Categories
Publicacions

Crespí (2025)

Crespí, I. (2025). Resultative properties of stage-level predicates in Catalan: a study of perfective adjectives. The Linguistic Review, 42(1), 65-102. https://doi.org/10.1515/tlr-2025-2003

Aquest article estudia la sintaxi dels adjectius perfectius en català. Aquests adjectius conviuen amb participis creats a partir de la mateixa arrel, que solen manifestar una distribució complementària (per exemple, ‘net-netejat’). L’estudi mostra que els adjectius perfectius en català es poden dividir en dos grups: els adjectius purament resultatius, que expressen sempre un resultat, i els adjectius resultatius / nivell I, que poden expressar resultat però també poden transmetre un significat no resultatiu, és a dir, l’expressió d’un predicat a nivell individual. Es presenta una proposta formal per analitzar la sintaxi dels adjectius perfectius. A més, l’anàlisi també aprofundeix en la distinció entre adjectius resultatius i participis resultatius. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Salvà (2025)

Salvà, S. (2025). Majorcan Catalan: A window to analyse past participle agreement as an epiphenomenon. Dins M. Russo i S. Ulfsbjorninn (Eds.), Romance minority languages: A challenge for linguistic theory [Volum especial]. Isogloss. Open Journal of Romance Linguistics, 11(3), 1–34. https://doi.org/10.5565/rev/isogloss.415

L’ús de la concordança de participi passat en el català de Mallorca ha disminuït durant els darrers cent anys quan l’objecte resta in situ, però es manté amb molta més força quan l’objecte s’anteposa. L’objectiu d’aquest article és analitzar críticament els estudis anteriors sobre la concordança de participi, per sintetitzar-los i proporcionar una nova anàlisi formal, prou flexible per explicar les dades de diverses varietats romàniques: la conclusió és que la concordança de participi no és un fenomen unificat, sinó un epifenomen, que es pot considerar com el subproducte de diversos mecanismes sintàctics. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Barceló-Coblijn & Cremades (2024)

Cremades, E., i Barceló-Coblijn, L. (2024). Una primera aproximación descriptiva a la morfosintaxis de los hablantes de catalán y español con síndrome de Williams. RAEL: Revista Electrónica de Lingüística Aplicada, 23, 76-100. https://doi.org/10.58859/rael.v23i1.640

Aquest treball pretén determinar si existeixen diferències en la producció d’errors morfosintàctics i en la complexitat de les estructures oracionals entre els parlants amb síndrome de Williams i els parlants amb desenvolupament típic. La síndrome de Williams, un trastorn del neurodesenvolupament produït per la deleció de material genètic al cromosoma 7, ha general debat en relació amb el llenguatge, ja que alguns autors suggereixen que és un aspecte preservat, mentre que d’altres defensen que sí que està afectat. Aquest treball constitueix, per tant, una aportació més a aquest debat. Per fer-ho, s’analitzen 30 mostres de parla espontània mitjançant l’anàlisi d’errors. Els resultats mostren que, en general, els parlants amb síndrome de Williams produeixen més errors morfosintàctics que els parlants amb desenvolupament típic i que, a més, aquests errors solen ser de tipus diferent. Tot plegat suggereix que la capacitat sintàctica de les persones amb síndrome de Williams difereix, almenys en part, de la de les persones amb desenvolupament típic. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Bellés (2024) – Llengua i Dret

Bellés, E. (2024). Un estàndard per incloure’ns a tots. Ressenya de Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica. Noves mirades des de la sociolingüística catalana, de Miquel Ángel Pradilla (2024). Revista De Llengua I Dret, (82), 518–521. https://doi.org/10.58992/rld.i82.2024.4295

Es tracta d’un volum fonamentalment teòric en el qual l’autor reflexiona sobre el procés d’estandardització del català i els factors polítics i sociolingüístics que l’han caracteritzat. Presta atenció especial a l’estandardització en l’àrea valenciana, i en els problemes de cohesió comunicativa de la catalanofonia. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Amer et al. (2024)

Amer-Borràs, A., Melià, J., i Vanrell, M. M. (2024). El pensament sociolingüístic de Josep Massot i Muntaner. Randa, 91, 135–168.

Josep Massot i Muntaner és una figura indiscutible en l’estudi de la
història, la llengua i la cultura catalanes. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la contribució de la seva obra al coneixement i als debats sociolingüístics. En primer lloc, s’han explorat les seves incursions en la sociolingüística des d’una perspectiva històrica, abordant qüestions com la unitat, el nom, les funcions i les reivindicacions entorn de la llengua. A continuació, s’han analitzat algunes de les conseqüències de la repressió a Mallorca en l’ús públic de la llengua catalana, així com les aportacions a la llengua catalana d’algunes figures que Massot considerava rellevants. Finalment, l’obra de Massot ha permès visibilitzar el sistema de creences socials sobre les diferents llengües que compartien determinats grups de la societat mallorquina en moments històrics concrets. Per concloure, els autors reividiquen el valor documental de l’obra de Massot per als estudiosos de la sociolingüística i disciplines afins, així com la seva capacitat per aclarir
malentesos, evitar prejudicis, desmuntar manipulacions i matisar la imatge que sovint s’ha volgut projectar d’algunes personalitats insulars. (Més informació). 

Categories
Calendari

Seminari Bassa & Vivanco

Structure and Semantics of Embedded Clauses in Karitiana

Karitiana is a Tupian language spoken in the northwestern State of Rondônia in Brazil by around 400 people. As any other indigenous language in Brazil, Karitiana is highly endangered due to its low number of speakers and the vicinity of several potential threats to the lives of its speakers. Analyzing and preserving their form of communication is essential to understanding the diversity and universality of human languages, particularly in terms of linguistic structures and the scope of possible meanings derived from them.

In this seminar, we will focus on two unexpected and interesting patterns in the grammar of Karitiana. A first feature to examine is the use of a negation particle, ki, to convey temporal information (the middle line, called gloss in Linguistics, shows the literal translation of each word): (1) “João naakat iosednat carroty Maria amy kit” (João was happy car Maria buy not). Translation: “João was happy before Maria bought the car”.

As one can see in the data above, there is no word in the Karitiana sentence equivalent to ‘before’, and it is the negation itself that seems to give rise to this meaning. We analyze how this interpretation is generated and whether negative ki can also behave as a temporal operator like English “before.”

A second surprising semantic characteristic in Karitiana worth addressing is related to factivity. The unusual fact is that in Karitiana the following two-sentence sequence in (2) may be judged as a contradiction by the speaker. By contrast, in English, and other well-studied languages, it is not contradictory to utter something along the following lines: “João thinks that Luciana killed a jaguar, but Luciana did not kill a jaguar.” This contrast in acceptability is shown below:

(2a) João naakat ikoro’op kãrat Luciana obaky okyty (João thinks Luciana jaguar kill). Translation: “João thinks that Luciana killed a jaguar.

(2b) ≠Ioky padni Luciana obaky (kill not Luciana jaguar). Translation: “But Luciana did not kill the jaguar”.

These two striking grammatical properties—-the temporal interpretation of the negative particle ki and the phenomenon of factivity, both involving embedded clauses—together with an analysis of their semantic and pragmatic ramifications and consequences in the language will be the main theme of the seminar, among other sociolinguistic and language acquisition implications.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Bolletí abril (2025)

Núm. 49. Abril de 2025

Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes BalearsCentre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:

a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)

b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats

c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB

d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries

e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB

f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli

Accés al bolletí 49, abril de 2025: enllaç

Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç

Categories
Publicacions

Bellés (2024)

Bellés, E. (2024). Un modelo ortológico catalán del siglo XIX. La Coleccio de paraulas disbaratadas de Josar-Andá (1871). Revista De Filología Española104(2), 1379. https://doi.org/10.3989/rfe.2024.1379

Aquest article presenta la Coleccio de paraulas disbaratadas, i modo de corretjirlas de Josar-Andá, un breu tractat català de tipus burlesc publicat a Reus el 1871. En el treball s’analitza la naturalesa de les diferents correccions (castellanismes, dialectalismes, col·loquialismes, etc.) i es conclou que el text, malgrat el to humorístic, és un manual d’ortologia per al català seguint-ne els patrons ortoèpics clàssics. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Calafat-Vila (2024)

Calafat-Vila, R. (2024). L’ensenyament a Mallorca al segle XVI (cartilles, catecismes i gramàtiques). Dins R. Ramis (Ed.), El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al renaixement (1412–1598) (pp. 559–579). Sindéresis.

Aquest capítol de llibre pretén oferir una visió de conjunt sobre els llibres de text de primeres lletres i llatinitat, que s’usaven a les aules mallorquines al segle XVI. S’hi posa en valor l’ús primerenc de la Gramàtica de Sempere a Mallorca. A més, s’hi exposen algunes de les raons per les quals aquests textos escolars foren vigents fins al segle XIX. El treball destaca la importància de les reformes posttridentines en l’estructura escolar (foment de les aules de primeres lletres i propagació de la doctrina cristiana), així com explicita la intervenció dels prelats (i també dels jurats) en els assumptes docents. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Cremades & Barceló-Coblijn (2024)

Cremades, E., i Barceló-Coblijn, L. (2024). Una primera aproximación descriptiva a la morfosintaxis de los hablantes de catalán y español con síndrome de Williams. RAEL: Revista Electrónica de Lingüística Aplicada, 23, 76-100. https://doi.org/10.58859/rael.v23i1.640

Aquest treball pretén determinar si existeixen diferències en la producció d’errors morfosintàctics i en la complexitat de les estructures oracionals entre els parlants amb síndrome de Williams (SW) i els parlants amb desenvolupament típic (DT). La SW, un trastorn del neurodesenvolupament produït per la deleció de material genètic al cromosoma 7, ha generat debat en relació amb el llenguatge, ja que alguns autors suggereixen que és un aspecte preservat, mentre que d’altres defensen que sí que està afectat. Aquest treball constitueix, per tant, una aportació més a aquest debat. Per fer-ho, s’han analitzat 30 mostres de parla espontània mitjançant l’anàlisi d’errors. Els resultats mostren que, en general, els parlants amb SW produeixen més errors morfosintàctics que els parlants amb DT i que, a més, aquests errors solen ser de tipus diferent. Tot plegat suggereix que la capacitat sintàctica de les persones amb síndrome de Williams difereix, almenys en part, de la de les persones amb desenvolupament típic. (Més informació).