món nou i estimulant. Aleshores, va continuar investigant pel seu compte fins que va arribar a la Universitat de les Illes Balears, on es va graduar en Història. Recentment, ha cursat el Màster en Formació del Professorat a la UIB.
A través del programa SOIB-Joves Qualificats ha pogut continuar la formació professional amb el grup d’investigació ArqueoUIB, vinculat al Departament de Ciències Històriques i Teories de les Arts de la Universitat i del qual ja vàrem parlar amb Miquel Àngel Salvà.
Així doncs, aprofitam l’avinentesa per actualitzar les darreres notícies sobre dos dels jaciments més actius de Mallorca, el del Puig de sa Morisca (Santa Ponsa) i el dels Closos de Can Gaià (Portocolom), i sobre l’arqueòdrom del campus universitari, malgrat que ara mateix estigui sense activitat a causa de la situació creada per la COVID-19.
En primer lloc, el Puig de sa Morisca està de ple en el projecte de planificació, adequació i edificació d’un museu. Això suposa, per ArqueoUIB, una gran tasca d’organització del catàleg que s’hi exposarà, format principalment pel material obtingut al jaciment. Existeix, per tant, una tasca prèvia dels investigadors, que consisteix a extreure les peces del camp i traslladar-les al laboratori de Prehistòria. Seguidament, diversos tècnics fan el tractament de neteja, reciclatge i emmagatzematge del material, una part del qual la conservaran i l’altra la prepararan per exposar-la al públic.
El jaciment de Closos de Can Gaià també està en fase inicial de creació d’un centre d’interpretació. Perquè ens entenguem, volen construir un espai que adeqüi el jaciment per fer-hi divulgació científica i, per tant, per poder fer-hi conferències, jornades i tallers. Com a curiositat, en Joan ens conta que es plantegen recrear una naveta a escala real, un edifici funerari que a la seva època podia arribar a fer fins a 4 metres d’alçada.
En darrer lloc, dirigim l’atenció a l’Arqueòdrom del campus universitari. Tot i que Miquel Àngel Salvà ens va explicar en què consistia aquesta iniciativa a l’article «Excavar, deduir i divulgar: anem a l’Arqueòdrom!», ara sabem que existeix un projecte d’ampliació de les instal·lacions que implicaria, entre altres coses, allargar la tomba o afegir-hi un altre punt d’excavació.
Abans de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, la tasca al laboratori de Prehistòria mantenia en Joan ben ocupat. Ens explica que organitzava l’inventari del material arqueològic dels jaciments i elaborava material didàctic i tallers útils per explicar al públic, sobretot escolar, la feina arqueològica de la UIB: l’objectiu és fomentar l’interès entre els més joves per aquesta disciplina. Paral·lelament, creava continguts per a la pàgina web amb publicacions setmanals sobre l’activitat del grup o notícies relacionades amb l’arqueologia, i, a més, s’encarregava de fer la formació als alumnes col·laboradors de l’Arqueòdrom.
Com dèiem, la divulgació científica permet conèixer de primera mà la tasca dels investigadors. En aquesta entrevista hem pogut saber quins són els pròxims projectes arqueològics de la UIB, una triple aposta per la difusió d’aquesta disciplina per acostar-la al públic i generar interès, ja que el seu futur també depèn d’estimular el relleu generacional dels investigadors.
De la mateixa manera, la divulgació ens serveix per conèixer les virtuts d’aquesta disciplina. En Joan ens comenta que la seva importància rau a explorar i explicar, a través de la metodologia arqueològica, la manera de viure d’aquelles societats que habitaren segles enrere les illes Balears i, a la vegada, conservar el nostre patrimoni material. Una mirada a la nostra cultura material que ens permet saber d’on venim i cap a on anam. Però, quina és la dificultat principal? Hem de tenir en compte que no disposam d’un arxiu històric que permeti investigar segons quines èpoques i estils de vida concrets. Això ens obliga, per tant, a llegir la història del passat sense tenir cap llibre.
La prehistòria és, segons la visió d’en Joan, un trencaclosques mancat de moltes peces i de les quals hem extreure, a través de l’arqueologia, la màxima informació possible. D’aquesta tasca tots en som responsables, ja que és important crear una consciència arqueològica entre la societat que ajudi a conservar el material dels jaciments. Cal recordar sempre que no es pot extreure ni moure res del camp de treball. Només d’aquesta manera podem conservar de manera col·lectiva el nostre patrimoni cultural.