Categories
Publicacions

Uth, M., i Vanrell, M.M. (2023). Multilingüismo y turismo: visiones desde la península de Yucatán y Mallorca. Energeia, VIII, 104-130.

Uth, M., i Vanrell, M.M. (2023). Multilingüismo y turismo: visiones desde la península de Yucatán y Mallorca. Energeia, VIII, 104-130.

El turisme és un fenomen territorial de contacte lingüístic i cultural que té impactes significatius tant en les societats receptores com, tot i que en menor mesura, en les societats d’origen dels turistes. A més de les repercussions territorials i medioambientals, la pràctica turística deixa petjada en la cultura, la sociodemografia i la identitat de les destinacions turístiques. Aquest treball aborda la relació entre el turisme i el multilingüisme, comparant el litoral de l’estat de Quintana Roo, a la península del Iucatan, Mèxic, amb l’illa de Mallorca. L’objectiu principal és identificar tant els punts en comú com les diferències entre les dues regions en el marc dels aspectes sociolingüístics que s’han esmentat anteriorment. Això permetrà distingir les dinàmiques lingüístiques regionals relacionades amb el turisme, d’una banda, d’aquelles dinàmiques que operen a nivell global o transatlàntic, de l’altra. D’aquest manera, s’espera contribuir a una comprensió més profunda de les dinàmiques sociolingüístiques de les característiques de cadascun dels dos contexts i establir les bases per a futurs treballs de tipus empíric. (Més informació). 

Categories
Calendari

Seminari Aurrekoetxea

Dialectología y variación: marcos, técnicas y logros

El estudio de la variación lingüística en su conjunto como la geolingüística en particular, se ha abordado partiendo de diversos marcos y presuposiciones teóricas, que muchas veces se complementan, pero que en otras ocasiones chocan frontalmente. Partiendo de un punto de vista historicista, diacrónico, la geolingüística ha evolucionado a marcos que se basan en la realidad sincrónica de la lengua. En cuanto a la metodología, ha pasado de utilizar criterios subjectivos en la elección de las características a criterios más objetivos basándose en grandes masas de datos, a la par que ha añadido el punto de vista cuantitativo como complemento del cualitativo en la tarea de diferenciar áreas dialectales y clasificar dialectos. El uso de métodos computacionales ha ayudado en la actualización de los procedimientos y en logros que hace bien poco eran impensables. En la exposición se analizarán las aportaciones y las deficiencias de cada marco teórico.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Presentació AULIJOVIB

Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears

Dia 25 d’octubre de 2023, a les 19 h, a la sala d’actes de l’edifici Sa Riera (c. de Miquel dels Sants Oliver, 2, de Palma) tendrà lloc la presentació del llibre Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears. La presentació serà a càrrec de les coordinadores de l’estudi i membres del GRESIB, Xisca Castell, Elga Cremades i Maria del Mar Vanrell, i també hi intervendran Llorenç Perelló, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, i Víctor Homar, vicerector de Política Científica i Investigació de la Universitat de les Illes Balears. L’esdeveniment es podrà seguir en línia al canal de YouTube IB Llengua Catalana.

Categories
Publicacions

Castell, X., Cremades, E., i Vanrell, M.M. (Coord.) (2023). Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears. Direcció General de Política Lingüística (Govern de les Illes Balears), Universitat de les Illes Balears.

Castell, X., Cremades, E., i Vanrell, M.M. (Coord.) (2023). Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears. Direcció General de Política Lingüística (Govern de les Illes Balears), Universitat de les Illes Balears

Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears presenta els resultats de l’estudi duit a terme pel Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) per encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística, els objectius principals del qual són:

1. Comprendre els processos que afavoreixen o dificulten l’ús del català i altres llengües entre joves en diferents contextos.

2. Aprofundir en el coneixement de les percepcions dels joves cap a la unitat de la llengua i la variació diatòpica i també cap a les normes d’ús com la convergència lingüística.

3. Analitzar els discursos sociolingüístics dels joves i estudiar les possibles estratègies i les accions més eficaces per a implementar polítiques lingüístiques que afavoreixin l’augment de l’ús social del català entre els joves.

(Més informació). 

Categories
Calendari

Seminari Eduardo

Variación en las estrategias de ajuste entre texto y melodía en el margen prosódico izquierdo: el caso de los vocativos del asturiano

Esta presentación analiza la relación entre las marcas entonativa y morfosintáctica en los vocativos en posición inicial de enunciado en asturiano. Éstos se pueden realizar con dos melodías: L+H* L% y H+L* L%. Morfosintácticamente, se pueden marcar con la partícula a– (por ejemplo ¡A Manolo!). El uso de esta partícula tiene unas restricciones: (i) no puede aparecer sola, (ii) siempre precede al nombre y (iii) sólo aparece con el patrón entonativo H+L* L%. En vocativos con sílaba tónica inicial existe una presión temporal para realizar los movimientos tonales debido a la proximidad del margen prosódico izquierdo (conflicto entre texto y melodía). Los resultados de un experimento de producción muestran que, en tales contextos, los hablantes usan distintas estrategias de ajuste para cada contorno que son similares a las atestiguadas en el margen prosódico derecho en muchas lenguas entonativas (casos de tonal crowding). La variedad de estrategias empleadas (ajuste de la melodía o del texto) muestra que los hablantes son conscientes de qué tonos son (im)prescindibles para la transmisión óptima de la información, y actúan en consecuencia para garantizar el mantenimiento de una distinción de significado relevante codificada entonativamente.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Publicacions

Solivellas, I. (2023). Ideologies lingüístiques sobre l’estàndard català: una aproximació des de Menorca. Zeitschrift für Katalanistik, 36, 263-292.

Solivellas, I. (2023). Ideologies lingüístiques sobre l’estàndard català: una aproximació des de Menorca. Zeitschrift für Katalanistik, 36, 263-292.

El treball «Ideologies lingüístiques sobre l’estàndard català: una aproximació des de Menorca», d’Ivan Solivellas, publicat a la revista Zeitschrift für Katalanistik, analitza els principals tòpics del discurs diferencialista a través d’un conjunt d’articles publicats al diari de Menorca a la secció «Rallant en pla». Les diferents publicacions s’han analitzat temàticament a fi de delimitar les idees principals i secundàries que fonamenten l’argumentari diferencialista, així com el discurs polític subjacent, contrari a la normalització lingüística. Es tracta, per tant, d’una contribució més a l’estudi del diferencialisme lingüístic, que parteix de treballs previs (Duane 2017, Boix-Fuster, 2020, Solivellas, 2021) (més informació). 

Categories
Calendari

Seminaris GRESIB 2023-2024

Seminaris virtuals del GRESIB (curs 2023-2024)

Els seminaris virtuals del GRESIB són un espai de discussió de projectes o treballs en curs en l’àmbit de la sociolingüística, la variació, el canvi lingüístic, l’adquisició de llengües, la pragmàtica i l’anàlisi del discurs. Les sessions tenen una periodicitat mensual i es duen a terme en línia a través d’aquest enllaç. No cal inscripció prèvia.

És una activitat reconeguda per al passaport cultural de la UIB (excepte si sou estudiants del Grau de Llengua i Literatura Catalanes o del Màster Competència Lingüística i Literària: Investigació i Ensenyament, que podeu aconseguir punts mitjançant aquestes activitats).

Enllaç a les sessions dels seminaris

Categories
Calendari

Seminari intercanvi docent

Illes, mars, turisme, fronteres

En aquest seminari de recerca ens proposam reflexionar des d’una perspectiva interdisciplinària sobre les dinàmiques culturals, literàries, lingüístiques i geogràfiques que tenen a veure amb la conjunció entre espais marítims, insularitat i turisme, des de les Illes Balears, però també en altres entorns. Són múltiples els investigadors dels departaments de la Facultat de Filosofia i Lletres que treballen des d’aquestes coordenades, i les lliguen des dels camps d’especialització dels estudis anglesos, la llengua i la literatura catalana i hispànica, els estudis de filosofia política i de geografia. En diferents sessions, exposaran alguns dels seus avenços investigadors, en diàleg amb diversos ponents convidats de diverses universitats nacionals i internacionals.

Més informació: https://shorturl.at/knsKY

Categories
Publicacions

Corbera, J. (2023). Junts i juntes (és a dir, separats). Llengua Nacional, 123, 20-22.

Corbera, J. (2023).Junts i juntes (és a dir, separats). Llengua Nacional, 123, 20-22.

Al volum 123 de la revista Llengua NacionalJaume Corbera hi publica l’article «Junts i juntes (és a dir, separats)», que fa referència a la qüestió del desdoblament de gènere que han adoptat certes llengües romàniques i se centra en el cas del català. L’autor critica aquesta pràctica, ja que considera que no hi ha hagut confusions en l’ús del masculí genèric en la llengua catalana. Així mateix, Corbera elabora una recensió de la guia Llenguatge per la igualtat Guia general, de l’Institut Balear de la Dona, que promou el desdoblament i proposa evitar l’ús d’adjectius de doble forma (més informació). 

Categories
Publicacions

Solivellas, I. (2023). Els prefixos en català: aproximació teoricodescriptiva i establiment d’un inventari. Estudis Romànics, 45, 171-198.

Solivellas, I. (2023). Els prefixos en català: aproximació teoricodescriptiva i establiment d’un inventariEstudis Romànics45, 171-198.

La contribució d’Ivan Solivellas a la revista Llengua & Literatura,«Els prefixos en català: aproximació teoricodescriptiva i establiment d’un inventari», té com a objectiu principal establir un inventari dels prefixos a través d’una aproximació teoricodescriptiva. L’article comença amb una revisió bibliogràfica exhaustiva i, tot seguit, proposa una definició del concepte de prefix. A més, classifica els diferents tipus de prefixos segons siguin més o menys prototípics. Seguidament, s’estableix un inventari dels prefixos en català, tenint en compte diferents característiques (més informació).