Categoria: Publicacions

Calafat-Vila, R. (2024). L’ensenyament a Mallorca al segle XVI (cartilles, catecismes i gramàtiques). Dins R. Ramis (Ed.), El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al renaixement (1412–1598) (pp. 559–579). Sindéresis.

Aquest capítol de llibre pretén oferir una visió de conjunt sobre els llibres de text de primeres lletres i llatinitat, que s’usaven a les aules mallorquines al segle XVI. S’hi posa en valor l’ús primerenc de la Gramàtica de Sempere a Mallorca. A més, s’hi exposen algunes de les raons per les quals aquests textos escolars foren vigents fins al segle XIX. El treball destaca la importància de les reformes posttridentines en l’estructura escolar (foment de les aules de primeres lletres i propagació de la doctrina cristiana), així com explicita la intervenció dels prelats (i també dels jurats) en els assumptes docents. (Més informació). 

Cremades, E., i Barceló-Coblijn, L. (2024). Una primera aproximación descriptiva a la morfosintaxis de los hablantes de catalán y español con síndrome de Williams. RAEL: Revista Electrónica de Lingüística Aplicada, 23, 76-100. https://doi.org/10.58859/rael.v23i1.640

Aquest treball pretén determinar si existeixen diferències en la producció d’errors morfosintàctics i en la complexitat de les estructures oracionals entre els parlants amb síndrome de Williams (SW) i els parlants amb desenvolupament típic (DT). La SW, un trastorn del neurodesenvolupament produït per la deleció de material genètic al cromosoma 7, ha generat debat en relació amb el llenguatge, ja que alguns autors suggereixen que és un aspecte preservat, mentre que d’altres defensen que sí que està afectat. Aquest treball constitueix, per tant, una aportació més a aquest debat. Per fer-ho, s’han analitzat 30 mostres de parla espontània mitjançant l’anàlisi d’errors. Els resultats mostren que, en general, els parlants amb SW produeixen més errors morfosintàctics que els parlants amb DT i que, a més, aquests errors solen ser de tipus diferent. Tot plegat suggereix que la capacitat sintàctica de les persones amb síndrome de Williams difereix, almenys en part, de la de les persones amb desenvolupament típic. (Més informació). 

Cremades, E., Solivellas, I., i Vanrell, M. M. (2024). Llengua, cultura i joves a les Illes Balears: Entre el predomini social del castellà i l’immobilisme cultural. Dins Primera enquesta a la joventut de les Illes Balears (pp. 133–180). Conselleria de Famílies i Afers Socials i Institut Balear de la Joventut (IBJOVE).

La situació lingüística i cultural dels joves a les Illes Balears mostra una clara tendència al predomini del castellà i una participació cultural limitada. Tot i que els joves són més actius culturalment que la població adulta, el percentatge de participació continua sent baix. Davant d’aquest panorama, es fa necessari impulsar polítiques culturals i lingüístiques actives i sostingudes que contribueixin a revertir la situació i a construir una societat més plural, equitativa i diversa. (Més informació). 

Cremades, E. (2024). Joves i llengua a les Illes Balears: algunes reflexions. Diari de Búger, 9, 10-12.

L’article presenta algunes reflexions sobre les actituds i els usos lingüístics dels joves de les Illes Balears a partir de la publicació de l’estudi AULIJOVIB. L’autora conclou que és fonamental actuar sobre els principals entorns de socialització de la joventut —la família, l’educació i el lleure— per fomentar l’ús del català, especialment fora de l’àmbit estrictament escolar. Cal garantir una presència alta de la llengua en tots els espais públics i incrementar l’oferta de continguts atractius per als joves en català. Alhora, és necessari combatre prejudicis lingüístics i transformar normes d’ús arrelades, com la tendència a canviar automàticament al castellà. En tot cas, les actuacions proposades han de ser viables i adaptades a la realitat sociolingüística actual. (Més informació). 

Pronina, M., i Prieto, P. (2024). Acquisition of suprasegmental phonology in child bilingualism. Dins M. Amengual (Ed.), The Cambridge handbook of bilingual phonetics and phonology (pp. 359–382). Cambridge University Press.

L’objectiu d’aquest capítol és oferir un estat de la qüestió sobre la recerca en el desenvolupament de la fonologia suprasegmental en infants bilingües, des de la primera infància fins a l’edat infantil. En primer lloc, es presenten els fenòmens prosòdics al nivell de la paraula, amb especial atenció a l’adquisició bilingüe de l’accent lèxic l’estructura sil·làbica, que ha estat un àmbit de recerca molt actiu. També es mostren dades recents sobre l’adquisició del to, un tema que ha estat menys investigat.

En segon lloc, s’analitza l’adquisició de la prosòdia al nivell de la frase, concretament el ritme i l’entonació. Per a cada domini del desenvolupament prosòdic, es revisen breument els patrons monolingües i es discuteix com l’aprenentatge de dos (o més) sistemes fonològics pot afectar les trajectòries de desenvolupament. S’hi mostren diferents tipus d’interacció interlingüística, com ara la transferència, el retard, l’acceleració o la fusió.

A més, es consideren factors potencials que poden influir en diferents trajectòries en el desenvolupament de la prosòdia, com ara l’edat d’inici, la quantitat d’exposició, la dominància lingüística i el tipus d’adquisició bilingüe (simultània o seqüencial). El capítol conclou amb una discussió sobre possibles línies de recerca futura. (Més informació). 

Vanrell, M.M. (2024). Llengua. Dins Memòria del CES 2023 (pp. 597-607). Consell Econòmic i Social.

Pel que fa a l’ús del català en les proves de batxillerat d’accés a la Universitat (PBAU), es confirma la tendència descendent que va començar el 2018. El 2023 la mitjana d’ús del català es va situar en el 67,8 %, 11 punts percentuals menys que el 2018.
L’oferta de formació en llengua catalana es manté estable després dels efectes de la pandèmia. Com en anys anteriors, el 2023 s’han ofert tallers per a col·lectius concrets o centrats en habilitats lingüístiques específiques, com ara la competència oral. El nombre de certificats de coneixements de català emesos per diferents organismes es manté en un nivell molt similar al de l’any anterior.
El 2023, la III Escola d’Estiu de Lingüística Catalana (EDELC) es va dur a terme a la seu de Menorca de la Universitat de les Illes Balears i va ser organitzada per la Universitat de Barcelona i la Universitat de les Illes Balears. L’objectiu d’aquest esdeveniment és oferir formació en lingüística catalana a estudiants de grau i de postgrau que vulguin completar el seu coneixement en aquest camp, amb atenció especial a estudiants d’universitats de fora del domini lingüístic català. S’hi varen inscriure 33 persones, de les quals quatre provenien de fora del domini lingüístic català. El Premi Aina Moll el va obtenir Elena Ríos, de la Universitat Jaume I, amb un treball sobre la lingüística de corpus aplicada a l’anàlisi de sinònims. A més de la guanyadora, hi va haver dos finalistes més: Xavier Pujol, de la Universitat de Barcelona, i Joana Pena, de la Universitat Pompeu Fabra.
Durant el 2023, el Govern de les Illes Balears va dur a terme tota una sèrie d’iniciatives per fomentar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit judicial, entre les quals s’inclouen la tramesa d’una carta a la sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears per demanar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) actuacions concretes per avançar en l’ús del català en l’Administració de Justícia a les Illes Balears; l’organització d’un curs de llenguatge jurídic català adreçat als graduats en dret i als alumnes dels estudis de dret, i la incorporació de 24 formularis nous relacionats amb les particularitats del dret a les Illes Balears al portal Compendium.cat.
L’Aferrada, esdeveniment impulsat per l’Obra Cultural Balear, va reunir més de 200 creadors de contingut de territoris de parla catalana amb l’objectiu de connectar els creadors de contingut digital i promoure l’ús del català en l’àmbit digital. (Més informació). 

Ramsburg, J. (2024). Discoursivization and contact-induced language change. Journal of Language Contact, 17(3), 471–497. https://doi.org/10.1163/19552629-bja10085

El préstec lingüístic pot ser afavorit o inhibit per restriccions lingüístiques en situacions de contacte de llengües. Aquest article examina una d’aquestes restriccions: els efectes de la discursivització en l’ús dels connectors discursius en castellà dins del català balear. Mitjançant una anàlisi sociolingüística variacionista de dades de corpus conversacional, aquest estudi cerca determinar el paper del discurs entre els factors socials i lingüístics que regeixen aquest fenomen de contacte.

Els resultats estadístics indiquen que els connectors discursius en castellà i català han experimentat i continuen experimentant un procés de discursivització. No obstant això, aquest desplaçament cap al discurs no sembla tenir un efecte directe en el seu ús, i en canvi, els factors socials són els determinants més significatius que afecten l’ús dels connectors discursius en castellà dins del català balear contemporani. Malgrat això, sembla que aquests manlleus del castellà podrien estar en desús entre els parlants més joves com a resultat dels esforços de normalització lingüística (Més informació). 

Torres-Tamarit, F. (2024). Contrastive vowel length in Romance: How layered feet and uneven trochees interact. Dins R. Autry, G. de la Cruz, L. A. Irizarry Figueroa, K. Mihajlovic, T. Ni, R. Smith, i H. Harley (Eds.), Proceedings of the 39th West Coast Conference on Formal Linguistics (pp. 243-252). Cascadilla Proceedings Project.

Segons el llibre de Loporcaro (2015) sobre la quantitat vocàlica en les llengües romàniques, la durada vocàlica contrastiva (DVC, d’ara endavant) en les llengües italoromàniques septentrionals està governada per la mètrica i distribuïda de manera implicativa. La durada vocàlica contrastiva en mots proparoxítons implica la seva presència en mots paroxítons, però no a la inversa. De la mateixa manera, la DVC en mots paroxítons implica la seva presència en oxítons, però no viceversa. Aquest article desenvolupa una anàlisi de la DVC en les llengües italoromàniques septentrionals, basada en els peus mètrics dins del marc de la Teoria de l’Optimitat (OT). L’anàlisi combina els peus mínimament recursius (layered feet, Martínez-Paricio & Kager 2015) amb troqueus irregulars (uneven trochees, Jacobs 2019). Aquesta aproximació prediu adequadament la distribució implicativa de la DVC i descarta patrons no documentats (Més informació). 

Crespí Riutort, I. (2024). Aspecte i estructura argumental de les passives resultatives: una aproximació nanosintàctica. Anuari De Filologia. Estudis De Lingüística, 14, 37–67. https://doi.org/10.1344/AFEL2024.14.2

En aquest article es descriuen les principals propietats sintàctiques i semàntiques de les construccions passives resultatives en català i es presenta una proposta formal per analitzar-les en el marc de la nanosintaxi (Fábregas 2008, Ramchand 2008, Starke 2009, i.a.). Una passiva resultativa expressa sempre el resultat d’un esdeveniment previ, és a dir, expressa un estat resultatiu. Ara bé, hi ha dos tipus d’estats resultatius, reversibles i irreversibles (Kratzer 2000), i cadascun correspon a un procés de formació diferent. La proposta d’anàlisi sosté que la formació de la passiva resultativa implica dues operacions formals: reducció de l’estructura eventiva i argumental del predicat primigeni i estativització de l’estructura eventiva. La reducció de l’estructura eventiva i argumental implica l’exclusió del Sintagma Inici (Ramchand 2008) del procés de lexicalització. Si la passiva resultativa lexicalitza l’estructura eventiva fins a Sintagma Procés, es forma un estat irreversible; si lexicalitza únicament la projecció Sintagma Resultat, es forma un estat reversible. L’estativització de l’estructura eventiva es du a terme mitjançant la incorporació d’una preposició de coincidència central a l’estructura del verb, que converteix el predicat en un estat (Més informació). 

Cremades, E., Solivellas, I., i Tudela-Isanta, A. (2025). Language ideologies and sociolinguistic competence in Catalan: the case for young speakers in the Balearic Islands. Zeszyty Łużyckie, 612, 79-106. https://doi.org/10.32798/zl.1305

Les ideologies lingüístiques poden influir en les opcions lingüístiques i ajudar-nos a comprendre millor la situació sociolingüística actual a les Illes Balears, on els joves tenen un alt coneixement del català que no es tradueix en el seu ús. Concretament, aquest article ofereix una anàlisi de les ideologies lingüístiques predominants entre parlants d’entre 15 i 29 anys a través de dades qualitatives obtingudes mitjançant entrevistes individuals i grups de discussió en el marc del projecte AULIJOVIB. Els resultats destaquen com les ideologies lingüístiques influeixen en les eleccions lingüístiques i en la construcció de la identitat. A partir de l’anàlisi, l’estudi també proposa estratègies pedagògiques per abordar les ideologies lingüístiques i els prejudicis lingüístics a l’aula, considerant la interacció complexa entre factors afectius, ideologies lingüístiques i aprenentatge de llengües, i oferint reflexions i implicacions pràctiques per als docents en contextos multiculturals (Més informació).