Categories
Calendari Sense categoria

Bolletí octubre (2024)

Núm. 43. Octubre de 2024

Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes BalearsCentre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:

a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)

b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats

c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB

d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries

e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB

f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli

Accés al bolletí 43, octubre de 2024: enllaç

Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç

Categories
Calendari

Seminari Mičkec

Language practices and language policies in interlingual Sorbian-German families in Upper Lusatia

The Sorbian language in Lusatia in Germany is characterised by highly varying degrees of ethnolinguistic vitality. In my talk I will focus on Catholic Upper Lusatia in Saxony, where the intergenerational transmission of Sorbian is maintained. Sorbian is spoken in many domains there, and Sorbian language learning in schools is encouraged through a more multilingual perspective. However, old monolingual and purist ideologies and practices of language separation persist to its disadvantage.

The talk is based on my doctoral research, which deals with the family/home domain and with the strategies of Sorbian language transmission. It does so from the perspective of family language policy (King 2016), Spolsky´s tripartite division of language policy into language practices, attitudes and management (Spolsky 2004), and language management theory as understood by Neustupný and Jernudd (Nekvapil & Sherman 2015). The empirical material consists of narrative language biographical interviews with parents and children from six families. The couples all have different language backgrounds and have decided to raise their children with both Sorbian and German. One of the parents uses mainly Sorbian with the children and one uses German.

In their everyday negotiations of language use, the families navigate the changing language attitudes and practices of the wider community. While bilingualism is increasingly seen as positive, societal bilingualism in Lusatia remains asymmetrical (Marti 2023), and none of the parents with a German language background have learned Sorbian to any significant extent. Most children speak Sorbian and are attached to the local village communities. However, purist ideas contribute to a feeling of insecurity in Sorbian and lead many of the children to prefer speaking German to their bilingual peers.

The negotiations and language policies in each family point to the processual nature of language maintenance (Kimura 2015). They reflect the mechanisms that shape the relationship between the dominant majority language and the subordinate minority language. They may point to a gradual shift towards the dominant language, but at the same time they involve language practices and management that contribute to the maintenance of the minoritised language.

Kimura, Goro Christoph. 2015. Spracherhalt als Prozess: Elemente des kirchlichen Sprachmanagements bei den katholischen Sorben. International Journal of the Sociology of Language 2015(232). 13–32. https://doi.org/10.1515/ijsl-2014-0040.

King, Kendall A. 2016. Language policy, multilingual encounters, and transnational families. Journal of Multilingual and Multicultural Development 37(7). 726–733. https://doi.org/10.1080/01434632.2015.1127927.

Marti, Roland. 2023. Mehrsprachigkeit als Anfang vom Ende der Mehrsprachigkeit? Der Fall des Sorbischen. In Rita Franceschini, Matthias Hüning & Péter Maitz (eds.), Historische Mehrsprachigkeit (Studia Linguistica Germanica 146), 265–284. Berlin/Boston: De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783111338668-013.

Nekvapil, Jiří & Tamah Sherman. 2015. An introduction: Language Management Theory in Language Policy and Planning. International Journal of the Sociology of Language 2015(232). 1–12. https://doi.org/10.1515/ijsl-2014-0039.

Spolsky, Bernard. 2004. Language Policy (Key Topics in Sociolinguistics). Cambridge: Cambridge University Press.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Seminari Boqué

El llenguatge planer en els textos juridicoadministratius en català

La complexitat del llenguatge jurídic català és una percepció molt estesa en la nostra societat, que provoca un allunyament entre el món de la justícia i la realitat quotidiana de la ciutadania. D’acord amb el moviment del llenguatge planer, el model lingüístic del llenguatge jurídic català s’ha construït al més proper possible a la llengua general. En aquest sentit, presentem una aproximació al llenguatge jurídic català (LJC) amb un objectiu triple que s’assoleix amb la combinació de tres metodologies diferents.

En primer lloc, es planteja un estat de la qüestió dels principals recursos en línia de què disposem per accedir, conèixer i aprendre el LJC. En segon lloc, es fa una anàlisi qualitativa de 300 articles legislatius en català per tal de comprovar l’ús que s’hi fa del llenguatge planer. I el tercer objectiu consisteix a determinar el grau de comprensió que té la població general dels textos jurídics mitjançant un test de comprensió escrita adreçat a 24 informants catalanoparlants amb estudis universitaris.

Concloem que existeix una necessitat per part de la ciutadania i una voluntat per part de les institucions de fer accessible el LJC, cosa que explica la publicació de nombrosos materials de consulta i la tendència elevada a aplicar el llenguatge planer en els textos jurídics, però constatem que el model lingüístic actual de LJC no arriba plenament a la ciutadania.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari Congres Congres 2025 Sense categoria

PaPE 2025

Ens complau anunciar que el proper PaPE 2025 tindrà lloc a la Universitat de les Illes Balears, Mallorca, Espanya. És la sisena conferència de la sèrie PaPE, després de les conferències a Nijmegen (2023), Barcelona (2021), Lecce (2019), Colònia (2017) i Cambridge (2015). PaPE és el successor de PaPI, un cicle de conferències biennals de Fonètica i Fonologia a Iberia que va començar l’any 2003.

PaPE és un fòrum interdisciplinari d’investigació en totes les àrees de la fonètica i la fonologia, que promou l’estudi de la parla des de múltiples perspectives com la neurolingüística, la psicolingüística, la fonètica experimental, la fonologia formal, la lingüística computacional i les tecnologies de la parla.

El tema de PaPE 2025 és ‘Fonètica i fonologia en un món multilingüe’. Agraïm especialment les aportacions relacionades amb aquest tema.

Ens complau donar la benvinguda als següents ponents principals: Mark Amengual, Usha Goswami i Sabine Zerbian. Clicau aquí per tenir més informació.

Categories
Calendari

Bolletí agost-setembre (2024)

Núm. 42. Agost-setembre de 2024

Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes BalearsCentre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:

a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)

b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats

c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB

d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries

e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB

f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli

Accés al bolletí 42, agost-setembre de 2024: enllaç

Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç

Categories
Calendari

Bolletí. 40. Juny de 2024

Núm. 40. Juny de 2024

Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes BalearsCentre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:

a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)

b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats

c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB

d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries

e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB

f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli

Accés al bolletí 40, juny de 2024: enllaç

Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç

Categories
Calendari

Seminari Erdocia

Lengua y representación simbólica en la participación política de candidatos de origen inmigrante

El artículo en el cual se basa la presentación tiene como objetivo explorar algunos desafíos a los que se enfrentan las personas inmigrantes de primera generación durante su participación en actividades políticas en el país de acogida. Más específicamente, el estudio se basa en el contexto de la República de Irlanda para investigar empíricamente cómo la lengua (en sentido amplio) influye en la participación de los inmigrantes en la política institucional. En Irlanda, como en muchos otros países, las personas de origen inmigrante están crónicamente infrarrepresentadas en la vida política. Las investigaciones sobre la participación de los inmigrantes en actividades políticas (por ejemplo, Szlovak 2017) han identificado factores institucionales, socioeconómicos y motivacionales para explicar la baja participación política de estos grupos. Sin embargo, dado que la lengua y otros aspectos culturales no han sido los objetivos principales de estos estudios (Piller 2016), no disponemos de datos para comprender cómo o hasta qué punto aspectos lingüísticos como, por ejemplo, el acento extranjero o hablar inglés como lengua adicional pueden obstaculizar la participación en la vida democrática.

A través de un enfoque relacional de las diferentes formas de capital (particularmente capital lingüístico y político) y de los conceptos de ‘capital simbólico’ (Bourdieu 1991) y ‘confianza relacional’ (Frederiksen 2014), la presentación examina los procesos de legitimación que los actores políticos de origen inmigrante experimentan en las elecciones locales. Si bien se centra en cómo los aspectos lingüísticos moldean las (auto)percepciones de los candidatos inmigrantes en su participación con organizaciones políticas, instituciones y votantes, el estudio considera otros factores además de la lengua, como el género y el origen étnico.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Bolletí maig (2024)

Núm. 39. Maig de 2024

Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes BalearsCentre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:

a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)

b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats

c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB

d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries

e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB

f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli

Accés al bolletí 39, maig de 2024: enllaç

Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç

Categories
Calendari

Seminari Dondelewski

A Fala de Xálima. Textos y contextos

La Fala de Xálima es una variedad de la familia gallego-portuguesa con unos 4.200 hablantes, hablada en la provincia de Cáceres, en la frontera con Portugal (Carrasco González, 2021). Conocida, desde los años 90, por su excepcional vitalidad (frente a las demás variedades de la Raya), no deja de ser una variedad minorizada apenas reconocida por el Estado, sin signos manifiestos de prestigio sociolingüístico (por ejemplo, ortografía oficial), con síntomas de castellanización y un número cada vez menor de jóvenes nativos (Ramallo, 2011). A pesar de ello, la Fala desempeña un importante papel simbólico (identitario, ideológico) para la comunidad de Xálima. Esta variedad está en un momento crucial para su futuro, en el que influyen varios factores sociales.

En la presentación comentaré fragmentos de entrevistas realizadas con los hablantes in situ que versan sobre los usos lingüísticos y las ideas de normativización y normalización. Analizaré el contenido ideológico del discurso observado (Irvine y Gal, 2000; del Valle, 2007, 2011; del Valle y Arnoux, 2010; Woolard, 1998) y lo inscribiré en el entorno sociolingüístico y político en los que existe la Fala para dar cuenta de las tensiones que existen entre las posturas de los hablantes, las ideas de los académicos y la articulación legal de la Fala (Gazzola et al., 2023; Moreno Cabrera 2021; Spolsky 2005, 2012, 2022).

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Calendari

Pronina – Càpsules TFM (2024)

«L’adquisició de la prosòdia d’una llengua d’herència: el cas del rus a l’Estat Espanyol», a càrrec de Mariia Pronina, IV Jornada de Càpsules de TFM en Curs en Lingüística, Teoria de la Literatura i Estudis Catalans

La creixent globalització i migració mundial han provocat un increment dels parlants de llengües d’herència (és a dir, les llengües que s’adquireixen en un context de diàspora) en tot el món, així com l’establiment de comunitats bilingües i plurilingües. Aquesta nova realitat lingüística presenta certs reptes socials. Mentre que el manteniment de la llengua d’herència és beneficiós per als nens (De Houwer, 2015; Ganuza & Hedman, 2019), la comprensió del procés d’adquisició encara és lluny de ser completa. S’ha demostrat que diferents variables demogràfiques i lingüístiques (per exemple, l’edat d’inici de l’exposició, el nivell socioeconòmic, l’alfabetització, la combinació de llengües) tenen un paper important en l’adquisició de les llengües d’herència, però l’efecte dels factors sociolingüístics és menys clar. Aquest projecte analitza el paper del context sociolingüístic i compara l’adquisició d’una llengua d’herència en regions monolingües i bilingües de l’Estat espanyol. En concret, comparem l’adquisició del rus com a llengua d’herència per part de nens que creixen a Madrid, una regió monolingüe, i per part de nens que creixen en regions bilingües com ara Catalunya i les Illes Balears. Ens centrem en un dels aspectes menys estudiats en la bibliografia sobre l’adquisició de llengües d’herència, com és la prosòdia. El projecte té una sèrie d’implicacions metodològiques, teòriques i educatives i proporcionarà noves proves aplicables a l’hora d’avaluar i planificar pràctiques, activitats i polítiques públiques per fomentar entorns multilingües.