Els Seminaris virtuals del GRESIB tracten temàtiques diverses relacionades amb l’estudi de la llengua i àmbits relacionats. Les sessions tenen una periodicitat mensual i es realitzen en línia a través d’aquest enllaç i no cal inscripció prèvia.
Recordau que és una activitat reconeguda per al passaport cultural de la UIB (excepte si sou estudiants del Grau de Llengua i Literatura Catalanes, que podeu aconseguir punts mitjançant aquestes activitats).
Vídeos publicats dels seminaris
1r seminari «Dialectología y variación: marcos, técnicas y logros»
Header text
Divendres 27 d’octubre, 17 h
Gotzon Aurrekoetxea (Universitat del País Basc), presentat per Melania S. Masià (Universitat de les Illes Balears)
Resum: El estudio de la variación lingüística en su conjunto como la geolingüística en particular, se ha abordado partiendo de diversos marcos y presuposiciones teóricas, que muchas veces se complementan, pero que en otras ocasiones chocan frontalmente. Partiendo de un punto de vista historicista, diacrónico, la geolingüística ha evolucionado a marcos que se basan en la realidad sincrónica de la lengua. En cuanto a la metodología, ha pasado de utilizar criterios subjectivos en la elección de las características a criterios más objetivos basándose en grandes masas de datos, a la par que ha añadido el punto de vista cuantitativo como complemento del cualitativo en la tarea de diferenciar áreas dialectales y clasificar dialectos. El uso de métodos computacionales ha ayudado en la actualización de los procedimientos y en logros que hace bien poco eran impensables. En la exposición se analizarán las aportaciones y las deficiencias de cada marco teórico.
2n seminari «The linguistic vs. sociocognitive nature of expressing pragmatics: what is it about in preschool years?»
Divendres 24 de novembre, 17 h
Mariia Pronina (Universitat de les Illes Balears), presentada per Catalina Amengual (Universitat Ciutat de Dublin i Universitat de les Illes Balears)
Resum: Pragmatics – the ability to use language socially –involves both the linguistic and social aspects of human communication. Developmental literature has explored the interplay between children’s pragmatic, structural language, and social cognition skills. However, the focus has largely been on receptive pragmatic domains and verbal, non-multimodal language. We know much less about the acquisition of expressive pragmatics and its relationship with multimodal language (i.e., prosody and gesture). We will go through a series of studies that explore expressive pragmatic abilities during early preschool years (ages 3– 4), in relation to social cognition and language, both structural and multimodal, using different descriptive, correlational, and training approaches. We will seek to provide insights into the developing architecture of pragmatics and answer the question about the cognitive status of the expressive pragmatic ability.
3r seminari «El fraseig prosòdic en bretó»
Divendres 22 de desembre, 17 h
Emily Elfner, Mélanie Jouitteau i Francesc Torres-Tamarit (Universitat de York, IKER UMR 5478-CNRS, Universitat Autònoma de Barcelona), presentats per Isabel Crespí (Universitat de les Illes Balears)
Resum: En aquest seminari, presentarem els resultats preliminars d’una tasca de producció dissenyada amb l’objectiu d’estudiar el fraseig prosòdic de les declaratives neutres de focus ample en bretó, una llengua celta en perill d’extinció parlada a l’oest de Bretanya, a l’Estat francès. L’estudi de la interfície sintaxi-prosòdia del bretó és rellevant des del punt de vista teòric i tipològic, ja que és una llengua de verb en segona posició que també admet, en casos concrets, un ordre de mots amb verb inicial, no marcat en les altres llengües celtes. Hem identificat el sintagma fonològic com el domini d’assignació dels accents tonals, ascendents (LH*), i hem trobat que els sintagmes fonològics de dos mots prosòdics es realitzen amb un sol accent tonal. Els sintagmes fonològics en bretó tenen el nucli a la dreta (és el segon membre del sintagma el que rep l’accent tonal), llevat que el segon membre sigui un mot funcional (un auxiliar o una còpula), en què el primer membre (un subjecte o un verb) està accentuat. Si un mot funcional apareix en posició inicial d’oració (una còpula), s’integra exhaustivament en un sintagma fonològic i rep un accent tonal.
4t seminari «Variación en las estrategias de ajuste entre texto y melodía en el margen prosódico izquierdo: el caso de los vocativos del asturiano»
Divendres 12 de gener, 17 h
Eduardo García (Universitat de Drew), presentat per Maria del Mar Vanrell (Universitat de les Illes Balears)
Resum: Esta presentación analiza la relación entre las marcas entonativa y morfosintáctica en los vocativos en posición inicial de enunciado en asturiano. Éstos se pueden realizar con dos melodías: L+H* L% y H+L* L%. Morfosintácticamente, se pueden marcar con la partícula a– (por ejemplo ¡A Manolo!). El uso de esta partícula tiene unas restricciones: (i) no puede aparecer sola, (ii) siempre precede al nombre y (iii) sólo aparece con el patrón entonativo H+L* L%. En vocativos con sílaba tónica inicial existe una presión temporal para realizar los movimientos tonales debido a la proximidad del margen prosódico izquierdo (conflicto entre texto y melodía). Los resultados de un experimento de producción muestran que, en tales contextos, los hablantes usan distintas estrategias de ajuste para cada contorno que son similares a las atestiguadas en el margen prosódico derecho en muchas lenguas entonativas (casos de tonal crowding). La variedad de estrategias empleadas (ajuste de la melodía o del texto) muestra que los hablantes son conscientes de qué tonos son (im)prescindibles para la transmisión óptima de la información, y actúan en consecuencia para garantizar el mantenimiento de una distinción de significado relevante codificada entonativamente.
5è seminari «La llengua com a símbol: autenticitat i anonimat en els imaginaris sociolingüístics de l’Alguer»
Divendres 26 de gener, 17 h
Ivan Solivellas (Universitat de les Illes Balears)
Resum: L’Alguer és un enclavament lingüístic (Argenter, 2008; 2010), atesa la diversitat lingüística que acull des d’antic. De fet, és l’única ciutat sarda que ha mantengut la llengua catalana al llarg dels segles, tot i que d’ençà de la dècada de 1950 i posteriors ha patit un procés de substitució lingüística que actualment és molt avançat (Grossmann, 1983; Chessa, 2008), com posa de manifest la poca presència que té la llengua catalana en la societat algueresa. No obstant això, el poc ús contrasta amb una actitud positiva que, pel que sembla, és fruit d’un discurs políticament correcte (Chessa & Simon, 2014). En aquest seminari, doncs, s’exposaran les principals ideologies lingüístiques que configuren els imaginaris sociolingüístics de la societat algueresa a partir dels resultats d’un estudi qualitatiu basat en un conjunt de grups de discussió i entrevistes individuals que es dugueren a terme el mes de juny de 2022. A més, ens centrarem especialment en els discursos d’autenticitat i anonimat (Gal & Woolard, 2001) que permeten explicar per què les actituds positives no aconsegueixen canviar el comportament lingüístic dels algueresos, en part perquè la percepció que tenen de les diferents llengües (català, sard i italià) en condiciona l’ús i el valor social, cultural i polític.
6è seminari «El posicionament i la connectivitat a diferents etapes educatives»
Divendres 23 de febrer, 17 h
Iban Mañas (Universitat de les Illes Balears), presentat per Melania S. Masià (Universitat de les Illes Balears)
Resum: La publicació de l’últim informe PISA deixa constància del retrocés en els resultats de lectoescriptura a tot l’Estat. Els problemes que es registren a l’Educació Primària, lluny de mitigar-se a etapes educatives posteriors, sembla que es perpetuïn a secundària i fins a l’educació universitària. Estudiants de tots els nivells presenten problemes amb determinades convencions del discurs escrit, que són considerades indicadors de desenvolupament i predictors de la qualitat dels textos: l’organització de la informació i l’ús de recursos específics, com els marcadors discursius i, més àmpliament, les marques de connectivitat. Aquests elements contribueixen a la cohesió del text i guien la interpretació de les relacions entre les seves parts. Des de la recerca educativa, és important caracteritzar el repertori d’aquests recursos i analitzar les seves funcions per tal d’obtenir evidència empírica sòlida sobre el desenvolupament de l’escriptura. Aquest coneixement permetrà dissenyar i implementar intervencions educatives més eficaces i amb més garanties de millora de la qualitat dels textos. Presentarem en aquest seminari els resultats sobre la connectivitat i el posicionament en produccions escrites de 181 estudiants de primària, secundària i universitat. Es pararà especial atenció en les trajectòries evolutives en la connexió intra i interoracional, així com en els mecanismes emprats per inserir la veu de l’autor en el text.
7è seminari «Métodos experimentales en la investigación del debilitamiento consonántico en español: captura de movimiento y ecografía 2D»
Divendres 22 de març, 17 h
Karolina Bros (Universitat de Varsòvia), presentada per Francesc Torres-Tamarit (Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de les Illes Balears)
Resum: En este seminario voy a presentar datos del español dialectal hablado en Gran Canaria. En la primera parte podremos ver la utilidad del método de captura de movimiento en el estudio del debilitamiento consonántico. En particular, vamos a investigar la apertura de los labios durante la producción de las oclusivas /p t k b d g / intervocálicas. Los datos fueron recogidos mediante grabaciones de vídeo de dieciséis hablantes nativos del dialecto canario. Los parámetros de apertura de los labios fueron extraídos de las grabaciones vídeo y comparados con parámetros acústicos de intensidad para determinar la fiabilidad del método de captura de movimiento como una alternativa a la electroarticulografía magnética. El segundo experimento investiga la lenición de la africada palatal en el español canario frente a la falta de debilitamiento en los hablantes peninsulares. Aquí usamos ecografía para comparar los movimientos de la lengua en sus dos puntos cruciales: el músculo que controla la raíz de la lengua en el plano horizontal y el dorso de la lengua en sus movimientos horizontal y vertical.
8è seminari «La selecció d’expressions referencials en narracions de nens autistes»
Divendres 26 d’abril, 17 h
Melania S. Masià (Universitat de les Illes Balears)
Resum: Les expressions referencials són necessàries per a la cohesió del discurs. L’elecció entre un SD, un pronom explícit o un pronom nul depèn de l’articulació de la informació coneguda i la informació nova en una frase. En una llengua romànica de subjecte nul com el castellà, hi ha una divisió del treball entre els pronoms nuls, que prefereixen els antecedents en posicions prominents (normalment, el subjecte), i els pronoms explícits, que no tenen una preferència clara per un antecedent en una posició específica (Alonso-Ovalle et al., 2002; per al català, Mayol & Clark, 2010; per a l’italià, Carminati, 2002). Pel que fa a l’estructura del discurs, els pronoms nuls en posició de subjecte tendeixen a expressar la continuïtat del tòpic, mentre que els pronoms explícits en la mateixa posició solen marcar un canvi de tòpic (Givón, 1983; Rigau, 1989). En aquest estudi, investiguem els patrons de desenvolupament en la distribució de les diferents expressions referencials en espanyol en posició de subjecte per part de nens amb desenvolupament típic i de nens autistes d’entre 6 i 12 anys. La major part dels estudis sobre la selecció d’expressions anafòriques s’han basat en qüestionaris i tasques de lectura autodidacta. En aquest estudi adoptem un enfocament més naturalista i analitzem el discurs semiespontani (vegeu Bel et al., 2010; Bel & Albert, 2016). En particular, ens fixem en quatre restriccions que poden afectar l’elecció de l’expressió anafòrica en les narracions: (i) la prominència (posició sintàctica i funció discursiva) del seu antecedent, (ii) l’accessibilitat i la distància del seu antecedent, (iii) la seva funció discursiva i (iv) la relació retòrica entre les clàusules.
9è seminari «A Fala de Xálima. Textos y contextos»
Divendres 31 de maig, 17 h
Bartosz Dondelewski (Universitat Jagellònica de Cracòvia), presentat per Ivan Solivellas (Universitat de les Illes Balears)
Resum: La Fala de Xálima es una variedad de la familia gallego-portuguesa con unos 4.200 hablantes, hablada en la provincia de Cáceres, en la frontera con Portugal (Carrasco González, 2021). Conocida, desde los años 90, por su excepcional vitalidad (frente a las demás variedades de la Raya), no deja de ser una variedad minorizada apenas reconocida por el Estado, sin signos manifiestos de prestigio sociolingüístico (por ejemplo, ortografía oficial), con síntomas de castellanización y un número cada vez menor de jóvenes nativos (Ramallo, 2011). A pesar de ello, la Fala desempeña un importante papel simbólico (identitario, ideológico) para la comunidad de Xálima. Esta variedad está en un momento crucial para su futuro, en el que influyen varios factores sociales.
En la presentación comentaré fragmentos de entrevistas realizadas con los hablantes in situ que versan sobre los usos lingüísticos y las ideas de normativización y normalización. Analizaré el contenido ideológico del discurso observado (Irvine y Gal, 2000; del Valle, 2007, 2011; del Valle y Arnoux, 2010; Woolard, 1998) y lo inscribiré en el entorno sociolingüístico y político en los que existe la Fala para dar cuenta de las tensiones que existen entre las posturas de los hablantes, las ideas de los académicos y la articulación legal de la Fala (Gazzola et al., 2023; Moreno Cabrera 2021; Spolsky 2005, 2012, 2022).
10è seminari «Lengua y representación simbólica en la participación política de candidatos de origen inmigrante»
Divendres 28 de juny, 17 h
Iker Erdocia (Universitat Ciutat de Dublín), presentat per Catalina Amengual (Universitat de les Illes Balears)
Resum: El artículo en el cual se basa la presentación tiene como objetivo explorar algunos desafíos a los que se enfrentan las personas inmigrantes de primera generación durante su participación en actividades políticas en el país de acogida. Más específicamente, el estudio se basa en el contexto de la República de Irlanda para investigar empíricamente cómo la lengua (en sentido amplio) influye en la participación de los inmigrantes en la política institucional. En Irlanda, como en muchos otros países, las personas de origen inmigrante están crónicamente infrarrepresentadas en la vida política. Las investigaciones sobre la participación de los inmigrantes en actividades políticas (por ejemplo, Szlovak 2017) han identificado factores institucionales, socioeconómicos y motivacionales para explicar la baja participación política de estos grupos. Sin embargo, dado que la lengua y otros aspectos culturales no han sido los objetivos principales de estos estudios (Piller 2016), no disponemos de datos para comprender cómo o hasta qué punto aspectos lingüísticos como, por ejemplo, el acento extranjero o hablar inglés como lengua adicional pueden obstaculizar la participación en la vida democrática. A través de un enfoque relacional de las diferentes formas de capital (particularmente capital lingüístico y político) y de los conceptos de ‘capital simbólico’ (Bourdieu 1991) y ‘confianza relacional’ (Frederiksen 2014), la presentación examina los procesos de legitimación que los actores políticos de origen inmigrante experimentan en las elecciones locales. Si bien se centra en cómo los aspectos lingüísticos moldean las (auto)percepciones de los candidatos inmigrantes en su participación con organizaciones políticas, instituciones y votantes, el estudio considera otros factores además de la lengua, como el género y el origen étnico.