Categories
Publicacions

Cremades et al. (2025)

Cremades, E., Solivellas, I., i Tudela-Isanta, A. (2025). Ideas y prejuicios sobre la lengua: dos propuestas didácticas para trabajar la competencia sociolingüística en secundaria. Dins E. Aguilar-Mediavilla, M. Salmerón, M. Valera Pozo, M. del Mar Vanrell i J. Vidal-Conti (Eds.), Investigación educativa en red frente a los desafíos de la educación (pp. 239–254). Octaedro.

Aquest capítol aborda les actituds i els prejudicis lingüístics entre els joves de les Illes Balears (15-29 anys), centrant-se en el català i el castellà. Basat en el projecte AULIJOVIB, l’estudi revela que els joves tendeixen a associar el català amb l’autenticitat i el castellà amb l’anonimat, cosa que influeix en les seves actituds i comportaments lingüístics. Per aquesta raó, aquest article es planteja dos objectius principals: descriure les ideologies lingüístiques dels joves de les Balears i dissenyar dues activitats didàctiques per treballar la competència sociolingüística a classe per tal de promoure la diversitat lingüística i el respecte a l’aula. Ambdues propostes es plantegen mitjançant activitats col·laboratives i reflexives: la primera se centra en els prejudicis lingüístics i la segona aborda la llengua estàndard. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Calafat (2025) CARTHAGINENSIA

Calafat Vila, R. M. (2025). El catecismo escolar y las lenguas en contacto: el Ledesma en catalán. Carthaginensia, 41(79), 147–169. https://doi.org/10.62217/carth.614

Aquest article pretén analitzar, especialment en el context de l’Església mallorquina, els efectes de la imbricació entre català i castellà en els catecismes populars, des del Renaixement (el castellà com a llengua d’elit) fins a la Il·lustració (imposició de la llengua de l’Estat). A partir de la disciplina sociolingüística, s’aborden les edicions del catecisme de Ledesma en català que s’imprimiren a Catalunya i a Mallorca durant els segles XVII i XVIII, amb l’objectiu de mesurar fins a quin punt el contacte lingüístic de dues llengües vives (català i castellà), amb la presència del llatí com a llengua referencial de l’Església, es fa evident en aquestes edicions. Es conclou que les edicions mallorquines incorporen cobles i altres recursos populars en castellà, tot reservant un espai limitat al llatí. Per contra, els catecismes publicats a Catalunya fan un ús més extensiu del llatí i prescindeixen del castellà. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Calafat (2025)

Calafat Vila, R. (2025). Políticas lingüísticas, narrativas y textos escolares: los sonidos dificultosos del castellano (Mallorca, siglos XVIII y XIX). Dins M. Rivas Zancarrón i J. Sancha Vázquez (Eds.), Variación e ideología lingüísticas en el español de los siglos XVIII y XIX (pp. 199-217). Iberoamericana Vervuert.

Aquest treball analitza els plans d’extensió, en l’àmbit escolar, del castellà a Mallorca, així com l’oposició de les institucions locals (Ajuntament de Palma, Universitat i Església) a les polítiques lingüístiques de l’Estat. Per altra banda, posa en evidència el contrast entre els discursos institucionals, que donaven per feta la universalització del castellà, i la realitat sociolingüística, que reflectia l’escassa (o nul·la) extensió d’aquell idioma entre els catalanoparlants. A més, examina els tractadets ortogràfics que els Sempere llatins del segle XVIII incorporaren per donar compliment a la imposició de l’espanyol a les aules, posant una atenció especial a aquells sons que, com que no existien en català, suposaren un problema als estudiants. Finalment, revisa la pervivència de les articulacions dificultoses en els tractats del segle XIX per a l’ensenyament del castellà als catalanoparlants. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Cremades (2025)

Cremades, E. (2025). Prescriptive Syntax in the Public Audiovisual Media of the Balearic Islands. Dins C. Mateo-Guillen i A. Cortijo Ocaña (Eds.), Challenges of Educational Innovation in Contemporary Society (pp. 299-318). IGI Global Scientific Publishing. https://doi.org/10.4018/979-8-3373-0705-3.ch014

En aquest capítol s’examina l’assimilació de normes prescriptives sintàctiques en els mitjans audiovisuals de les Illes Balears, amb el focus en el discurs semiformal, un context que se situa entre la formalitat de les emissions informatives i la informalitat de les converses quotidianes. S’analitza un corpus d’aproximadament 450 minuts, derivat de 45 programes diferents, per detectar la presència de 27 trets sintàctics que tradicionalment es consideren problemàtics en català. Els resultats revelen que, contràriament a les expectatives inicials, la majoria de les característiques presenten un grau d’assimilació de moderat a alt, amb només sis fenòmens sintàctics amb un nivell baix d’implementació. A més, l’estudi identifica factors clau que contribueixen a l’assimilació d’aquestes normes, com el valor funcional, la similitud amb el castellà i la difusió geogràfica i social prèvia. En canvi, els trets que contrasten amb el castellà o que estaven menys integrats durant el període de codificació mostren una assimilació més feble. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Crespí (2025)

Crespí, I. (2025). Resultative properties of stage-level predicates in Catalan: a study of perfective adjectives. The Linguistic Review, 42(1), 65-102. https://doi.org/10.1515/tlr-2025-2003

Aquest article estudia la sintaxi dels adjectius perfectius en català. Aquests adjectius conviuen amb participis creats a partir de la mateixa arrel, que solen manifestar una distribució complementària (per exemple, ‘net-netejat’). L’estudi mostra que els adjectius perfectius en català es poden dividir en dos grups: els adjectius purament resultatius, que expressen sempre un resultat, i els adjectius resultatius / nivell I, que poden expressar resultat però també poden transmetre un significat no resultatiu, és a dir, l’expressió d’un predicat a nivell individual. Es presenta una proposta formal per analitzar la sintaxi dels adjectius perfectius. A més, l’anàlisi també aprofundeix en la distinció entre adjectius resultatius i participis resultatius. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Salvà (2025)

Salvà, S. (2025). Majorcan Catalan: A window to analyse past participle agreement as an epiphenomenon. Dins M. Russo i S. Ulfsbjorninn (Eds.), Romance minority languages: A challenge for linguistic theory [Volum especial]. Isogloss. Open Journal of Romance Linguistics, 11(3), 1–34. https://doi.org/10.5565/rev/isogloss.415

L’ús de la concordança de participi passat en el català de Mallorca ha disminuït durant els darrers cent anys quan l’objecte resta in situ, però es manté amb molta més força quan l’objecte s’anteposa. L’objectiu d’aquest article és analitzar críticament els estudis anteriors sobre la concordança de participi, per sintetitzar-los i proporcionar una nova anàlisi formal, prou flexible per explicar les dades de diverses varietats romàniques: la conclusió és que la concordança de participi no és un fenomen unificat, sinó un epifenomen, que es pot considerar com el subproducte de diversos mecanismes sintàctics. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Barceló-Coblijn & Cremades (2024)

Cremades, E., i Barceló-Coblijn, L. (2024). Una primera aproximación descriptiva a la morfosintaxis de los hablantes de catalán y español con síndrome de Williams. RAEL: Revista Electrónica de Lingüística Aplicada, 23, 76-100. https://doi.org/10.58859/rael.v23i1.640

Aquest treball pretén determinar si existeixen diferències en la producció d’errors morfosintàctics i en la complexitat de les estructures oracionals entre els parlants amb síndrome de Williams i els parlants amb desenvolupament típic. La síndrome de Williams, un trastorn del neurodesenvolupament produït per la deleció de material genètic al cromosoma 7, ha general debat en relació amb el llenguatge, ja que alguns autors suggereixen que és un aspecte preservat, mentre que d’altres defensen que sí que està afectat. Aquest treball constitueix, per tant, una aportació més a aquest debat. Per fer-ho, s’analitzen 30 mostres de parla espontània mitjançant l’anàlisi d’errors. Els resultats mostren que, en general, els parlants amb síndrome de Williams produeixen més errors morfosintàctics que els parlants amb desenvolupament típic i que, a més, aquests errors solen ser de tipus diferent. Tot plegat suggereix que la capacitat sintàctica de les persones amb síndrome de Williams difereix, almenys en part, de la de les persones amb desenvolupament típic. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Bellés (2024) – Llengua i Dret

Bellés, E. (2024). Un estàndard per incloure’ns a tots. Ressenya de Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica. Noves mirades des de la sociolingüística catalana, de Miquel Ángel Pradilla (2024). Revista De Llengua I Dret, (82), 518–521. https://doi.org/10.58992/rld.i82.2024.4295

Es tracta d’un volum fonamentalment teòric en el qual l’autor reflexiona sobre el procés d’estandardització del català i els factors polítics i sociolingüístics que l’han caracteritzat. Presta atenció especial a l’estandardització en l’àrea valenciana, i en els problemes de cohesió comunicativa de la catalanofonia. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Amer et al. (2024)

Amer-Borràs, A., Melià, J., i Vanrell, M. M. (2024). El pensament sociolingüístic de Josep Massot i Muntaner. Randa, 91, 135–168.

Josep Massot i Muntaner és una figura indiscutible en l’estudi de la
història, la llengua i la cultura catalanes. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la contribució de la seva obra al coneixement i als debats sociolingüístics. En primer lloc, s’han explorat les seves incursions en la sociolingüística des d’una perspectiva històrica, abordant qüestions com la unitat, el nom, les funcions i les reivindicacions entorn de la llengua. A continuació, s’han analitzat algunes de les conseqüències de la repressió a Mallorca en l’ús públic de la llengua catalana, així com les aportacions a la llengua catalana d’algunes figures que Massot considerava rellevants. Finalment, l’obra de Massot ha permès visibilitzar el sistema de creences socials sobre les diferents llengües que compartien determinats grups de la societat mallorquina en moments històrics concrets. Per concloure, els autors reividiquen el valor documental de l’obra de Massot per als estudiosos de la sociolingüística i disciplines afins, així com la seva capacitat per aclarir
malentesos, evitar prejudicis, desmuntar manipulacions i matisar la imatge que sovint s’ha volgut projectar d’algunes personalitats insulars. (Més informació). 

Categories
Publicacions

Bellés (2024)

Bellés, E. (2024). Un modelo ortológico catalán del siglo XIX. La Coleccio de paraulas disbaratadas de Josar-Andá (1871). Revista De Filología Española104(2), 1379. https://doi.org/10.3989/rfe.2024.1379

Aquest article presenta la Coleccio de paraulas disbaratadas, i modo de corretjirlas de Josar-Andá, un breu tractat català de tipus burlesc publicat a Reus el 1871. En el treball s’analitza la naturalesa de les diferents correccions (castellanismes, dialectalismes, col·loquialismes, etc.) i es conclou que el text, malgrat el to humorístic, és un manual d’ortologia per al català seguint-ne els patrons ortoèpics clàssics. (Més informació).