Categoria: Publicacions

Solivellas, I. (2024). Los ecosistemas del elemento ‘eco-’: De la analogía a la transgresión. Revista Signos. Estudios De Lingüística, 57(116), 936–956. https://doi.org/10.4151/S0718-09342024011601196

En aquest article s’analitzen les construccions neològiques de l’element ‘eco-’ a partir d’un corpus de neologismes de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). El treball consisteix en una descripció de les diferents construccions amb l’objectiu de determinar si existeix una o diverses regles de formació de mots i quin paper hi juga l’analogia en aquest procés. Els resultats de l’article demostren que, avui dia, ‘eco-’ s’ha convertit en una mena de marca associada a tot allò relacionat amb l’ecologia i el medi ambient. Així, tot indica que aquesta unitat ha anat evolucionant a través de diversos processos d’analogia fins que s’ha gramaticalitzat i ha adquirit un valor més funcional i abstracte. (Més informació). 

Pineda, A., Salvà, S., i Cremades, E. (2024). Auxiliary selection across Catalan dialects: an overview. Borealis – An International Journal of Hispanic Linguistics, 13(2), 127–182. https://doi.org/10.7557/1.13.2.7844

Aquest article presenta una descripció exhaustiva de la selecció d’auxiliars en català. En concret, després d’explicar com funcionava aquest fenomen en català antic, els autors mostren quins són els factors (com l’estructura esdeveniment/argument o la persona gramatical, entre d’altres) que determinen l’ús de ser i haver en aquelles varietats del català que, tot i presentar algunes innovacions, encara conserven aquesta distinció: (i) el català alguerès, (ii) el català septentrional i algunes varietats del català central, (iii) el català ribagorçà i (iv) el català balear. Així mateix, presenten una sèrie de consideracions teòriques que consideren rellevants per a l’anàlisi dels patrons de variació trobats en català i, per extensió, en les llengües romàniques. (Més informació). 

Cremades, E., i Escudero, E. (2024). La (in)seguretat lingüística en els infants de Mallorca. Resercle, 5, 4-39. https://doi.org/10.31009/resercle.2024.01

Aquest article constitueix una primera aproximació a la inseguretat lingüística (o la seguretat lingüística) d’infants d’entre 10 i 12 anys de Mallorca en l’ús de la varietat mallorquina de la llengua catalana. Partint de l’adaptació que Baldaquí fa del concepte labovià de (in)seguretat lingüística, es va analitzar com es manifesta entre l’alumnat de 6è de primària de diverses escoles de l’illa, atenent a les variables sociolingüístiques següents: gènere declarat, tipus de centre, territori i dominància lingüística. Els resultats mostren que, a més del nivell lingüístic analitzat (fonètica, morfologia i lèxic), la dominància lingüística i el territori de residència poden ser rellevants en les preferències lingüístiques. Així, els infants dominants en català i els residents a la Part Forana (un territori de més densitat del català) mostren més consciència de les formes admissibles en català mallorquí. Igualment, els nivells en què hi ha més inseguretat són la fonètica i la fonologia, d’una banda, i la morfologia, de l’altra, especialment en fenòmens que, ja sigui per manca de prestigi, ja sigui per processos d’estandardització espontània (Dols, 2020), estan en procés de canvi. Ara bé, en relació amb el lèxic, s’observa una forta seguretat lingüística. (Més informació). 

Torres-Tamarit, F. (2024). Optimality Theory. Dins Reference Module in Social Sciences. International Encyclopedia of Language and Linguistics (3a ed.). Elsevier.

El treball presenta els principis fonamentals i el funcionament bàsic de la teoria de l’optimitat (TO) i explora com aquesta teoria ha abordat nocions essencials de la fonologia, com ara el contrast, l’al·lofonia, la neutralització, l’opacitat fonològica i qüestions relacionades amb la interfície morfologia-fonologia, i les diferents maneres com la teoria de l’optimitat estratal ha donat compte d’aquestes nocions. (Més informació). 

Corbera, J. (2024). Ressenya de La llengua de sant Vicent Ferrer. I. Estudi lingüístic. II. Diccionari integral, de Jordi Colomina (2021). Revue de Linguistique Romane, 351-352, 532-535.

Segons Jaume Corbera, aquesta és una obra essencial i indispensable
per al coneixement de la llengua de sant Vicent Ferrer i de la història lingüística catalana, en conjunt, amb la qual s’haurà de comptar a l’hora de pontificar sobre la validesa o l’antiguitat de tal o tal expressió, tal construcció o tal terme, una obra que no fa més que confirmar allò que altres filòlegs catalans ja havien expressat: que la llengua dels sermonaris vicentins és una mostra esplèndida del català medieval ja consolidat. (Més informació). 

Cremades, E., i Garau, P. (2024). Llengua normativa i treball per projectes: una experiència al grau de Llengua i Literatura Catalanes. Dins G. Amatori, M. Buccolo i L. Álvarez (Eds.), Experiencias educativas en el aula. Innovación e investigación (pp. 79-88). Dykinson.

Aquest article presenta una experiència didàctica vinculada al projecte d’innovació PID232515 de la Universitat de les Illes Balears, centrat en l’aprenentatge significatiu de les normes prescriptives de la llengua catalana en tres assignatures del grau de Llengua i Literatura Catalanes. Aquest enfocament es fonamenta en el model educatiu constructivista, que posa èmfasi en el desenvolupament d’habilitats d’alt nivell com la comunicació, la col·laboració i l’anàlisi crítica mitjançant activitats de resolució de problemes reals. La metodologia combina l’aprenentatge cooperatiu i l’aprenentatge basat en projectes per implicar els estudiants en la construcció del coneixement. Els estudiants seleccionen temes d’interès, treballen de manera col·laborativa i interpreten informació de diverses fonts per arribar a les seves pròpies conclusions. Un component clau és el projecte final de grup, en el qual els estudiants investiguen un fenomen lingüístic específic (ortogràfic, morfològic o sintàctic) entre alumnes d’educació secundària. Aquest projecte persegueix tres objectius principals: una comprensió profunda d’un fenomen lingüístic, una investigació pràctica sobre l’assimilació d’aquest fenomen entre els joves i el desenvolupament d’habilitats d’alt nivell a través de la reflexió sobre els resultats obtinguts. Cadascuna de les tres assignatures —Llengua Normativa I: el Text, Llengua Normativa II: les Unitats i Llengua Normativa III: l’Oració— adapta els projectes al seu contingut curricular específic, centrant-se respectivament en normes ortogràfiques, morfològiques i sintàctiques. Els estudiants experimenten totes les etapes de la investigació, des de la formulació de preguntes fins a la redacció d’informes, explorant opcions metodològiques, el disseny de la recerca i l’anàlisi de dades. Aquest enfocament integral introdueix els estudiants en el camp de la recerca i promou una reflexió crítica sobre els continguts de les assignatures. (Més informació). 

Cremades, E. (2024). Paisatge lingüístic i aprenentatge per projectes: una experiència didàctica. Dins G. Amatori, M. Buccolo i L. Álvarez (Eds.), Experiencias educativas en el aula. Innovación e investigación (p. 69-78). Dykinson.

Aquest article presenta una experiència didàctica que es va dur a terme durant el curs 2023-2024 en una assignatura de Planificació Lingüística del grau de Llengua i Literatura Catalanes. L’assignatura té com a objectiu revisar conceptes clau de la sociolingüística aplicada i dotar els estudiants d’eines per aplicar els conceptes teòrics de manera pràctica. Això és especialment rellevant, atesa la complexa situació sociolingüística de les Illes Balears. Es promou que els estudiants construeixin activament el coneixement i aprenguin de manera autònoma abordant situacions reals i complexes que requereixen l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits a l’aula. Per aconseguir-ho, es va desenvolupar un projecte d’innovació docent durant el curs 2023-2024, que implicava la col·laboració de professors de tres assignatures diferents. El projecte fomenta la cooperació entre estudiants mitjançant un estudi col·lectiu dels paisatges lingüístics. Els alumnes de Planificació Lingüística varen analitzar els paisatges lingüístics de diversos establiments de Palma i varen dissenyar accions de planificació lingüística per normalitzar el paisatge lingüístic de la ciutat, amb objectius com ara canviar actituds, difondre coneixements o incrementar l’ús de la llengua. Aquest projecte ha demostrat ser rellevant, ja que els estudiants han après la importància de fer una anàlisi sociolingüística detallada per desenvolupar polítiques que reconeguin i protegeixin la diversitat lingüística, tot respectant els drets i les necessitats de les diverses comunitats de parlants. (Més informació). 

Corbera, J. (2024). Trets essencials del català de Mallorca a l’època de la repoblació mallorquina de les comarques valencianes del Marquesat de Dénia (i altres d’adjacents o pròximes). Dins Alcoi al cor. Estudis en homenatge a Josep Tormo Colomina (pp. 363-372). Ajuntament d’Alcoi.

El mallorquí del segle XVII, parlat pels colons mallorquins a les comarques valencianes, ja mostrava les característiques pròpies del mallorquí que perdurà fins al segle XX. Era un dialecte català que evolucionà paral·lelament als altres, amb trets conservadors en alguns aspectes fonètics (com el vocalisme tònic de vuit fonemes), però més innovador en altres, com les assimilacions, la pèrdua de /ɾ/ final i la morfologia verbal, que s’assemblava força a la moderna i a la documentada en altres zones catalanes. Compartia molts trets morfosintàctics i lèxics amb altres dialectes (possessius, demostratius, perífrasis d’obligació, etc.), i en lèxic coincidia amb el valencià d’aquella època, tot i que molts termes han desaparegut de la parla moderna. Durant la repoblació mallorquina de la Marina, aquestes coincidències lingüístiques (e.g., eixir, xic, volta, prompte) facilitaren la integració dels colons, malgrat les diferències en el vocalisme. (Més informació).