Us imaginau que entrau un dia a un supermercat i, sense dir cap paraula ni haver fet cap gestió prèvia, el personal us lliura la vostra comanda? Aquest plantejament ara ens pot parèixer exagerat, però, si fem un exercici d’imaginació, podria ser una de les aplicacions futures de les tecnologies que es desenvolupen en l’àmbit del neuromàrqueting, un camp d’estudi que aplica els coneixements de la neurociència a la comercialització dels productes.
A la UIB, hi ha diversos grups que treballen en l’àmbit de la neurociència. En un d’aquests, el grup de recerca en Física Experimental de Sistemes Complexos, de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes complexos (IFISC), hi trobem Alberto Pueyo Wagner. Amb ell hem pogut conversar sobre els avenços que es fan en aquest camp des de les instal·lacions de la UIB.
N’Alberto, de 25 anys, és graduat en Física i té un màster de Física dels Sistemes Complexos a la UIB. Actualment, col·labora en la línia de recerca de neurociència computacional de l’IFISC, que contribueix a l’estudi dels mecanismes cerebrals que es relacionen amb les nostres preferències per determinades coses.
El procés de treball comença amb la recepció de dades extretes d’experiments que es duen a terme al Centre de Tecnologies Biomèdiques de Madrid. Aquestes dades consisteixen a connectar diverses persones a una MEG (magnetoencefalografia) per registrar-ne l’activitat funcional cerebral davant d’unes imatges presentades, respecte de les quals ha de dir si li agraden o no.
Els resultats de l’activitat cerebral d’aquestes persones s’utilitzen, entre altres coses, per estudiar quin és el punt, espacial i temporal, més important que cal tenir en compte per analitzar el registre. L’objectiu és dissenyar i posteriorment crear un dispositiu, que es connectaria a la persona per saber quina valoració fa d’un producte confrontant-lo amb el que ha dit i, fins i tot sense haver-ho de dir amb paraules, simplement observant-ne l’activitat cerebral.
En aquest cas, l’ús d’aquesta màquina s’enfocaria a l’àmbit del neuromàrqueting. No obstant això, n’Alberto explica que seria interessant poder-li trobar també un ús en l’àmbit clínic. Volem deixar clar que, al principi, hem exagerat el relat que ens ha presentat n’Albert, potser atrets per la lògica de Black Mirror, però únicament per mostrar una realitat que és aparentment llunyana, però sorprenentment palpable. Si més no, possible, gràcies a la feina de n’Albert i de l’equip d’investigadors de l’IFISC.