Categories
Publicacions

Ramsburg, J. (2023). El poder de parlar el català com a estranger. Resercle, 4, 104-105.

Ramsburg, J. (2023). El poder de parlar el català com a estranger. Resercle, 4, 104-105.

Aquest article explora l’experiència d’aprendre i utilitzar el català com a estranger a Mallorca. També s’hi argumenta que parlar català com a estranger simbolitza un acte de solidaritat amb els parlants nadius, alhora que és una manera de reconèixer la importància de la llengua i la seva cultura. Finalment, Ramsburg subratlla el paper de la globalització en la promoció de llengües minoritzades, cosa que demostra com ha convertit el català en una part integral de la seva vida. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Cremades, E. (2023). Nominalitzacions psicològiques en català: la realització de l’argument extern. Dins J. V. Garcia i A. Cortijo (Ed.). Transferencia y conocimiento: Humanidades, Educación y construcción del saber en la red (pp. 29-46). Tirant lo Blanch.

Cremades, E. (2023). Nominalitzacions psicològiques en català: la realització de l’argument extern. Dins J. V. Garcia i A. Cortijo (Ed.). Transferencia y conocimiento: Humanidades, Educación y construcción del saber en la red (pp. 29-46). Tirant lo Blanch.

Aquest capítol mostra com es manifesta l’argument extern en les nominalitzacions relacionades amb verbs psicològics en català. A diferència del que succeeix amb els verbs psicològics, en les nominalitzacions sempre és l’experimentador el que es manifesta com a argument extern i, d’alguna manera, les tres classes establertes per Belletti i Rizzi (1988), que autors com Royo (2017) proposen ampliar, es neutralitzen en dues: d’una banda, els noms que admeten un argument extern amb el paper temàtic d’experimentador i un argument intern amb el paper temàtic de tema, i, de l’altra, els noms que només admeten l’experimentador com a argument  –que llavors cal considerar l’argument extern. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Cremades, E. (2023). Ressenya de Plurilingual classroom practices and participation. Resercle, 4, 108-110.

Cremades, E. (2023). Ressenya de Plurilingual classroom practices and participation, de Dolors Masats i Luci Nussbaum (Ed.) (2021). Resercle, 4, 108-110.

La ressenya presenta el volum Plurilingual classroom practices and participation, editat per Dolors Masats i Luci Nussbaum i publicat a l’editorial Routledge. El volum proporciona una visió holística i aprofundida de l’educació plurilingüe, des de les aules de primària fins a les pràctiques plurilingües a la universitat. Malgrat que se centra en el context de Catalunya, els resultats i les reflexions que es fan en els diversos capítols del llibre es poden extrapolar a altres entorns plurilingües, com les Illes Balears o el País Valencià. (Més informació). 

Categories
Calendari

Seminari Elfner, Jouitteau i Torres-Tamarit

El fraseig prosòdic en bretó

En aquest seminari, presentarem els resultats preliminars d’una tasca de producció dissenyada amb l’objectiu d’estudiar el fraseig prosòdic de les declaratives neutres de focus ample en bretó, una llengua celta en perill d’extinció parlada a l’oest de Bretanya, a l’Estat francès. L’estudi de la interfície sintaxi-prosòdia del bretó és rellevant des del punt de vista teòric i tipològic, ja que és una llengua de verb en segona posició que també admet, en casos concrets, un ordre de mots amb verb inicial, no marcat en les altres llengües celtes. Hem identificat el sintagma fonològic com el domini d’assignació dels accents tonals, ascendents (LH*), i hem trobat que els sintagmes fonològics de dos mots prosòdics es realitzen amb un sol accent tonal. Els sintagmes fonològics en bretó tenen el nucli a la dreta (és el segon membre del sintagma el que rep l’accent tonal), llevat que el segon membre sigui un mot funcional (un auxiliar o una còpula), en què el primer membre (un subjecte o un verb) està accentuat. Si un mot funcional apareix en posició inicial d’oració (una còpula), s’integra exhaustivament en un sintagma fonològic i rep un accent tonal.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Publicacions

Vanrell, M.M. (2023). Llengua. Dins Memòria del CES 2022 (pp. 614-624). Consell Econòmic i Social.

Vanrell, M.M. (2023). Llengua. Dins Memòria del CES 2022 (pp. 614-624). Consell Econòmic i Social.

L’ús del català en les proves de selectivitat es manté en un nivell molt semblant al dels anys anteriors, al voltant del 80%. Els alumnes de Menorca com en anys anteriors són els qui usen més el català i els d’Eivissa els qui l’usen menys, a causa, en gran part, del retrocés de l’ús d’aquesta llengua en els centres privats i concertats d’aquesta illa.

L’oferta de formació en llengua catalana es recupera a poc a poc dels efectes de la pandèmia. També s’han ofert més tallers per a col·lectius concrets o que treballen habilitats lingüístiques específiques. Aquesta recuperació la veim també en els certificats de coneixements de català emesos per diferents organismes. El 2022, per primera vegada, s’ha superat el nivell dels emesos abans de la pandèmia.

El 2022 la II Escola d’Estiu de Lingüística Catalana (EDELC) es va dur a terme en format virtual a la Universitat d’Oxford. L’objectiu d’aquest esdeveniment és oferir formació en lingüística catalana a estudiants de grau i de postgrau que vulguin completar el seu coneixement en aquest camp, amb atenció especial a estudiants d’universitats de fora del domini lingüístic català. S’hi han inscrit 27 persones, prop d’un 40% de les quals provenen d’universitats de fora del domini lingüístic català. El Premi Aina Moll el va obtenir Tristan Lee, de la Universitat de Cambridge, amb un treball sobre el català de l’Alguer.

Val la pena dir que durant el 2022 la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears va organitzar tota una sèrie d’esdeveniments per promoure l’ús del català, com per exemple la VI Jornada de Dinamització Lingüística, i va publicar la memòria de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears i el cinquè Informe de compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.

La Direcció Insular de Política Lingüística del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular va impulsar un treball de camp per estudiar la situació i l’ús del català al petit comerç de Palma i també una campanya per fomentar-ne l’ús. La mostra recollida va ser de més de 1.100 petits comerços. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Melià, J. (2023). Somriure amb la gramàtica. Lleonard Muntaner Edicions.

Melià, J. (2023). Somriure amb la gramàtica. Lleonard Muntaner Edicions.

Els parlants no necessiten haver passat un procés d’escolarització per saber la gramàtica de la seva llengua, és a dir, són capaços de seguir-ne les normes estructurals internes sense tenir-ne cap noció teòrica. L’objectiu del llibre és explicar la relació que s’estableix entre la comprensió dels acudits en una llengua i el grau de coneixement gramatical que en tenen els parlants. D’aquesta manera, Melià parteix d’acudits per explicar gramàtica. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Mañas-Navarrete, I., Guijarro-Fuente, P., i Bello-Viruega, I. (2023). The Acquisition of Copula Alternation Ser/Estar and Adjective in L1 Russian, Spanish Heritage Speakers. Languages, 8(4), 269.

Mañas-Navarrete, I., Guijarro-Fuente, P., i Bello-Viruega, I. (2023). The Acquisition of Copula Alternation Ser/Estar and Adjective in L1 Russian, Spanish Heritage Speakers. Languages, 8(4), 269.

En aquest estudi els autors pretenen determinar la competència en la selecció de la còpula adjectiva en els verbs ser i estar en un grup de parlants de castellà com a llengua d’herència criats a Rússia i comparar-la amb la dels parlants de castellà com a segona llengua. Els resultats mostren una competència més elevada en els parlants de castellà com a llengua d’herència que en els parlants de castellà com a segona llengua. Això apunta als possibles beneficis en el procés d’adquisició d’una exposició primerenca a la llengua. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Corbera, J. (2023). Una petita mostra de l’empobriment del lèxic mallorquí modern. Dins E. Casanova, J. Colomina i M. Sifre (Ed.), Constància i senderi en l’estudi lingüístic. Miscel·lània en honor del professor Lluís Gimeno Betí (pp. 199-213). Diputació de Castelló.

Corbera, J. (2023). Una petita mostra de l’empobriment del lèxic mallorquí modern. Dins E. Casanova, J. Colomina i M. Sifre (Ed.), Constància i senderi en l’estudi lingüístic. Miscel·lània en honor del professor Lluís Gimeno Betí (pp. 199-213). Diputació de Castelló.

En aquest capítol, l’autor pretén demostrar la riquesa lèxica del mallorquí de final del segle XIX. Per fer-ho es basa en el Vocabulario mallorquín castellano con esclusión de las palabras que son iguales o casi iguales en español y [de] las derivadas que, mediante las reglas que se expresan es sumamente fácil su formación, que data de 1881, i del Diccionario manual o Vocabulario completo mallorquín-castellano, que data de 1859.  

Categories
Calendari

Cicle cinema

Cicle de cinema

Lingüística i Llengües

El projecte, començat en el primer semestre del curs 2017-2018, consisteix en un cicle de cinema sobre lingüística i llengües. Els destinataris són, en primer terme, els alumnes del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica, i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, i, en segon terme, alumnes en general interessats en les llengües i/o en la lingüística com són ara els estudiants de Psicologia, Educació, Filosofia i, en general, alumnes els interessos i els estudis dels quals versin sobre la llengua.

Mitjançant aquesta activitat pretenem no només acostar les llengües i la recerca en lingüística a la societat, sinó també involucrar el públic general en el pensament científic. Amb la finalitat, doncs, d’obrir camins a la difusió de la cultura científica i seguint l’estructura del cicle de cinema organitzat en el primer quadrimestre del curs acadèmic 2017-2018, es projectaran dues pel·lícules prèviament introduïdes per professors i/o investigadors d’un dels dos Departaments de la UIB, que aniran seguides d’una tertúlia moderada pel professor encarregat d’introduir la pel·lícula. En aquesta tertúlia es debatran les qüestions més rellevants de la pel·lícula que tenguin a veure amb la lingüística i la llengua, però també aspectes cinematogràfics.

Dimecres 29 de novembre de 2023, a les 15 hores

La Gomera (2019)

És  una pel·lícula romanesa dirigida per Corneliu Porumboiu.

El protagonista d’aquest llargmetratge és Cristi, un policia romanès que col·labora de manera secreta amb la màfia i que està involucrat en una estafa de blanqueig de diners a La Gomera. Des de Romania viatja fins a La Gomera per comunicar-se amb la màfia i així treure de la presó Zsolt, un home de negocis que és l’únic que sap on estan amagats 30 milions d’euros. Per poder comunicar-se amb la màfia canària sense ser descobert, haurà d’aprendre el xiulet gomerenc (el silbo gomero), llenguatge xiulat originari de la zona.

Presentadora: Isabel Crespí Riutort (Universitat de les Illes Balears)

Dijous 14 de desembre de 2023, a les 16 hores

Sueño en otro idioma (2017)

És una pel·lícula mexicana dirigida pel cineasta mexicà Ernesto Contreras i escrita pel guionista Carlos Contreras. La pel·lícula aborda la història de Martín, un jove lingüista que viatja a un poble de l’Estat de Veracruz, Mèxic, per a entrevistar els últims parlants d’una llengua indígena: el zikril. No obstant això, les úniques dues persones que parlen la llengua són vells amics que estan barallats per un incident que va ocórrer cinquanta anys enrere. Per a conservar el zikril, Martín s’esforça per reconciliar a tots dos amb l’ajuda de la neta d’un d’ells.

Presentadora: Melania S. Masià (Universitat de les Illes Balears)

Lloc: Aula Magna de l’Edifici Guillem Cifre de Colonya

La projecció de les pel·lícules serà en versió original subtitulada.

Categories
Calendari

Seminari Pronina

The linguistic vs. sociocognitive nature of expressive pragmatics: what is it about in the preschool years?

Pragmatics – the ability to use language socially –involves both the linguistic and social aspects of human communication. Developmental literature has explored the interplay between children’s pragmatic, structural language, and social cognition skills. However, the focus has largely been on receptive pragmatic domains and verbal, non-multimodal language. We know much less about the acquisition of expressive pragmatics and its relationship with multimodal language (i.e., prosody and gesture). We will go through a series of studies that explore expressive pragmatic abilities during early preschool years (ages 3– 4), in relation to social cognition and language, both structural and multimodal, using different descriptive, correlational, and training approaches. We will seek to provide insights into the developing architecture of pragmatics and answer the question about the cognitive status of the expressive pragmatic ability.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB