Corbera, J. (2024). Trets essencials del català de Mallorca a l’època de la repoblació mallorquina de les comarques valencianes del Marquesat de Dénia (i altres d’adjacents o pròximes). Dins Alcoi al cor. Estudis en homenatge a Josep Tormo Colomina (pp. 363-372). Ajuntament d’Alcoi.
El mallorquí del segle XVII, parlat pels colons mallorquins a les comarques valencianes, ja mostrava les característiques pròpies del mallorquí que perdurà fins al segle XX. Era un dialecte català que evolucionà paral·lelament als altres, amb trets conservadors en alguns aspectes fonètics (com el vocalisme tònic de vuit fonemes), però més innovador en altres, com les assimilacions, la pèrdua de /ɾ/ final i la morfologia verbal, que s’assemblava força a la moderna i a la documentada en altres zones catalanes. Compartia molts trets morfosintàctics i lèxics amb altres dialectes (possessius, demostratius, perífrasis d’obligació, etc.), i en lèxic coincidia amb el valencià d’aquella època, tot i que molts termes han desaparegut de la parla moderna. Durant la repoblació mallorquina de la Marina, aquestes coincidències lingüístiques (e.g., eixir, xic, volta, prompte) facilitaren la integració dels colons, malgrat les diferències en el vocalisme. (Més informació).