Autor: mm.vanrell

Cicle de cinema

Lingüística i Llengües

El projecte, començat en el primer semestre del curs 2017-2018, consisteix en un cicle de cinema sobre lingüística i llengües. Els destinataris són, en primer terme, els alumnes del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica, i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, i, en segon terme, alumnes en general interessats en les llengües i/o en la lingüística com són ara els estudiants de Psicologia, Educació, Filosofia i, en general, alumnes els interessos i els estudis dels quals versin sobre la llengua.

Mitjançant aquesta activitat pretenem no només acostar les llengües i la recerca en lingüística a la societat, sinó també involucrar el públic general en el pensament científic. Amb la finalitat, doncs, d’obrir camins a la difusió de la cultura científica i seguint l’estructura del cicle de cinema organitzat en el primer quadrimestre del curs acadèmic 2017-2018, es projectaran dues pel·lícules prèviament introduïdes per professors i/o investigadors d’un dels dos Departaments de la UIB, que aniran seguides d’una tertúlia moderada pel professor encarregat d’introduir la pel·lícula. En aquesta tertúlia es debatran les qüestions més rellevants de la pel·lícula que tenguin a veure amb la lingüística i la llengua, però també aspectes cinematogràfics.

Divendres 8 de novembre de 2024, a les 11 hores

Ex Machina (2014)

Ex Machina (2014), dirigida per Alex Garland, tracta sobre un jove programador, Caleb, que és seleccionat per treballar amb Nathan, el CEO d’una empresa tecnològica, per dur a terme un experiment revolucionari d’intel·ligència artificial (IA). Caleb ha de sotmetre Ava, una robot amb aparença humana, a un test de Turing per determinar si posseeix una veritable consciència. A mesura que l’experiment avança, Caleb descobreix que Ava és molt més complexa del que s’esperava, i que pot tenir la capacitat de manipular-lo emocionalment. La pel·lícula explora els límits entre la intel·ligència artificial, la humanitat i la moralitat, mentre es desenvolupen tensions entre la llibertat de l’IA i els interessos humans.

Ex Machina té una rellevància notable en l’estudi de les llengües, especialment en la relació entre la comunicació i la intel·ligència artificial. La pel·lícula mostra com l’IA (Ava) és capaç d’interactuar amb humans a través del llenguatge de manera convincent, cosa que planteja reflexions sobre la capacitat de les màquines d’adquirir i utilitzar el llenguatge humà. Això ens fa reflexionar sobre la importància del llenguatge com a eina d’expressió i manipulació, i com l’IA pot arribar a dominar no només els aspectes tècnics de la llengua (gramàtica, sintaxi), sinó també els elements més subtils, com l’entonació, les emocions i el context sociocultural. A més, la pel·lícula planteja qüestions ètiques i filosòfiques sobre com la tecnologia pot transformar la comunicació humana, i fins a quin punt el llenguatge pot ser emprat per controlar o influir les percepcions dels altres. Aquesta és una qüestió clau en l’evolució de la lingüística computacional i els sistemes de traducció automàtica o assistents virtuals, que depenen cada vegada més de la interacció amb llengües naturals.

Presentadora: Mariia Pronina (Universitat de les Illes Balears)

Dijous 12 de desembre de 2024, a les 12 hores

The Grammar of Happiness (2012)

The Grammar of Happiness (2012) és un documental que segueix la vida i la recerca del lingüista Daniel Everett, conegut pel seu treball amb la tribu amazònica dels Pirahã i la seva llengua. Everett, inicialment un missioner cristià, es va veure profundament influenciat pel temps que va passar amb la comunitat Pirahã, fins al punt de qüestionar les seves creences religioses. El documental explora com la llengua dels Pirahã desafia algunes de les teories lingüístiques més influents, especialment la teoria de la gramàtica universal de Noam Chomsky, que sosté que totes les llengües comparteixen una estructura subjacent comuna. Everett va descobrir que la llengua Pirahã té unes característiques molt inusuals: no utilitza conceptes abstractes de temps ni nombres, i manca de subordinació, cosa que desafia les nocions convencionals sobre com funcionen les llengües humanes. A més, la llengua es comunica en gran part a través de cançons, xiulits i altres formes no verbals. Aquestes troballes varen portar Everett a concloure que la llengua està més influenciada per la cultura i la vida quotidiana que no pas per una estructura innata compartida entre totes les llengües.

El documental ens pemetrà discutir si les llengües només són un mitjà de comunicació o si també són una manifestació de la manera en què una societat percep i organitza el món. Aquesta relació entre llengua i cultura és fonamental per entendre la diversitat lingüística global i la importància de preservar llengües minoritàries o en perill d’extinció, ja que aquestes llengües sovint contenen visions úniques del món que es poden perdre si la llengua desapareix.

Presentadora: Maria del Mar Bassa (Universitat de les Illes Balears)

Lloc: Aula Magna de l’Edifici Guillem Cifre de Colonya

La projecció de les pel·lícules serà en versió original subtitulada.

Language practices and language policies in interlingual Sorbian-German families in Upper Lusatia

The Sorbian language in Lusatia in Germany is characterised by highly varying degrees of ethnolinguistic vitality. In my talk I will focus on Catholic Upper Lusatia in Saxony, where the intergenerational transmission of Sorbian is maintained. Sorbian is spoken in many domains there, and Sorbian language learning in schools is encouraged through a more multilingual perspective. However, old monolingual and purist ideologies and practices of language separation persist to its disadvantage.

The talk is based on my doctoral research, which deals with the family/home domain and with the strategies of Sorbian language transmission. It does so from the perspective of family language policy (King 2016), Spolsky´s tripartite division of language policy into language practices, attitudes and management (Spolsky 2004), and language management theory as understood by Neustupný and Jernudd (Nekvapil & Sherman 2015). The empirical material consists of narrative language biographical interviews with parents and children from six families. The couples all have different language backgrounds and have decided to raise their children with both Sorbian and German. One of the parents uses mainly Sorbian with the children and one uses German.

In their everyday negotiations of language use, the families navigate the changing language attitudes and practices of the wider community. While bilingualism is increasingly seen as positive, societal bilingualism in Lusatia remains asymmetrical (Marti 2023), and none of the parents with a German language background have learned Sorbian to any significant extent. Most children speak Sorbian and are attached to the local village communities. However, purist ideas contribute to a feeling of insecurity in Sorbian and lead many of the children to prefer speaking German to their bilingual peers.

The negotiations and language policies in each family point to the processual nature of language maintenance (Kimura 2015). They reflect the mechanisms that shape the relationship between the dominant majority language and the subordinate minority language. They may point to a gradual shift towards the dominant language, but at the same time they involve language practices and management that contribute to the maintenance of the minoritised language.

Kimura, Goro Christoph. 2015. Spracherhalt als Prozess: Elemente des kirchlichen Sprachmanagements bei den katholischen Sorben. International Journal of the Sociology of Language 2015(232). 13–32. https://doi.org/10.1515/ijsl-2014-0040.

King, Kendall A. 2016. Language policy, multilingual encounters, and transnational families. Journal of Multilingual and Multicultural Development 37(7). 726–733. https://doi.org/10.1080/01434632.2015.1127927.

Marti, Roland. 2023. Mehrsprachigkeit als Anfang vom Ende der Mehrsprachigkeit? Der Fall des Sorbischen. In Rita Franceschini, Matthias Hüning & Péter Maitz (eds.), Historische Mehrsprachigkeit (Studia Linguistica Germanica 146), 265–284. Berlin/Boston: De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783111338668-013.

Nekvapil, Jiří & Tamah Sherman. 2015. An introduction: Language Management Theory in Language Policy and Planning. International Journal of the Sociology of Language 2015(232). 1–12. https://doi.org/10.1515/ijsl-2014-0039.

Spolsky, Bernard. 2004. Language Policy (Key Topics in Sociolinguistics). Cambridge: Cambridge University Press.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB