Les memòries de mestres pertanyents al Fons Escola Normal de Mestres i Annexes han servit per dur a terme la tesi doctoral de Gabriel Barceló, actualment professor ajudant del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB, amb el títol La enseñanza primaria en Mallorca (1939-1949). Cultura y prácticas escolares. Aquest investigador entre, d’altres informacions, va fer servir com a base especial documentació que conté aquest fons de l’arxiu, sobretot fonamentat en la recopilació i l’estudi les memòries d’alumnes de pràctiques de magisteri i memòries de mestres que opositaven per promocionar durant el primer franquisme.
137 memòries de pràctiques (AHUIB) i 54 d’opositors (AGA), a més de un bon nombre de fotografies d’aquell temps, han servit a Gabriel Barceló per reconstruir la realitat a l’escola de l’època. Una de les coses que més va atreure l’atenció de Barceló fou que en aquestes memòries no es parla mai del càstig físic i sembla que hi ha més continuïtat en la pràctica escolar que no un trencament total.
De tota aquesta documentació es desprèn que la pràctica diària dels mestres estava més determinada per l’experiència i sabers que no per les disposicions oficials. De vegades, es mantenia la metodologia introduïda a finals del segle XIX i a principis del XX. De tota manera, diu Barceló, l’adoctrinament del franquisme es feia palès a tota l’escola de la primera postguerra, sobretot pel que fa als símbols externs i als continguts.
Al final de l’entrevista de la Ultima Hora, Gabriel Barceló declara que “protegir una llengua minoritària no és adoctrinar”.