Cremades, E., i Escudero, E. (2024). La (in)seguretat lingüística en els infants de Mallorca. Resercle, 5, 4-39. https://doi.org/10.31009/resercle.2024.01
Aquest article constitueix una primera aproximació a la inseguretat lingüística (o la seguretat lingüística) d’infants d’entre 10 i 12 anys de Mallorca en l’ús de la varietat mallorquina de la llengua catalana. Partint de l’adaptació que Baldaquí fa del concepte labovià de (in)seguretat lingüística, es va analitzar com es manifesta entre l’alumnat de 6è de primària de diverses escoles de l’illa, atenent a les variables sociolingüístiques següents: gènere declarat, tipus de centre, territori i dominància lingüística. Els resultats mostren que, a més del nivell lingüístic analitzat (fonètica, morfologia i lèxic), la dominància lingüística i el territori de residència poden ser rellevants en les preferències lingüístiques. Així, els infants dominants en català i els residents a la Part Forana (un territori de més densitat del català) mostren més consciència de les formes admissibles en català mallorquí. Igualment, els nivells en què hi ha més inseguretat són la fonètica i la fonologia, d’una banda, i la morfologia, de l’altra, especialment en fenòmens que, ja sigui per manca de prestigi, ja sigui per processos d’estandardització espontània (Dols, 2020), estan en procés de canvi. Ara bé, en relació amb el lèxic, s’observa una forta seguretat lingüística. (Més informació).