Categoria: Publicacions

Cremades, E. (2024). Treballar la competència comunicativa mitjançant Flip i Padlet: una experiència pràctica. Dins E. Chiner & I. Sánchez-López (ed.). Nuevas tendencias interdisciplinares en educación y conocimiento (pp. 157-170). Tirant lo Blanch.

Aquest capítol reflexiona sobre l’ús de les diverses eines educatives que tenim en línia per facilitar els processos d’ensenyament i aprenentatge de les llengües i presenta una experiència docent duta a terme en el marc de l’assignatura de Llengua Catalana del primer curs del doble grau d’Educació Primària de la Universitat de les Illes Balears, consistent en l’ús de Flip i Padlet per contribuir al desenvolupament de les habilitats comunicatives de l’alumnat. Mostra com, a més de proporcionar espais de comunicació fora de l’aula, l’ús d’aquestes eines permet tenir un registre acurat de l’evolució personal i col·lectiva dels estudiants al llarg del curs, incrementa les possibilitats d’autovaluació i coavaluació, i pot contribuir, en última instància, a augmentar la seguretat lingüística de l’alumnat. (Més informació). 

Cuberos Vicente, R., Rosado Villegas, E., i Mañas Navarrete, I. (2024). Towards a graded lexical inventory of multi-word combinations. The distribution of collocations across Spanish CEFR levels, International Journal of Applied Linguistics.

Les col·locacions han adquirit una importància cada cop major en la nostra comprensió de l’aprenentatge de llengües estrangeres. A l’hora d’establir objectius d’aprenentatge de vocabulari, encara sorgeixen dubtes sobre com abordar les col·locacions. Aquest article explora la distribució de les col·locacions en la producció en espanyol de la L1 i la L2 amb l’objectiu últim d’informar el disseny d’inventaris lèxics graduats de combinacions multiparaula. Per això, s’exploren tres propietats definidores de les col·locacions en les dades de producció de la L1 i la L2, així com a través de diferents nivells de competència en la L2: l’estructura sintàctica, la transparència semàntica i la força de l’associació. Els resultats indiquen que hi ha un augment de la densitat i la diversitat col·locacional, però que les característiques aïllades de les col·locacions no prediuen el domini de la L2. Els resultats suggereixen la necessitat d’avaluar l’ús de col·locacions amb un alt nivell de granularitat. (Més informació). 

Mañas Navarrete, I., i Sell, M.-V. (2024). Técnicas básicas de procesamiento del lenguaje natural en el análisis de menciones a mujeres en lecturas graduadas de ELE, Estudios de Lingüística Aplicada, 78, 45-76.

Les anàlisis de la representació dels gèneres en materials d’ELE s’han vist fins ara limitades pels mètodes de recompte manual. Aquest estudi abandona aquests mètodes i analitza la representació dels gèneres en un corpus compost per 47 lectures graduades per a estudiants d’ELE aplicant tècniques bàsiques de processament del llenguatge natural basades en el treball de Lucy, Demszky, Bromley i Jurafsky (2020). S’examinen les diferències a l’espai dedicat a cadascun dels gèneres i la seva evolució en el temps. Així mateix, s’analitza el valor explicatiu del sexe dels protagonistes sobre la distribució de mencions d’homes i de dones. Els resultats mostren que, fins i tot quan el protagonisme és compartit, les dones apareixen menys representades. Aquesta investigació aporta a més un conjunt d’eines d’anàlisi automàtica de textos que queda a disposició de la comunitat per a l’anàlisi d’altres textos o per adaptar-los a l’anàlisi de diferents aspectes de la llengua per tal d’aprofundir en la caracterització dels materials d’ELE. (Més informació). 

Castell, X., Cremades, E., i Vanrell, M.M. (2024). Els joves i les llengües a les Illes Balears: actituds, trajectòries i usos lingüístics predominants. Dins M. Vives Barceló i B. Pascual Barrió (Ed.), Anuari de la Joventut de les Illes Balears (pp. 233-251). Institut Balear de la Joventut.

Aquest article fa una aproximació a les actituds i als usos lingüístics de la població jove de les Illes Balears partint d’un enfocament tant quantitatiu —basat en les dades de les enquestes d’usos lingüístics existents (ES2004, EULIB2014) i en l’estudi ECCIB2016— com qualitatiu (extreta sobretot de les entrevistes i els grups de discussió de l’estudi AULIJOVIB). Aquesta doble aproximació permet constatar que el català es troba en una situació de retrocés a les Illes Balears, en la mesura que és sobretot la població catalanoparlant inicial la que muda al castellà com a llengua habitual en diversos contextos (laboral, acadèmic, consum cultural o hàbits de lleure) i la que sol convergir a la llengua de l’interlocutor si aquesta llengua és la predominant socialment (és a dir, el castellà). Per aquest motiu, es proposen una sèrie d’accions que haurien de permetre establir prioritats i objectius realistes per a poder, en última instància, capgirar la situació. (Més informació). 

Feldhausen, I., i Vanrell, M.M. (2024). Focus Realization in Heritage Spanish. The Case of German-Dominant Speakers of Peninsular Spanish. Dins R. Rao (Ed.). The Phonetics and Phonology of Heritage Languages. Cambridge University Press.

En aquest treball s’estudia com els parlants d’espanyol peninsular que tenen l’alemany com a segona llengua materna realitzen el focus tant a nivell entonatiu com sintàctic. Les dades es comparen amb dades de parlants monolingües també d’espanyol peninsular. Els resultats d’un experiment de producció mostren diferències clares entre els dos grups pel que fa a les estratègies sintàctiques preferides i, consegüentment, en la realització entonativa dels accents focals. L’estratègia preferida dels parlants d’herència és el focus marcat prosòdicament in situ, seguida del moviment motivat prosòdicament (moviment-p) i les oracions clivellades, tant en el focus informatiu com en el contrastiu. En canvi, els parlants monolingües recorren a estratègies diferents per a cada tipus de focus: les pseudoclivellades i el moviment-p per al focus informatiu i les clivellades i la rematització per al focus contrastiu. Curiosament, el focus marcat prosòdicament in situ no és una opció gaire comuna en els parlants monolingües. Les diferències observades abonen la idea que la interfície entre el discurs i la sintaxi i la fonologia suposa un desafiament per als parlants bilingües (Sorace 2011). (Més informació).