Categoria: Publicacions

Calafat, R. (2023). Ideologies i tries lingüístiques a la Mallorca del segle XX (1970-1990), a través dels articles de premsa dels lingüistes Gabriel Bibiloni i Joan Melià. Dins D. Casals i M. Massanell (Ed.). Els mitjans escrits i audiovisuals com a formadors lingüístics (pp. 281-300). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Després d’exposar el panorama coetani dels mitjans de comunicació de massa a les Illes Balears, aquest treball de recerca analitza els textos que Bibiloni i Melià varen publicar en les esmentades dues dècades del segle xx, fonamentalment, a les revistes Lluc i El Mirall, des de les quals la intel·lectualitat balear difonia les seves idees sobre la llengua i la literatura catalanes. A més d’altres elements simbòlics, com la bandera, Bibiloni va tractar aspectes com la normalització de la toponímia i el model de llengua estàndard. A tall d’exemple, aquest autor planteja que la normativa no inclou formes balears com la desinència zero per a la primera persona del present d’indicatiu. Al seu torn, els articles a la premsa de Joan Melià van centrar-se en la situació de la llengua catalana en l’àmbit de l’ensenyament, amb reflexions sobre el baix ús del català entre els estudiants que cursaven el BUP i l’FP. En les seves intervencions a la premsa, tant Bibiloni com Melià van denunciar inconvenients per a la normalització lingüística del català, com ara la manca d’equiparació legal amb el castellà, la necessitat de polítiques en matèria de llengua i la conveniència que els parlants canviïn certes actituds lingüístiques. Malgrat aquests obstacles, tots dos autors reconeixien aspectes positius, com la feina de la Universitat de les Illes Balears, la tasca dels docents i la presència del català en els mitjans de comunicació illencs. (Més informació). 

Calafat, R. (2023). El libro de texto en Mallorca (siglo XVIII): el catecismo escolar en catalán y las obras trilingües. Hipogrifo, Revista de Literatura y Cultura del Siglo de Oro, 11(2), 271-288. https://doi.org/10.13035/H.2023.11.02.22 

Aquest article analitza, des d’un context catalanoparlant, els efectes en sentit ampli als llibres de text -gramàtiques, diccionaris, vocabularis i catecismes- provocats per l’homogeneïtzació lingüística al segle XVIII, sobretot a Mallorca. Els temes d’anàlisi són, principalment, el conflicte entre les entitats governamentals i les administracions locals en qüestió de canvi lingüístic, els decrets borbònics en relació amb l’ensenyament i, finalment, la presentació del Sempere llatí adaptat i explicat de viva veu en català. (Més informació). 

Crespí Riutort, I., Llop Naya, A. (2023). L’aspecte lèxic a la carta. Una seqüència per al treball de la riquesa verbal en la producció de textos descriptius. ReGrOC, VI. https://doi.org/10.5565/rev/regroc.95

Aquest article planteja una aproximació a l’estudi de l’aspecte lèxic al segon cicle de l’ESO com a eina per facilitar l’ampliació del repertori lèxic i la millora de la dinamicitat dels textos descriptius dels aprenents. Prenent com a element de treball la descoberta i la millora del domini dels verbs de percepció i de consum, en primer lloc, es presenta l’utillatge teòric subjacent a la proposta pràctica d’aula que es planteja. Seguidament, es presenta una seqüència de quatre fases, seguint el model CAPA de Tedick i Lyster (2020). La primera consisteix a fer que els alumnes es familiaritzin amb els verbs de percepció i de consum a partir d’un context significatiu. En la segona es treballen les propietats lexicosemàntiques que caracteritzen els diferents predicats, per tal de poder distingir verbs que semblen equivalents però que, des del punt de vista de l’aspecte lèxic, tenen un rendiment diferent, i per descobrir nous predicats i entendre’n tant el significat com el funcionament gramatical. La tercera fase se centra en la pràctica en contextos controlats i potencia la creativitat a partir de l’experimentació amb combinatòries d’arguments i modificadors sensibles a les propietats lexicoaspectuals. Finalment, la quarta etapa consisteix en una tasca final en què es posen en pràctica els coneixements adquirits, a través del relat de l’experiència sensorial de gaudir d’un menú degustació. (Més informació). 

Torres-Tamarit, F., Martínez-Paricio, V. (2023). The prosody of Spanish acronyms. Natural Language & Linguistic Theory. https://doi.org/10.1007/s11049-023-09599-w

Aquest article presenta un primera caracterització formal de les propietats prosòdiques dels acrònims en espanyol. Basant-nos en l’anàlisi d’un conjunt de dades i en els resultats d’un qüestionari escrit i d’una prova de percepció, s’investiguen els patrons d’accentuació i la mida dels acrònims en espanyol. Els autors mostren que l’accentuació en els acrònims segueix els patrons d’accentuació regulars de la llengua. Sostenen, a més, que els acrònims estan restringits a un límit superior de tres síl·labes, cosa que expliquen recorrent a peus mètrics mínimament recursius. A més, Torres-Tamarit i Martínez-Paricio demostren que s’aplica una restricció de minimitat exclusivament als acrònims, la qual s’ha d’expressar no en termes de pes sil·làbic, sinó en termes del nombre de segments. (Més informació). 

Ramsburg, J. (2023). El poder de parlar el català com a estranger. Resercle, 4, 104-105.

Aquest article explora l’experiència d’aprendre i utilitzar el català com a estranger a Mallorca. També s’hi argumenta que parlar català com a estranger simbolitza un acte de solidaritat amb els parlants nadius, alhora que és una manera de reconèixer la importància de la llengua i la seva cultura. Finalment, Ramsburg subratlla el paper de la globalització en la promoció de llengües minoritzades, cosa que demostra com ha convertit el català en una part integral de la seva vida. (Més informació). 

Cremades, E. (2023). Nominalitzacions psicològiques en català: la realització de l’argument extern. Dins J. V. Garcia i A. Cortijo (Ed.). Transferencia y conocimiento: Humanidades, Educación y construcción del saber en la red (pp. 29-46). Tirant lo Blanch.

Aquest capítol mostra com es manifesta l’argument extern en les nominalitzacions relacionades amb verbs psicològics en català. A diferència del que succeeix amb els verbs psicològics, en les nominalitzacions sempre és l’experimentador el que es manifesta com a argument extern i, d’alguna manera, les tres classes establertes per Belletti i Rizzi (1988), que autors com Royo (2017) proposen ampliar, es neutralitzen en dues: d’una banda, els noms que admeten un argument extern amb el paper temàtic d’experimentador i un argument intern amb el paper temàtic de tema, i, de l’altra, els noms que només admeten l’experimentador com a argument  –que llavors cal considerar l’argument extern. (Més informació).