Categoria: Calendari

Prosòdia multimodal i gestualitat en l’ensenyament de l’ELE: un estudi experimental amb futurs docents

L’ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera (ELE) afronta el repte d’integrar estratègies pedagògiques basades en l’evidència per optimitzar l’adquisició de competències comunicatives orals. Aquestes competències presenten desafiaments no només en termes de pronunciació, comprensibilitat i fluïdesa, sinó també en la correcta realització d’actes de parla amb intenció pragmàtica (Mokoro, 2024; Reigle, 2011). En aquest sentit, la prosòdia, que inclou elements com l’entonació, el ritme, l’accent i les pauses, exerceix un paper fonamental en la transmissió de la força il·locutiva dels actes de parla (Kravchenko et al., 2024). A més, la recerca ha demostrat que la gestualitat (postura corporal, expressions facials i moviments de les mans) es combina amb la prosòdia per optimitzar el discurs oral i facilitar la transmissió de les intencions comunicatives, com ara la incertesa o la ironia (Borràs-Comes et al., 2011; González-Fuente et al., 2015). Dins l’àmbit de l’ensenyament de llengües estrangeres, estudis recents destaquen l’efecte positiu dels gestos que representen l’estructura prosòdica —contorns entonatius, canvis en els patrons rítmics i pauses— per a la millora de la pronunciació (Baills et al., 2022; Li et al., 2022; Yuan et al., 2019). No obstant això, el seu ús en entorns d’ensenyament de l’ELE encara no ha estat prou explorat.

En aquest context, el Projecte GestELE es proposa com a primera etapa examinar l’ús de la gestualitat en l’ensenyament de l’ELE per part de futurs docents, amb l’objectiu de desenvolupar un model de formació basat en la prosòdia multimodal. L’estudi compta amb la participació de setze parlants nadius d’espanyol, estudiants de màster en ELE a Espanya. Es van seleccionar tretze casos prototípics d’oracions declaratives, interrogatives i imperatives, adaptats d’un qüestionari extens de Prieto (2001) amb 69 ítems originals. Els participants van ser enregistrats mentre produïen les oracions en contextos pragmàtics específics sota tres condicions experimentals: (1) sense gestos, (2) gesticulant espontàniament, i (3) utilitzant gestos prosòdics “il·lustradors” després d’una breu instrucció. El conjunt de dades inclou 624 enregistraments, que actualment s’estan analitzant a dos nivells: acústic (moviment del to en la configuració nuclear en les tres condicions) i gestual (tipologia de gestos en la condició 2 i trajectòria dels gestos en la condició 3). En aquesta presentació, exposarem els resultats preliminars de l’estudi, descrivint els gestos emprats espontàniament pels futurs docents d’ELE, comparant la qualitat de la producció de l’entonació amb i sense gestos, i avaluant la seva alineació amb els contorns prosòdics segons el tipus d’oració pragmàtica. Aquestes troballes contribuiran a una millor comprensió del paper dels gestos en la didàctica de l’ELE i a la implementació de noves estratègies de formació per a docents.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Aproximación a la realidad educativa de la lengua aragonesa desde las voces de sus protagonistas

Aragón es un territorio históricamente trilingüe en el que su única lengua privativa –el aragonés– se encuentra en una situación de grave riesgo de desaparición. A pesar de que se han cumplido casi tres décadas de las primeras experiencias de enseñanza del aragonés en escuelas del Alto Aragón, su situación todavía dista de la normalización educativa. A partir de las investigaciones desarrolladas en la última década desde el grupo de investigación ECOLIJ de la Universidad de Zaragoza, se presentará un estado de la cuestión sobre la realidad del aragonés en el contexto educativo a través de las voces de diferentes agentes de la comunidad educativa. En síntesis, los estudios desarrollados evidencian una situación compleja en la que las representaciones y actitudes hacia el aragonés son en gran medida de orientación neutra o favorable, pero la presencia de ideologías instrumentales fuertemente consolidadas por lo que respecta al aprendizaje de lenguas adicionales, junto al carácter disfuncional de la legislación vigente por lo que respecta al reconocimiento institucional de las lenguas propias de Aragón (López, 2021), frena las posibilidades de normalización educativa. Además, la débil competencia comunicativa en aragonés desarrollada por el alumnado que lo aprende como una lengua adicional –que supone la mayoría–, evidencia la potencial relevancia de un contexto educativo apenas estudiado hasta nuestros días y que cuenta con más de cinco décadas de trayectoria en toda la geografía aragonesa: el correspondiente a la enseñanza para personas adultas –tanto en espacios educativos formales como no formales. De la reciente investigación desarrollada por Campos et al. (2023) en dicho contexto se desprenden resultados más favorables en cuanto a la creación de nuevos hablantes, si bien la incorporación del idioma en los repertorios lingüísticos de los aprendientes tiene un carácter diglósico y está fuertemente condicionada por el tipo de vínculo personal previo con el idioma. Así, se detecta una mayor tendencia a la apropiación normalizada del idioma en el contexto geográfico altoaragonés que en otros. En cualquier caso, es común a todo el alumnado el desarrollo de una conciencia activista próxima a la caracterización del sujeto neohablante definido por Ramallo (2020), que se evidencia fundamentalmente en actos glotopolíticos orientados a la visibilización del idioma en espacios públicos.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

The Rhotic accents of Lancashire, Northern England: A phonetic, phonological and sociolinguistic approach

East Lancashire towns are among England’s few remaining rhotic regions, where speakers preserve the /r/ sound in words like star and heart. This feature is stigmatized in Anglo-English, leading experts to forecast its rapid disappearance (Trudgill 2000, Britain 2002). Sociolinguistic and dialectological research has extensively documented rhoticity’s decline in England (Barras 2011, Piercy 2012, Leeman et al. 2018,; Blaxter et al. 2019). In this talk, I present the first ever phonetic evidence for Anglo-English rhoticity and discuss implications for phonetics, phonology and sociolinguistics by examining contemporary data from:

• 28 sociolinguistic interviews (14f, 14m, ages 17-81) using acoustic and auditory analyses;
• 28 ultrasound interviews (14f, 14m, ages 18-72) analyzing tongue splines alongside acoustic and auditory assessments.

The analysis across both corpora reveals a consistent reduction in rhoticity over apparent time. Nevertheless, even the youngest speakers often distinguish between minimal pairs like spar and spa. Acoustic measurements (F3-F2) show that rather than fully dropping /r/, its articulation is weaker among younger and female speakers, indicating a gradient, female-led change.

Ultrasound data reveals variability in Blackburn’s rhotic production, ranging from retroflex to bunched /r/, with instances of complete non-rhoticity. Although older generations remain strongly rhotic, our studies confirm that derhoticisation is progressing, particularly among younger speakers who exhibit phonetic weakening of /r/, including schwa-offglides. In some young females, outright /r/ deletion correlates with external community ties. I will discuss these findings’ implications for understanding phonological change and defining rhoticity from both phonetic and phonological perspectives.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Cicle de cinema

Lingüística i Llengües

El projecte, començat en el primer semestre del curs 2017-2018, consisteix en un cicle de cinema sobre lingüística i llengües. Els destinataris són, en primer terme, els alumnes del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica, i del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, i, en segon terme, alumnes en general interessats en les llengües i/o en la lingüística com són ara els estudiants de Psicologia, Educació, Filosofia i, en general, alumnes els interessos i els estudis dels quals versin sobre la llengua.

Mitjançant aquesta activitat pretenem no només acostar les llengües i la recerca en lingüística a la societat, sinó també involucrar el públic general en el pensament científic. Amb la finalitat, doncs, d’obrir camins a la difusió de la cultura científica i seguint l’estructura del cicle de cinema organitzat en el primer quadrimestre del curs acadèmic 2017-2018, es projectaran dues pel·lícules prèviament introduïdes per professors i/o investigadors d’un dels dos Departaments de la UIB, que aniran seguides d’una tertúlia moderada pel professor encarregat d’introduir la pel·lícula. En aquesta tertúlia es debatran les qüestions més rellevants de la pel·lícula que tenguin a veure amb la lingüística i la llengua, però també aspectes cinematogràfics.

Divendres 8 de novembre de 2024, a les 11 hores

Ex Machina (2014)

Ex Machina (2014), dirigida per Alex Garland, tracta sobre un jove programador, Caleb, que és seleccionat per treballar amb Nathan, el CEO d’una empresa tecnològica, per dur a terme un experiment revolucionari d’intel·ligència artificial (IA). Caleb ha de sotmetre Ava, una robot amb aparença humana, a un test de Turing per determinar si posseeix una veritable consciència. A mesura que l’experiment avança, Caleb descobreix que Ava és molt més complexa del que s’esperava, i que pot tenir la capacitat de manipular-lo emocionalment. La pel·lícula explora els límits entre la intel·ligència artificial, la humanitat i la moralitat, mentre es desenvolupen tensions entre la llibertat de l’IA i els interessos humans.

Ex Machina té una rellevància notable en l’estudi de les llengües, especialment en la relació entre la comunicació i la intel·ligència artificial. La pel·lícula mostra com l’IA (Ava) és capaç d’interactuar amb humans a través del llenguatge de manera convincent, cosa que planteja reflexions sobre la capacitat de les màquines d’adquirir i utilitzar el llenguatge humà. Això ens fa reflexionar sobre la importància del llenguatge com a eina d’expressió i manipulació, i com l’IA pot arribar a dominar no només els aspectes tècnics de la llengua (gramàtica, sintaxi), sinó també els elements més subtils, com l’entonació, les emocions i el context sociocultural. A més, la pel·lícula planteja qüestions ètiques i filosòfiques sobre com la tecnologia pot transformar la comunicació humana, i fins a quin punt el llenguatge pot ser emprat per controlar o influir les percepcions dels altres. Aquesta és una qüestió clau en l’evolució de la lingüística computacional i els sistemes de traducció automàtica o assistents virtuals, que depenen cada vegada més de la interacció amb llengües naturals.

Presentadora: Mariia Pronina (Universitat de les Illes Balears)

Dijous 12 de desembre de 2024, a les 12 hores

The Grammar of Happiness (2012)

The Grammar of Happiness (2012) és un documental que segueix la vida i la recerca del lingüista Daniel Everett, conegut pel seu treball amb la tribu amazònica dels Pirahã i la seva llengua. Everett, inicialment un missioner cristià, es va veure profundament influenciat pel temps que va passar amb la comunitat Pirahã, fins al punt de qüestionar les seves creences religioses. El documental explora com la llengua dels Pirahã desafia algunes de les teories lingüístiques més influents, especialment la teoria de la gramàtica universal de Noam Chomsky, que sosté que totes les llengües comparteixen una estructura subjacent comuna. Everett va descobrir que la llengua Pirahã té unes característiques molt inusuals: no utilitza conceptes abstractes de temps ni nombres, i manca de subordinació, cosa que desafia les nocions convencionals sobre com funcionen les llengües humanes. A més, la llengua es comunica en gran part a través de cançons, xiulits i altres formes no verbals. Aquestes troballes varen portar Everett a concloure que la llengua està més influenciada per la cultura i la vida quotidiana que no pas per una estructura innata compartida entre totes les llengües.

El documental ens pemetrà discutir si les llengües només són un mitjà de comunicació o si també són una manifestació de la manera en què una societat percep i organitza el món. Aquesta relació entre llengua i cultura és fonamental per entendre la diversitat lingüística global i la importància de preservar llengües minoritàries o en perill d’extinció, ja que aquestes llengües sovint contenen visions úniques del món que es poden perdre si la llengua desapareix.

Presentadora: Maria del Mar Bassa (Universitat de les Illes Balears)

Lloc: Aula Magna de l’Edifici Guillem Cifre de Colonya

La projecció de les pel·lícules serà en versió original subtitulada.