Autor: mm.vanrell

Categories
Calendari

Seminari Dondelewski

A Fala de Xálima. Textos y contextos

La Fala de Xálima es una variedad de la familia gallego-portuguesa con unos 4.200 hablantes, hablada en la provincia de Cáceres, en la frontera con Portugal (Carrasco González, 2021). Conocida, desde los años 90, por su excepcional vitalidad (frente a las demás variedades de la Raya), no deja de ser una variedad minorizada apenas reconocida por el Estado, sin signos manifiestos de prestigio sociolingüístico (por ejemplo, ortografía oficial), con síntomas de castellanización y un número cada vez menor de jóvenes nativos (Ramallo, 2011). A pesar de ello, la Fala desempeña un importante papel simbólico (identitario, ideológico) para la comunidad de Xálima. Esta variedad está en un momento crucial para su futuro, en el que influyen varios factores sociales.

En la presentación comentaré fragmentos de entrevistas realizadas con los hablantes in situ que versan sobre los usos lingüísticos y las ideas de normativización y normalización. Analizaré el contenido ideológico del discurso observado (Irvine y Gal, 2000; del Valle, 2007, 2011; del Valle y Arnoux, 2010; Woolard, 1998) y lo inscribiré en el entorno sociolingüístico y político en los que existe la Fala para dar cuenta de las tensiones que existen entre las posturas de los hablantes, las ideas de los académicos y la articulación legal de la Fala (Gazzola et al., 2023; Moreno Cabrera 2021; Spolsky 2005, 2012, 2022).

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Pronina – Càpsules TFM (2024)

«L’adquisició de la prosòdia d’una llengua d’herència: el cas del rus a l’Estat Espanyol», a càrrec de Mariia Pronina, IV Jornada de Càpsules de TFM en Curs en Lingüística, Teoria de la Literatura i Estudis Catalans

La creixent globalització i migració mundial han provocat un increment dels parlants de llengües d’herència (és a dir, les llengües que s’adquireixen en un context de diàspora) en tot el món, així com l’establiment de comunitats bilingües i plurilingües. Aquesta nova realitat lingüística presenta certs reptes socials. Mentre que el manteniment de la llengua d’herència és beneficiós per als nens (De Houwer, 2015; Ganuza & Hedman, 2019), la comprensió del procés d’adquisició encara és lluny de ser completa. S’ha demostrat que diferents variables demogràfiques i lingüístiques (per exemple, l’edat d’inici de l’exposició, el nivell socioeconòmic, l’alfabetització, la combinació de llengües) tenen un paper important en l’adquisició de les llengües d’herència, però l’efecte dels factors sociolingüístics és menys clar. Aquest projecte analitza el paper del context sociolingüístic i compara l’adquisició d’una llengua d’herència en regions monolingües i bilingües de l’Estat espanyol. En concret, comparem l’adquisició del rus com a llengua d’herència per part de nens que creixen a Madrid, una regió monolingüe, i per part de nens que creixen en regions bilingües com ara Catalunya i les Illes Balears. Ens centrem en un dels aspectes menys estudiats en la bibliografia sobre l’adquisició de llengües d’herència, com és la prosòdia. El projecte té una sèrie d’implicacions metodològiques, teòriques i educatives i proporcionarà noves proves aplicables a l’hora d’avaluar i planificar pràctiques, activitats i polítiques públiques per fomentar entorns multilingües.

Categories
Publicacions

Cremades (2024)

Cremades, E. (2024). Treballar la competència comunicativa mitjançant Flip i Padlet: una experiència pràctica. Dins E. Chiner & I. Sánchez-López (ed.). Nuevas tendencias interdisciplinares en educación y conocimiento (pp. 157-170). Tirant lo Blanch.

Aquest capítol reflexiona sobre l’ús de les diverses eines educatives que tenim en línia per facilitar els processos d’ensenyament i aprenentatge de les llengües i presenta una experiència docent duta a terme en el marc de l’assignatura de Llengua Catalana del primer curs del doble grau d’Educació Primària de la Universitat de les Illes Balears, consistent en l’ús de Flip i Padlet per contribuir al desenvolupament de les habilitats comunicatives de l’alumnat. Mostra com, a més de proporcionar espais de comunicació fora de l’aula, l’ús d’aquestes eines permet tenir un registre acurat de l’evolució personal i col·lectiva dels estudiants al llarg del curs, incrementa les possibilitats d’autovaluació i coavaluació, i pot contribuir, en última instància, a augmentar la seguretat lingüística de l’alumnat. (Més informació). 

Categories
Calendari

Seminari Masià

La selecció d’expressions referencials en narracions de nens amb desenvolupament típic i nens autistes

Les expressions referencials són necessàries per a la cohesió del discurs. L’elecció entre un SD, un pronom explícit o un pronom nul depèn de l’articulació de la informació coneguda i la informació nova en una frase. En una llengua romànica de subjecte nul com el castellà, hi ha una divisió del treball entre els pronoms nuls, que prefereixen els antecedents en posicions prominents (normalment, el subjecte), i els pronoms explícits, que no tenen una preferència clara per un antecedent en una posició específica (Alonso-Ovalle et al., 2002; per al català, Mayol & Clark, 2010; per a l’italià, Carminati, 2002). Pel que fa a l’estructura del discurs, els pronoms nuls en posició de subjecte tendeixen a expressar la continuïtat del tòpic, mentre que els pronoms explícits en la mateixa posició solen marcar un canvi de tòpic (Givón, 1983; Rigau, 1989). En aquest estudi, investiguem els patrons de desenvolupament en la distribució de les diferents expressions referencials en espanyol en posició de subjecte per part de nens amb desenvolupament típic i de nens autistes d’entre 6 i 12 anys. La major part dels estudis sobre la selecció d’expressions anafòriques s’han basat en qüestionaris i tasques de lectura autodidacta. En aquest estudi adoptem un enfocament més naturalista i analitzem el discurs semiespontani (vegeu Bel et al., 2010; Bel & Albert, 2016). En particular, ens fixem en quatre restriccions que poden afectar l’elecció de l’expressió anafòrica en les narracions: (i) la prominència (posició sintàctica i funció discursiva) del seu antecedent, (ii) l’accessibilitat i la distància del seu antecedent, (iii) la seva funció discursiva i (iv) la relació retòrica entre les clàusules.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Bolletí abril (2024)

Núm. 38. Abril de 2024

Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears–Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:

a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)

b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats

c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB

d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries

e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB

f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli

Accés al bolletí 38, abril de 2024: enllaç

Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç

Categories
Publicacions

Mañas-Navarrete et al. (2024)

Mañas Navarrete, I., Rosado Villegas, E., Mujcinovic, S., i Fullana Rivera, N. (2024). Acquisition of modal readings of the Imperfect tense in L2 Spanish, Language Acquisition, DOI: 10.1080/10489223.2024.2319617

El contrast aspectual entre l’imperfet i el pretèrit és un dels temes més estudiats en la recerca sobre l’adquisició del castellà com a llengua segona (L2). No obstant això, hi ha pocs treballs centrats a descriure l’adquisició dels usos modals de l’imperfet per parlants amb el castellà com a L2. En aquest treball s’investiga l’adquisició dels valors de cortesia, evidencialitat i modalitat contrafactual de l’imperfet per part d’aprenents de castellà amb el rus com a llengua inicial (L1). Concretament, aquest estudi examina el grau d’acceptabilitat de les formes d’imperfet en contextos modals per part de tres grups d’aprenents de castellà amb un nivell avançat. Els resultats demostren que només l’imperfet de cortesia aconsegueix un grau d’acceptació similar al dels parlants nadius. El nivell alt de lexicalització de determinades formes d’imperfet, que en algunes situacions comunicatives funcionen com a rutines pragmàtiques, és el que sembla facilitar la tendència observada. En canvi, les formes d’imperfet evidencials i contrafactuals suposen un desafiament més important per als aprenents. Els resultats de l’estudi indiquen que a) les formes d’imperfet no es reconeixen com a alternatives legítimes per marcar l’evidencialitat i els valors contrafactuals i b) reflecteixen un mapeig forma-funció parcial pel que fa al coneixement dels aprenents sobre l’imperfet i els valors que pot manifestar. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Vanrell, M.M. (2024). Ressenya de L’adaptació de manlleus en català i en altres llengües romàniques. Caplletra, 76, 363-368.

Vanrell, M.M. (2024). Ressenya de L’adaptació de manlleus en català i en altres llengües romàniques, de Maria-Rosa Lloret i Clàudia Pons-Moll (Ed.) (2021). Caplletra, 76, 363-368.

La ressenya presenta el volum L’adaptació de manlleus en català i en altres llengües romàniques, editat per Maria-Rosa Lloret i Clàudia Pons-Moll i publicat a Edicions de la Universitat de Barcelona. Aquest monogràfic permet entendre la influència que el contacte de llengües, la necessitat de donar nom a noves realitats, fets o conceptes, o la generalització de l’aprenentatge de llengües estrangeres poden tenir en el cabal lèxic i en les característiques fonològiques i fonètiques de les unitats que l’integren. L’objectiu del volum va més enllà d’oferir una llista de les estratègies d’adaptació que s’apliquen en les diferents llengües i, com expressen les coordinadores en les pàgines introductòries, també pretén servir de diagnòstic per visualitzar la productivitat dels fenòmens fonològics que caracteritzen una llengua concreta, mostrar de quina manera determinats canvis s’ajusten a principis universals i preveure quins seran els patrons que apareixeran en l’adquisició d’una llengua addicional. Ben segur que es convertirà en una obra de referència i en una eina de treball indispensable per a investigadors, professors, estudiants i usuaris professionals i no professionals de la llengua. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Cuberos, Rosado & Mañas

Cuberos Vicente, R., Rosado Villegas, E., i Mañas Navarrete, I. (2024). Towards a graded lexical inventory of multi-word combinations. The distribution of collocations across Spanish CEFR levels, International Journal of Applied Linguistics.

Les col·locacions han adquirit una importància cada cop major en la nostra comprensió de l’aprenentatge de llengües estrangeres. A l’hora d’establir objectius d’aprenentatge de vocabulari, encara sorgeixen dubtes sobre com abordar les col·locacions. Aquest article explora la distribució de les col·locacions en la producció en espanyol de la L1 i la L2 amb l’objectiu últim d’informar el disseny d’inventaris lèxics graduats de combinacions multiparaula. Per això, s’exploren tres propietats definidores de les col·locacions en les dades de producció de la L1 i la L2, així com a través de diferents nivells de competència en la L2: l’estructura sintàctica, la transparència semàntica i la força de l’associació. Els resultats indiquen que hi ha un augment de la densitat i la diversitat col·locacional, però que les característiques aïllades de les col·locacions no prediuen el domini de la L2. Els resultats suggereixen la necessitat d’avaluar l’ús de col·locacions amb un alt nivell de granularitat. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Mañas & Sell (2024)

Mañas Navarrete, I., i Sell, M.-V. (2024). Técnicas básicas de procesamiento del lenguaje natural en el análisis de menciones a mujeres en lecturas graduadas de ELE, Estudios de Lingüística Aplicada, 78, 45-76.

Les anàlisis de la representació dels gèneres en materials d’ELE s’han vist fins ara limitades pels mètodes de recompte manual. Aquest estudi abandona aquests mètodes i analitza la representació dels gèneres en un corpus compost per 47 lectures graduades per a estudiants d’ELE aplicant tècniques bàsiques de processament del llenguatge natural basades en el treball de Lucy, Demszky, Bromley i Jurafsky (2020). S’examinen les diferències a l’espai dedicat a cadascun dels gèneres i la seva evolució en el temps. Així mateix, s’analitza el valor explicatiu del sexe dels protagonistes sobre la distribució de mencions d’homes i de dones. Els resultats mostren que, fins i tot quan el protagonisme és compartit, les dones apareixen menys representades. Aquesta investigació aporta a més un conjunt d’eines d’anàlisi automàtica de textos que queda a disposició de la comunitat per a l’anàlisi d’altres textos o per adaptar-los a l’anàlisi de diferents aspectes de la llengua per tal d’aprofundir en la caracterització dels materials d’ELE. (Més informació). 

Categories
Calendari

Seminari Bros

Métodos experimentales en la investigación del debilitamiento consonántico en español: captura de movimiento y ecografía 2D

En este seminario voy a presentar datos del español dialectal hablado en Gran Canaria. En la primera parte podremos ver la utilidad del método de captura de movimiento en el estudio del debilitamiento consonántico. En particular, vamos a investigar la apertura de los labios durante la producción de las oclusivas /p t k b d g / intervocálicas. Los datos fueron recogidos mediante grabaciones de vídeo de dieciséis hablantes nativos del dialecto canario. Los parámetros de apertura de los labios fueron extraídos de las grabaciones vídeo y comparados con parámetros acústicos de intensidad para determinar la fiabilidad del método de captura de movimiento como una alternativa a la electroarticulografía magnética. El segundo experimento investiga la lenición de la africada palatal en el español canario frente a la falta de debilitamiento en los hablantes peninsulares. Aquí usamos ecografía para comparar los movimientos de la lengua en sus dos puntos cruciales: el músculo que controla la raíz de la lengua en el plano horizontal y el dorso de la lengua en sus movimientos horizontal y vertical.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB