Sons vocàlics del català balear

Sistema tònic – balear (mallorquí, menorquí, eivissenc)

	anterior	central	posterior
alta	i		u
mitjana tancada	e		o
mitjana		ə
mitjana oberta	ɛ		ɔ
baixa		a

Sistema àton – mallorquí

	anterior	central	posterior
alta	i		u
mitjana tancada			o
mitjana		ə
mitjana oberta
baixa

Sistema àton – menorquí i eivissenc

	anterior	central	posterior
alta	i		u
mitjana tancada
mitjana		ə
mitjana oberta
baixa

Correlació so-grafia

So vocàlic	Grafia	Exemple a partir de grafia
		posició tònica	posició àtona
[i]	i	clima	miler
[u]	u	sucre	unió
[e]	e	pena	–
[o]	o	ombra	volar
[ə]	e a	cadena	positiva pare
[ɛ]	e	mel	–
[ɔ]	o	por	–
[a]	a	massa	–

Per saber-ne més…

La [ə] tònica balear [Fragment extret de Prieto, P. (2004): Fonètica i Fonologia. Els sons del català. Editorial UOC.] La [ə] tònica dels parlars balears prové de la [e] del llatí vulgar (<E llarga i I breu del llatí clàssic). Aquesta vocal formava part del sistema vocàlic tònic del català central en català medieval i es va implantar a les Illes en l’època de la conquesta de Mallorca dels segles XIII i XIV: mentre que en aquesta zona es va mantenir, en català central va passar a [ɛ], de manera que pera es pronuncia [‘pɛɾə] en central i [‘pəɾə] en mallorquí. Per a una revisió de l’evolució de la [e] del llatí vulgar al català, vg. Rasico (1980).