Seminaris virtuals del GRESIB 2022-2023

Aquí trobareu les dates dels Seminaris virtuals del GRESIB. Tots els esdeveniments són en línia a través d’aquest enllaç. No cal inscripció prèvia. Recordeu que és una activitat reconeguda per al passaport cultural de la UIB (excepte si sou estudiants del Grau de Llengua i Literatura Catalanes, que podeu aconseguir punts mitjançant aquestes activitats).

A continuació trobareu el calendari de seminaris per aquest any acadèmic i els seminaris que s’han enregistrat fins ara.

Vídeos publicats dels seminaris

1r seminari «Efectes de les ideologies lingüístiques dels argentins a Mallorca en l’aprenentatge del català»

Dijous 29 de setembre, 17 h

Catalina Amengual (Universitat Ciutat de Dublin i Universitat de les Illes Balears), presentat per Isabel Crespí (Universitat de les Illes Balears)

Resum: Els factors que influencien l’adquisició d’una segona llengua (L2) han estat àmpliament estudiats. No obstant això, les ideologies lingüístiques no han estat considerades com un factor a part que influenciï aquesta adquisició i, més concretament, la d’una llengua minoritzada com és el català. Aquesta proposta posa en relleu les ideologies lingüístiques i el seu impacte en l’adquisició del català per part de persones immigrades residents a Mallorca. L’estudi segueix una metodologia qualitativa, concretament s’han realitzat 11 entrevistes a persones adultes nascudes a l’Argentina residents a Mallorca. Els resultats apunten a la necessitat de considerar les ideologies lingüístiques com un factor que té un impacte decisiu en l’adquisició d’una llengua. Tot i que no es poden establir patrons generals d’aquesta influència, atès que sembla que una mateixa ideologia pot provocar diferents resultats en l’adquisició del català a Mallorca, s’han trobat tres ideologies lingüístiques compartides entre els participants: (a) ideologies de cortesia lingüística (b) ideologies de legitimitat i autoritat (O’Rourke & Ramallo 2013), i (c) ideologies del valor simbòlic i/o instrumental (O’Rourke 2005, Soler Carbonell 2013).

2n seminari «Lenguas minorizadas y mercado turístico»

Divendres 4 de novembre de 2022

Daniel Ruiz (Universitat Ludwig-Maximilians de Munic), presentat per Maria del Mar Vanrell (Universitat de les Illes Balears)

El turismo ha resultado ser un ámbito muy fértil para la investigación sociolingüística, porque en esta actividad económica convergen muchos factores que suelen ser de interés para nuestra disciplina: contacto lingüístico, traducción, ricas interacciones pragmáticas en encuentros breves y fugaces entre agentes diversos, partícipes de una movilidad relacionada con las dinámicas socio económicas de la globalización, del capitalismo tardío. En el caso de este estudio, estos factores son el telón de fondo ante el que se desarrolla nuestro objeto de estudio: la movilización de recursos glotosemióticos tanto para la construcción de un mercado de la identidad (identidad del destino turístico, identidad de la población local, identidad de los y las visitantes) para el que se producen bienes y servicios turísticos ‘auténticos’ y atractivos, como para la refutación de las lógicas de la mercantilización rampante del turbo capitalismo, base del mercado del ocio y el ‘cambio de aires’.

3r seminari «Descripció gramatical de la llengua yamalero (Colòmbia): estat de la qüestió i perspectives de futur»

Divendres 25 de novembre de 2022

David Ginebra (Universitat Autònoma de Barcelona), presentat per Xico Torres Tamarit (Universitat Autònoma de Barcelona)

Aquesta presentació es dividirà en tres parts: en primer lloc, farem una introducció a la llengua i a les comunitats yamalero; en segon lloc, presentarem breument el seu sistema fonològic; i en tercer lloc, mostrarem quins són els següents passos en la descripció lingüística del yamalero.

Així doncs, començarem amb una introducció a la llengua i a les comunitats yamalero. Parlarem de la seva localització geogràfica, de la família lingüística a la qual correspon, de la seva situació sociolingüística i dels estudis lingüístics que hi ha fins a la data.

Tot seguit, girarem l’atenció cap als seus parlants, repartits en tres comunitats de la reserva indígena de Caño Mochuelo (Colòmbia), amb especial atenció a la omunitat d’Únuma, d’ètnia yaruro. Això inclourà una breu introducció a la seva història, culturai manera de viure. Un cop feta aquesta introducció, presentarem breument el sistema fonològic del yamalero, l’única part de la gramàtica que ha començat a ser estudiada de manera sistemàtica. Posarem especial atenció en els trets fonològics tipològicament més rellevants, en comparació amb el seu context local i regional. Això inclourà la presència d’una vocal alta posterior no arrodonida /ɯ/, en oposicióa la típica /ɨ/ de les llengües amazòniques; l’aparent evolució de les oclusives aspirades cap a les seves corresponents fricatives, seguint el camí d’altres llengües de la mateixa família; i l’absència de fonemes líquids, en oposició a la distribució que presenten la majoria de llengües de l’Amazònia.

L’última part de la presentació dibuixarà els pròxims passos en la descripció del yamalero, que consisteixen a crear un corpus de llengua oral a partir del qual poder fer una anàliside la seva morfologia i sintaxi. Pel que fa al corpus, plantejarem qüestions metodològiques que tenen a veure amb la gravació, transcripció i traducció de textos, mentre que per a l’anàlisi mostrarem les eines de software que recomanen la majoria de metodologies actuals. A continuació, presentarem algunes qüestions ètiques que cal tenir en compte a l’hora de treballar amb comunitats indígenesi, finalment, subratllarem els principals motius que creiem que justifiquen una recerca d’aquesttipus. En resum, aquesta presentació vol mostrar com es treballa actualment en la descripció de llengües no documentades, a través de l’exemple del yamalero, i presentar algunes dades d’aquesta llengua fruit de la recerca que s’ha dut a terme fins al moment.

4t seminari «The lexical choices of Majorcan youth: A methodological proposal for the study of dialect change»

Divendres 2 de desembre de 2022

James Ramsburg (Universitat de Minnesota – Universitat de les Illes Balears), presentat per Elga Cremades Cortiella (Universitat de les Illes Balears)

Majorcan Catalan (and its Balearic counterparts) have long been thought to be of the most unique and conservative dialects of the language. However, to what extent is this still true? Over the past four decades, numerous authors have demonstrated that Majorcan Catalan is undergoing a process of long term dedialectalization, setting it on a path of convergence with Central Catalan and Spanish. The present study seeks to provide a comprehensive, contemporary account of the state of the Majorcan Catalan lexicon, with an emphasis on the lexical choices of the island’s youth. In contrast to classical dialectological studies which have been largely subjective in nature, the data will be analyzed via two advanced computational methods: dialectometric analysis (to identify where lexical variation exists on the island) and mixed-effects variable rules analysis (to explain the linguistic and social factors influencing lexical variation). In this seminar, I’ll review and problematize the traditional approaches to dialectology, discuss some preliminary results of my study, and present my proposal for a new experimental protocol for research into dialect change: one that is empirical, comprehensive, and easily reproducible.

5è seminari «The School Census: A tool for profiling the multilingual city and planning effective public policies and services. The case of Bremen»

Divendres 16 de desembre de 2022

Maria Mazzoli (Universitat de Groningen), presentat per Catalina Amengual (Universitat Ciutat de Dublin – Universitat de les Illes Balears)

In urban areas, multilingualism tends to concentrate in segregated neighborhoods, which impacts language practices in the households, wider community, schools and workplaces. Segregation creates issues for language management in terms of both the support to heritage minority languages and the development of the majority language, and ultimately leads to discrimination and marginalization. In this presentation I am tackling as a specific case study the city-state of Bremen (DE), where migration-related diversity is high (50% of the school population declare a mother tongue different from German, with peaks up to 88% in certain districts). I will report on existing projects aimed at documenting and supporting language diversity in the city. I will also put forward exploratory research questions and research design on best practices in language policy and diversity management at the level of the city administration and government.