GRESIBEntrades de calendari
El proper 8 de juliol, de 9 a 11 h, tindrà lloc a la sala de reunions de l’IRIE un taller pràctic per aprendre a utilitzar Zotero, un gestor bibliogràfic gratuït i molt útil per a l’elaboració de treballs de recerca. La formació, adreçada a investigadors i estudiants de màster i doctorat de l’IRIE, anirà a càrrec de Catalina Escarrer i Margarita Riutord, de la Biblioteca de la UIB.
Més informació i inscripcions: enllaç
Les narratives reaccionàries del primer quart de segle estan modelant una ideologia i un sentit comú d’època excloents. Des de l’anàlisi crítica del discurs, es farà una revisió dels discursos de l’ona reaccionària actual, examinant-ne l’origen, l’expansió i els efectes en la política global contemporània, on l’estil comunicatiu de Donald Trump actua com a símptoma i catalitzador clau. Partint de la caracterització del discurs feixista en la primera meitat del segle XX, s’analitzen els discursos dels xocs globals del neoliberalisme en el primer quart de segle i les estratègies comunicatives de les noves dretes en l’era postdigital, parant especial atenció a la circulació dels seus discursos a les xarxes socials i als efectes de còpia propis de l’era de la imitació il·liberal. Els imaginaris sociodiscursius disseminats per l’extrema dreta, els trets del discurs populista i la posa enunciativa antiestablishment s’aborden per a donar llum al fenomen del “trumpisme discursiu”, que ha redefinit la comunicació política contemporània amb la internacionalització d’un estil agressiu, simplista i provocador per a escandalitzar, polaritzar i confondre.
Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB
El mes de juny la Universitat de les Illes Balears (UIB) rebrà la visita del professor Miquel Simonet, professor catedràtic de la Universitat d’Arizona i expert reconegut internacionalment en fonètica i fonologia. Durant la seva estada, participarà en dues activitats organitzades pel GRESIB i l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE), amb l’objectiu de compartir coneixement, impulsar la recerca i reforçar la formació metodològica de l’alumnat de postgrau i del personal investigador.
La primera activitat tendrà lloc el dimecres 4 de juny, a les 13.30 h, a la Sala de Reunions de l’IRIE (Bloc C-210, Edifici Guillem Cifre de Colonya). Es tracta del XVII Seminari de Recerca de l’IRIE, titulat Els efectes de la fonologia de la primera llengua en l’aprenentatge d’una segona llengua, en què el Dr. Simonet oferirà una conferència centrada en com el sistema fonològic d’una llengua inicial pot influir en l’adquisició d’una segona llengua. Aquesta sessió es podrà seguir tant en format presencial com en línia.
La segona activitat es durà a terme el dilluns 16 de juny, i consistirà en un taller intensiu sobre anàlisi de dades lingüístiques quantitatives amb el programa Jamovi. Aquest curs pràctic, adreçat preferentment a estudiants de màster i doctorat i a investigadors de l’IRIE, oferirà una introducció al funcionament d’aquesta eina estadística oberta i intuïtiva. El taller inclourà mòduls d’iniciació i de nivell avançat, i cobrirà tècniques com la regressió lineal i logística, els models mixtos i l’anàlisi de corbes de creixement.
Més informació i inscripcions:
Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears–Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:
a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)
b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats
c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB
d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries
e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB
f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli
Accés al bolletí 51, juny de 2025: enllaç
Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç
En aquest treball revisem breument la famosa tipologia bipartida de frases fetes proposada per Nunberg, Sag i Wasow (1994): en els Sintagmes Idiomàtics (Idiomatic Phrases) el significat no es distribueix entre les parts de la frase feta sinó que s’assigna globalment a l’expressió idiomàtica sencera (e.g. tocar el dos — ‘anar-se’n’), mentre que en les Combinacions Idiomàtiques (Idiomatically Combining Expressions) el significat sí que es distribueix entre les parts de la frase feta (e.g. trencar –‘fer cessar’; el gel — ‘una situació de tibantor’). D’acord amb Nediger (2017), i.a, defensem que totes les frases fetes, així com qualsevol expressió amb significat literal, es formen mitjançant els mateixos mecanismes de construcció d’estructures sintàctiques, per la qual cosa es pot concloure amb Marantz (1997), i.a., que totes són composicionals en el sentit rellevant: així, per exemple, tocar el dos no pot tenir el significat estructural/gramatical que correspon a l’estructura inacusativa d’un predicat de canvi de lloc com ara ‘anar-se’n’ (vegeu Marantz (1997) i McGinnis (2002) per a una discussió similar sobre kick the bucket i ‘die suddenly’). En aquest context, partint del treball de Harley (2005), proposem que la interpretació aspectual tant de les expressions literals com de les idiomàtiques està determinada sistemàticament per la sintaxi de l’estructura argumental però també està delimitada idiosincràticament per la naturalesa aspectual de les arrels. La distinció fonamental entre els “arguments estructurals” i els “participants de l’arrel” (Rappaport Hovav i Levin 1998) es pot formular de manera més apropiada en termes sintàctics, un fet que ens permet de rescatar la proposta sintàctica de McGinnis (2002, 2005) sobre la sistematicitat de l’aspecte en frases fetes de les crítiques de Glasbey (2003, 2007) i Merchant (2021), i.a. Concloem amb Harley (2005: 46) que “és la interacció dels significats dels seus components i la seva estructura argumental sintàctica allò que determina les propietats d’Aktionsart dels predicats; no són pas les propietats d’Aktionsart dels predicats allò que determina la seva estructura argumental” (cf. Borer (2005) i Ramchand (2008), i.a).
Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB
Des de fa ja cinc anys, La Forma dels Somnis és un projecte col·laboratiu i d’innovació docent que, a través de l’escriptura, les arts plàstiques, la pintura i el teatre, mira de crear ponts de diàleg i creativitat entre àmbits com ara l’acadèmia, el tercer sector, la sanitat, l’educació en qualsevol etapa, etc. Hi conflueixen persones vinculades als estudis del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de les Illes Balears, l’àrea de Salut Mental de l’Hospital Comarcal d’Inca i l’associació La Nostra Veu. Fins ara, han duit a terme projectes vinculats a temes com ara els somnis, la llar o els monstres. Han cercat també camins per inventar paraules que expressin allò que sembla que no encaixi en els diccionaris a l’ús. Com a resultat, han editat tres llibres de manera molt participativa i un projecte creatiu que fomenta la inclusió i transformació social. Així mateix, han treballat amb diferents disciplines artístiques, en col·laboració amb músics, artistes i, sobretot, el teatre, que se’ls ha revelat com una eina eficaç per al treball en pràctiques transformatives.
Des del curs 2024-25, La Forma dels Somnis col·labora també en la transferència del projecte Remlicat («El règim emocional de la contemporaneïtat en la literatura catalana del segle XX»), un projecte acadèmic de treball sobre la representació i recreació literària de les emocions.
A la trobada Teixir Xarxes d’Afectes: Teatre i literatura per a la transformació social, volen crear un espai per compartir experiències afins a la seva, això és, que emprin estratègies creatives per afavorir el benestar emocional des d’una perspectiva posada en el col·lectiu, això és, en com aquestes estratègies poden revertir en la transformació social i, específicament, en l’àmbit cultural i educatiu.
A aquesta trobada, hi convidaran persones que han duit a terme experiències de treball teatral, artístic i d’escriptura i lectura amb col·lectius diversos. N’hi ha que tenen vincles amb l’àmbit acadèmic o institucional i d’altres que sorgeixen d’entitats del tercer sector. Hi participaran, així mateix, investigadors del projecte Remlicat.
Més informació: enllaç
Karitiana is a Tupian language spoken in the northwestern State of Rondônia in Brazil by around 400 people. As any other indigenous language in Brazil, Karitiana is highly endangered due to its low number of speakers and the vicinity of several potential threats to the lives of its speakers. Analyzing and preserving their form of communication is essential to understanding the diversity and universality of human languages, particularly in terms of linguistic structures and the scope of possible meanings derived from them.
In this seminar, we will focus on two unexpected and interesting patterns in the grammar of Karitiana. A first feature to examine is the use of a negation particle, ki, to convey temporal information (the middle line, called gloss in Linguistics, shows the literal translation of each word): (1) “João naakat iosednat carroty Maria amy kit” (João was happy car Maria buy not). Translation: “João was happy before Maria bought the car”.
As one can see in the data above, there is no word in the Karitiana sentence equivalent to ‘before’, and it is the negation itself that seems to give rise to this meaning. We analyze how this interpretation is generated and whether negative ki can also behave as a temporal operator like English “before.”
A second surprising semantic characteristic in Karitiana worth addressing is related to factivity. The unusual fact is that in Karitiana the following two-sentence sequence in (2) may be judged as a contradiction by the speaker. By contrast, in English, and other well-studied languages, it is not contradictory to utter something along the following lines: “João thinks that Luciana killed a jaguar, but Luciana did not kill a jaguar.” This contrast in acceptability is shown below:
(2a) João naakat ikoro’op kãrat Luciana obaky okyty (João thinks Luciana jaguar kill). Translation: “João thinks that Luciana killed a jaguar.
(2b) ≠Ioky padni Luciana obaky (kill not Luciana jaguar). Translation: “But Luciana did not kill the jaguar”.
These two striking grammatical properties—-the temporal interpretation of the negative particle ki and the phenomenon of factivity, both involving embedded clauses—together with an analysis of their semantic and pragmatic ramifications and consequences in the language will be the main theme of the seminar, among other sociolinguistic and language acquisition implications.
Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB
Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears–Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:
a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)
b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats
c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB
d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries
e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB
f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli
Accés al bolletí 49, abril de 2025: enllaç
Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç
Aquest seminari presenta una investigació en curs sobre el bilingüisme i el trilingüisme primerenc, amb un enfocament en l’adquisició del català com a llengua d’herència al Regne Unit. La presentació començarà abordant l’adquisició de llengües d’herència, el bilingüisme i el context menys estudiat del trilingüisme primerenc. Primer, oferirem una visió general del projecte abans d’aprofundir en els seus dos components principals. En la primera part, explorarem com l’estudi de l’adquisició bilingüe i trilingüe de llengües d’herència pot contribuir a comprendre millor les representacions sintàctiques dels nens multilingües. En la segona part, examinarem com avaluem les habilitats narratives dels parlants bilingües i trilingües d’herència del català i com aquestes poden estar influenciades per diversos factors de l’experiència bilingüe/trilingüe. La presentació conclourà amb una discussió sobre les implicacions més àmplies dels nostres resultats i possibles direccions futures en l’estudi del bilingüisme i trilingüisme en llengües d’herència.
Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB
Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears–Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:
a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)
b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats
c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB
d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries
e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB
f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli
Accés al bolletí 48, març de 2025: enllaç
Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç