Sintaxi i semàntica de dues classes d’expressions idiomàtiques
En aquest treball revisem breument la famosa tipologia bipartida de frases fetes proposada per Nunberg, Sag i Wasow (1994): en els Sintagmes Idiomàtics (Idiomatic Phrases) el significat no es distribueix entre les parts de la frase feta sinó que s’assigna globalment a l’expressió idiomàtica sencera (e.g. tocar el dos — ‘anar-se’n’), mentre que en les Combinacions Idiomàtiques (Idiomatically Combining Expressions) el significat sí que es distribueix entre les parts de la frase feta (e.g. trencar –‘fer cessar’; el gel — ‘una situació de tibantor’). D’acord amb Nediger (2017), i.a, defensem que totes les frases fetes, així com qualsevol expressió amb significat literal, es formen mitjançant els mateixos mecanismes de construcció d’estructures sintàctiques, per la qual cosa es pot concloure amb Marantz (1997), i.a., que totes són composicionals en el sentit rellevant: així, per exemple, tocar el dos no pot tenir el significat estructural/gramatical que correspon a l’estructura inacusativa d’un predicat de canvi de lloc com ara ‘anar-se’n’ (vegeu Marantz (1997) i McGinnis (2002) per a una discussió similar sobre kick the bucket i ‘die suddenly’). En aquest context, partint del treball de Harley (2005), proposem que la interpretació aspectual tant de les expressions literals com de les idiomàtiques està determinada sistemàticament per la sintaxi de l’estructura argumental però també està delimitada idiosincràticament per la naturalesa aspectual de les arrels. La distinció fonamental entre els “arguments estructurals” i els “participants de l’arrel” (Rappaport Hovav i Levin 1998) es pot formular de manera més apropiada en termes sintàctics, un fet que ens permet de rescatar la proposta sintàctica de McGinnis (2002, 2005) sobre la sistematicitat de l’aspecte en frases fetes de les crítiques de Glasbey (2003, 2007) i Merchant (2021), i.a. Concloem amb Harley (2005: 46) que “és la interacció dels significats dels seus components i la seva estructura argumental sintàctica allò que determina les propietats d’Aktionsart dels predicats; no són pas les propietats d’Aktionsart dels predicats allò que determina la seva estructura argumental” (cf. Borer (2005) i Ramchand (2008), i.a).
Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB