Els registres informals són els propis del llenguatge no planificat i, per tant, hi predomina l’espontaneïtat. El llenguatge sol ser poc elaborat i pot contenir incorreccions. El lèxic és sovint molt expressiu. No és recomanable fer servir cap d’aquests registres lingüístics per a les presentacions orals a l’aula de l’institut o de la universitat.
| El registre col·loquial o familiar |
El registre col·loquial és espontani i molt expressiu. És el propi de les situacions informals. S’hi inclouen trets dialectals, tant geolectals com generacionals. No segueix la normativa de manera estricta, de manera que pot contenir incorreccions, però es defuig de paraules i expressions que es consideren malsonants o grolleres. Pot contenir frases fetes, el vocabulari no sol ser específic, de manera que es fan servir sovint mots molt genèrics (cosa, tema, fer) i s’hi inclouen sovint paraules d’altres llengües (bueno, crush, hate, random). També és habitual l’ús d’onomatopeies. De manera general, denota força confiança entre emissor i receptor.
Per exemple:
“S’assignatura des matins és molt guai, m’encanta. A vegades feim coses random, que no sé per a què serveixen, però sa profesorra és molt enrotllada!”
| El registre vulgar |
El registre vulgar està farcit d’incorreccions. Ara bé, no és només que en aquest registre no se no segueixi la normativa, és que sovint s’hi inclouen paraules i expressions grolleres. Així, hi ha una manca absoluta de refinament i el to pot arribar a ser vulgar. Aquest registre es pot usar voluntàriament quan volem transgredir les normes lingüístiques o els valors socials establerts.
Per exemple:
“A mi es rotllo aquest des matins no m’agrada, és una merda. Sa profe és una sobrada. La catejaré segur, però me la sua.”