Autor: mm.vanrell

Prosòdia multimodal i gestualitat en l’ensenyament de l’ELE: un estudi experimental amb futurs docents

L’ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera (ELE) afronta el repte d’integrar estratègies pedagògiques basades en l’evidència per optimitzar l’adquisició de competències comunicatives orals. Aquestes competències presenten desafiaments no només en termes de pronunciació, comprensibilitat i fluïdesa, sinó també en la correcta realització d’actes de parla amb intenció pragmàtica (Mokoro, 2024; Reigle, 2011). En aquest sentit, la prosòdia, que inclou elements com l’entonació, el ritme, l’accent i les pauses, exerceix un paper fonamental en la transmissió de la força il·locutiva dels actes de parla (Kravchenko et al., 2024). A més, la recerca ha demostrat que la gestualitat (postura corporal, expressions facials i moviments de les mans) es combina amb la prosòdia per optimitzar el discurs oral i facilitar la transmissió de les intencions comunicatives, com ara la incertesa o la ironia (Borràs-Comes et al., 2011; González-Fuente et al., 2015). Dins l’àmbit de l’ensenyament de llengües estrangeres, estudis recents destaquen l’efecte positiu dels gestos que representen l’estructura prosòdica —contorns entonatius, canvis en els patrons rítmics i pauses— per a la millora de la pronunciació (Baills et al., 2022; Li et al., 2022; Yuan et al., 2019). No obstant això, el seu ús en entorns d’ensenyament de l’ELE encara no ha estat prou explorat.

En aquest context, el Projecte GestELE es proposa com a primera etapa examinar l’ús de la gestualitat en l’ensenyament de l’ELE per part de futurs docents, amb l’objectiu de desenvolupar un model de formació basat en la prosòdia multimodal. L’estudi compta amb la participació de setze parlants nadius d’espanyol, estudiants de màster en ELE a Espanya. Es van seleccionar tretze casos prototípics d’oracions declaratives, interrogatives i imperatives, adaptats d’un qüestionari extens de Prieto (2001) amb 69 ítems originals. Els participants van ser enregistrats mentre produïen les oracions en contextos pragmàtics específics sota tres condicions experimentals: (1) sense gestos, (2) gesticulant espontàniament, i (3) utilitzant gestos prosòdics “il·lustradors” després d’una breu instrucció. El conjunt de dades inclou 624 enregistraments, que actualment s’estan analitzant a dos nivells: acústic (moviment del to en la configuració nuclear en les tres condicions) i gestual (tipologia de gestos en la condició 2 i trajectòria dels gestos en la condició 3). En aquesta presentació, exposarem els resultats preliminars de l’estudi, descrivint els gestos emprats espontàniament pels futurs docents d’ELE, comparant la qualitat de la producció de l’entonació amb i sense gestos, i avaluant la seva alineació amb els contorns prosòdics segons el tipus d’oració pragmàtica. Aquestes troballes contribuiran a una millor comprensió del paper dels gestos en la didàctica de l’ELE i a la implementació de noves estratègies de formació per a docents.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Aproximación a la realidad educativa de la lengua aragonesa desde las voces de sus protagonistas

Aragón es un territorio históricamente trilingüe en el que su única lengua privativa –el aragonés– se encuentra en una situación de grave riesgo de desaparición. A pesar de que se han cumplido casi tres décadas de las primeras experiencias de enseñanza del aragonés en escuelas del Alto Aragón, su situación todavía dista de la normalización educativa. A partir de las investigaciones desarrolladas en la última década desde el grupo de investigación ECOLIJ de la Universidad de Zaragoza, se presentará un estado de la cuestión sobre la realidad del aragonés en el contexto educativo a través de las voces de diferentes agentes de la comunidad educativa. En síntesis, los estudios desarrollados evidencian una situación compleja en la que las representaciones y actitudes hacia el aragonés son en gran medida de orientación neutra o favorable, pero la presencia de ideologías instrumentales fuertemente consolidadas por lo que respecta al aprendizaje de lenguas adicionales, junto al carácter disfuncional de la legislación vigente por lo que respecta al reconocimiento institucional de las lenguas propias de Aragón (López, 2021), frena las posibilidades de normalización educativa. Además, la débil competencia comunicativa en aragonés desarrollada por el alumnado que lo aprende como una lengua adicional –que supone la mayoría–, evidencia la potencial relevancia de un contexto educativo apenas estudiado hasta nuestros días y que cuenta con más de cinco décadas de trayectoria en toda la geografía aragonesa: el correspondiente a la enseñanza para personas adultas –tanto en espacios educativos formales como no formales. De la reciente investigación desarrollada por Campos et al. (2023) en dicho contexto se desprenden resultados más favorables en cuanto a la creación de nuevos hablantes, si bien la incorporación del idioma en los repertorios lingüísticos de los aprendientes tiene un carácter diglósico y está fuertemente condicionada por el tipo de vínculo personal previo con el idioma. Así, se detecta una mayor tendencia a la apropiación normalizada del idioma en el contexto geográfico altoaragonés que en otros. En cualquier caso, es común a todo el alumnado el desarrollo de una conciencia activista próxima a la caracterización del sujeto neohablante definido por Ramallo (2020), que se evidencia fundamentalmente en actos glotopolíticos orientados a la visibilización del idioma en espacios públicos.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB