Categories
Calendari

Bolletí desembre (2024)

Núm. 45. Desembre de 2024

Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes BalearsCentre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:

a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)

b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats

c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB

d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries

e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB

f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli

Accés al bolletí 45, desembre de 2024: enllaç

Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç

Categories
Publicacions

Corbera (2024b)

Corbera, J. (2024). Ressenya de La llengua de sant Vicent Ferrer. I. Estudi lingüístic. II. Diccionari integral, de Jordi Colomina (2021). Revue de Linguistique Romane, 351-352, 532-535.

Segons Jaume Corbera, aquesta és una obra essencial i indispensable
per al coneixement de la llengua de sant Vicent Ferrer i de la història lingüística catalana, en conjunt, amb la qual s’haurà de comptar a l’hora de pontificar sobre la validesa o l’antiguitat de tal o tal expressió, tal construcció o tal terme, una obra que no fa més que confirmar allò que altres filòlegs catalans ja havien expressat: que la llengua dels sermonaris vicentins és una mostra esplèndida del català medieval ja consolidat. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Cremades & Garau (2024)


Cremades, E., i Garau, P. (2024). Llengua normativa i treball per projectes: una experiència al grau de Llengua i Literatura Catalanes. Dins G. Amatori, M. Buccolo i L. Álvarez (Eds.), Experiencias educativas en el aula. Innovación e investigación (pp. 79-88). Dykinson.

Aquest article presenta una experiència didàctica vinculada al projecte d’innovació PID232515 de la Universitat de les Illes Balears, centrat en l’aprenentatge significatiu de les normes prescriptives de la llengua catalana en tres assignatures del grau de Llengua i Literatura Catalanes. Aquest enfocament es fonamenta en el model educatiu constructivista, que posa èmfasi en el desenvolupament d’habilitats d’alt nivell com la comunicació, la col·laboració i l’anàlisi crítica mitjançant activitats de resolució de problemes reals. La metodologia combina l’aprenentatge cooperatiu i l’aprenentatge basat en projectes per implicar els estudiants en la construcció del coneixement. Els estudiants seleccionen temes d’interès, treballen de manera col·laborativa i interpreten informació de diverses fonts per arribar a les seves pròpies conclusions. Un component clau és el projecte final de grup, en el qual els estudiants investiguen un fenomen lingüístic específic (ortogràfic, morfològic o sintàctic) entre alumnes d’educació secundària. Aquest projecte persegueix tres objectius principals: una comprensió profunda d’un fenomen lingüístic, una investigació pràctica sobre l’assimilació d’aquest fenomen entre els joves i el desenvolupament d’habilitats d’alt nivell a través de la reflexió sobre els resultats obtinguts. Cadascuna de les tres assignatures —Llengua Normativa I: el Text, Llengua Normativa II: les Unitats i Llengua Normativa III: l’Oració— adapta els projectes al seu contingut curricular específic, centrant-se respectivament en normes ortogràfiques, morfològiques i sintàctiques. Els estudiants experimenten totes les etapes de la investigació, des de la formulació de preguntes fins a la redacció d’informes, explorant opcions metodològiques, el disseny de la recerca i l’anàlisi de dades. Aquest enfocament integral introdueix els estudiants en el camp de la recerca i promou una reflexió crítica sobre els continguts de les assignatures. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Cremades (2024b)


Cremades, E. (2024). Paisatge lingüístic i aprenentatge per projectes: una experiència didàctica. Dins G. Amatori, M. Buccolo i L. Álvarez (Eds.), Experiencias educativas en el aula. Innovación e investigación (p. 69-78). Dykinson.

Aquest article presenta una experiència didàctica que es va dur a terme durant el curs 2023-2024 en una assignatura de Planificació Lingüística del grau de Llengua i Literatura Catalanes. L’assignatura té com a objectiu revisar conceptes clau de la sociolingüística aplicada i dotar els estudiants d’eines per aplicar els conceptes teòrics de manera pràctica. Això és especialment rellevant, atesa la complexa situació sociolingüística de les Illes Balears. Es promou que els estudiants construeixin activament el coneixement i aprenguin de manera autònoma abordant situacions reals i complexes que requereixen l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits a l’aula. Per aconseguir-ho, es va desenvolupar un projecte d’innovació docent durant el curs 2023-2024, que implicava la col·laboració de professors de tres assignatures diferents. El projecte fomenta la cooperació entre estudiants mitjançant un estudi col·lectiu dels paisatges lingüístics. Els alumnes de Planificació Lingüística varen analitzar els paisatges lingüístics de diversos establiments de Palma i varen dissenyar accions de planificació lingüística per normalitzar el paisatge lingüístic de la ciutat, amb objectius com ara canviar actituds, difondre coneixements o incrementar l’ús de la llengua. Aquest projecte ha demostrat ser rellevant, ja que els estudiants han après la importància de fer una anàlisi sociolingüística detallada per desenvolupar polítiques que reconeguin i protegeixin la diversitat lingüística, tot respectant els drets i les necessitats de les diverses comunitats de parlants. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Corbera (2024a)


Corbera, J. (2024). Trets essencials del català de Mallorca a l’època de la repoblació mallorquina de les comarques valencianes del Marquesat de Dénia (i altres d’adjacents o pròximes). Dins Alcoi al cor. Estudis en homenatge a Josep Tormo Colomina (pp. 363-372). Ajuntament d’Alcoi.

El mallorquí del segle XVII, parlat pels colons mallorquins a les comarques valencianes, ja mostrava les característiques pròpies del mallorquí que perdurà fins al segle XX. Era un dialecte català que evolucionà paral·lelament als altres, amb trets conservadors en alguns aspectes fonètics (com el vocalisme tònic de vuit fonemes), però més innovador en altres, com les assimilacions, la pèrdua de /ɾ/ final i la morfologia verbal, que s’assemblava força a la moderna i a la documentada en altres zones catalanes. Compartia molts trets morfosintàctics i lèxics amb altres dialectes (possessius, demostratius, perífrasis d’obligació, etc.), i en lèxic coincidia amb el valencià d’aquella època, tot i que molts termes han desaparegut de la parla moderna. Durant la repoblació mallorquina de la Marina, aquestes coincidències lingüístiques (e.g., eixir, xic, volta, prompte) facilitaren la integració dels colons, malgrat les diferències en el vocalisme. (Més informació). 

Categories
Publicacions Sense categoria

Solivellas (2024)


Solivellas, I. (2024). Ensenyament significatiu i llengua normativa: Reflexions al voltant d’una experiència docent en curs. Dins A M. Fiorucci, R. Roig-Vila, G. Crescenza i A. Sánchez Ronco (Eds.), Innovación educativa y transformación de la sociedad (pp. 252-261). Dykinson.

La innovació és un element fonamental per a la reflexió docent i la millora de l’activitat educativa en tots els àmbits de l’ensenyament, inclosa la universitat. Tanmateix, els projectes d’innovació docent són menys freqüents a les universitats, especialment en estudis que no se centren en la didàctica. Per aquest motiu, aquest capítol reflexiona sobre una experiència docent en curs, el projecte “Llengua normativa i ensenyament significatiu: entre la teoria i la pràctica”, que té com a objectiu coordinar les tres assignatures de Llengua Normativa del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de les Illes Balears, així com millorar la tasca docent perquè els estudiants puguin dur a terme un aprenentatge més significatiu. El capítol, basat en el constructivisme i el professionalisme reflexiu, explica com s’està desenvolupant aquest projecte (en què consisteix, quines mesures s’han implementat, etc.), quins reptes planteja (amb especial atenció a l’avaluació formativa) i quins resultats s’espera obtenir. (Més informació). 

Categories
Publicacions Sense categoria

Cremades (2024)


Cremades, E. (2024). Authorship Analysis, Social Networks and Catalan. Can we Distinguish X Users by Gender and Age? Tertium Linguistic Journal, 9 (1), 193–218. https://doi.org/10.7592/Tertium.2024.9.1.295

Aquest article presenta dades que poden ajudar a determinar si factors com el gènere o l’edat poden esdevenir significatius en l’anàlisi de l’autoria a través de la xarxa social X en català. Tenint en compte els principis de la lingüística forense (en particular, l’anàlisi de l’autoria i l’estil idiolectal), s’han analitzat 500 publicacions des d’un punt de vista estilístic, centrant-se en tres aspectes discursius: trets específics de la xarxa X, variables pragmàtiques i variables estilístiques. Contràriament al que alguns autors han trobat per a usuaris d’aquesta xarxa en anglès (Cicres, 2015), l’article mostra que, en català, les emoticones, les exclamacions o la multiplicació de lletres no són trets distintius per al gènere o l’edat. Tanmateix, elements com la concatenació d’etiquetes, l’ús d’enllaços, la intensificació dels pronoms de primera persona, l’ús de majúscules o l’ús de punts suspensius poden ser significatius per a l’edat ⎯però no per al gènere. Aquest article constitueix, doncs, un primer pas cap a la identificació d’elements realment distintius en l’ús de la xarxa social X en català, tot i que calen més estudis, amb corpus més amplis, per confirmar aquestes tendències. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Webs training materials


Prieto, P., Vanrell, M.M., Roseano, P., de-la-Mota, C., i Aguilar, L. (2024) Cat_ToBI Traning Materials. URL: <https://cat-tobi.upf.edu>

Aguilar, L., Roseano, P., Vanrell, M. M., de-la-Mota, C., i Prieto, P. (2024) Sp_ToBI Traning Materials. URL: <https://sp-tobi.upf.edu>

Aquests webs ofereixen materials formatius sobre els dos sistemes de transcripció prosòdica, el del català i el de l’espanyol, que constitueixen un recurs essencial per a l’anotació de corpus orals amb informació prosòdica, fonètica i entonativa. Inclouen una guia del curs, la descripció del sistema de transcripció corresponent, exercicis pràctics i referències acadèmiques. Aquests recursos són especialment útils per a professors i estudiants universitaris, ensenyants de llengua i diferents professionals de la llengua. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Castell & Crespí (2024)


Castell, X., i Crespí, I. (2024). Impulsar l’ús del català a l’escola: de l’acció individual a la tasca col·lectiva. Dins J. Amer Fernàndez (Dir.), Anuari de l’Educació de les Illes Balears 2024 (pp. 195-206). Fundació Guillem Cifre de Colonya, Universitat de les Illes Balears.

L’objectiu d’aquest treball és presentar un conjunt de propostes per impulsar l’ús del català entre els infants i joves de les Illes Balears. Per fer-ho, s’ofereix primer una revisió de les darreres dades sobre l’ús social de la llengua catalana en els centres educatius i s’identifiquen alguns dels factors que condicionen les tries lingüístiques dels alumnes, cosa que permet plantejar propostes basades en l’evidència empírica. (Més informació). 

Categories
Calendari

Seminari Turton

The Rhotic accents of Lancashire, Northern England: A phonetic, phonological and sociolinguistic approach

East Lancashire towns are among England’s few remaining rhotic regions, where speakers preserve the /r/ sound in words like star and heart. This feature is stigmatized in Anglo-English, leading experts to forecast its rapid disappearance (Trudgill 2000, Britain 2002). Sociolinguistic and dialectological research has extensively documented rhoticity’s decline in England (Barras 2011, Piercy 2012, Leeman et al. 2018,; Blaxter et al. 2019). In this talk, I present the first ever phonetic evidence for Anglo-English rhoticity and discuss implications for phonetics, phonology and sociolinguistics by examining contemporary data from:

  • 28 sociolinguistic interviews (14f, 14m, ages 17-81) using acoustic and auditory analyses;
  • 28 ultrasound interviews (14f, 14m, ages 18-72) analyzing tongue splines alongside acoustic and auditory assessments.

The analysis across both corpora reveals a consistent reduction in rhoticity over apparent time. Nevertheless, even the youngest speakers often distinguish between minimal pairs like spar and spa. Acoustic measurements (F3-F2) show that rather than fully dropping /r/, its articulation is weaker among younger and female speakers, indicating a gradient, female-led change.

Ultrasound data reveals variability in Blackburn’s rhotic production, ranging from retroflex to bunched /r/, with instances of complete non-rhoticity. Although older generations remain strongly rhotic, our studies confirm that derhoticisation is progressing, particularly among younger speakers who exhibit phonetic weakening of /r/, including schwa-offglides. In some young females, outright /r/ deletion correlates with external community ties. I will discuss these findings’ implications for understanding phonological change and defining rhoticity from both phonetic and phonological perspectives.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB