Categoria: Publicacions

Corbera, J. (2023). Una petita mostra de l’empobriment del lèxic mallorquí modern. Dins E. Casanova, J. Colomina i M. Sifre (Ed.), Constància i senderi en l’estudi lingüístic. Miscel·lània en honor del professor Lluís Gimeno Betí (pp. 199-213). Diputació de Castelló.

En aquest capítol, l’autor pretén demostrar la riquesa lèxica del mallorquí de final del segle XIX. Per fer-ho es basa en el Vocabulario mallorquín castellano con esclusión de las palabras que son iguales o casi iguales en español y [de] las derivadas que, mediante las reglas que se expresan es sumamente fácil su formación, que data de 1881, i del Diccionario manual o Vocabulario completo mallorquín-castellano, que data de 1859.  

Corbera, J. (2023).Junts i juntes (és a dir, separats). Llengua Nacional, 123, 20-22.

Al volum 123 de la revista Llengua Nacional, Jaume Corbera hi publica l’article «Junts i juntes (és a dir, separats)», que fa referència a la qüestió del desdoblament de gènere que han adoptat certes llengües romàniques i se centra en el cas del català. L’autor critica aquesta pràctica, ja que considera que no hi ha hagut confusions en l’ús del masculí genèric en la llengua catalana. Així mateix, Corbera elabora una recensió de la guia Llenguatge per la igualtat Guia general, de l’Institut Balear de la Dona, que promou el desdoblament i proposa evitar l’ús d’adjectius de doble forma (més informació). 

Solivellas, I. (2023). Els prefixos en català: aproximació teoricodescriptiva i establiment d’un inventari. Estudis Romànics, 45, 171-198.

La contribució d’Ivan Solivellas a la revista Llengua & Literatura,«Els prefixos en català: aproximació teoricodescriptiva i establiment d’un inventari», té com a objectiu principal establir un inventari dels prefixos a través d’una aproximació teoricodescriptiva. L’article comença amb una revisió bibliogràfica exhaustiva i, tot seguit, proposa una definició del concepte de prefix. A més, classifica els diferents tipus de prefixos segons siguin més o menys prototípics. Seguidament, s’estableix un inventari dels prefixos en català, tenint en compte diferents característiques (més informació). 

Hamann, S., i Torres-Tamarit, F. (2023). Merger in Eivissan Catalan: an acoustic analysis of the vowel systems of young native speakers. Phonetica, 80(1-2), 43-78.

Silke Hamann i Francesc Torres-Tamarit han publicat «Merger in Eivissan Catalan: an acoustic analysis of the vowel systems of young native speakers» a Phonetica: International Journal of Phonetic Science. En aquesta publicació, els autors presenten el primer estudi acústic sobre el sistema vocàlic del català d’Eivissa i demostren que s’ha passat d’un sistema tradicional de vuit vocals contrastives a un de sis. Es tracta, per tant, d’un primer pas per a comprendre els processos de canvi i variació lingüístics en català dins del context concret de les Pitiüses (més informació).

Monjo , A., Barceló-Coblijn, L., López, E. (2022). El enfoque de la lectoescritura en casos de sordoceguera, International Handbook for the Advancement of Science, 1(1).

Ariadna Monjo, Lluís Barceló-Coblijn i Emilio López escriuen sobre lectoescriptura i la sordceguesa en l’article «El enfoque de la lectoescritura en casos de sordoceguera», publicat a la revista International Handbook for the Advancement of Science. L’interès d’aquest treball radica en els escassíssims precedents documentats al món i a l’Estat espanyol sobre la lecto-escriptura i la sord-ceguesa. Les evidències descrites mostren que el procés d’aquisició de la lecto-escriptura del participant observat s’aproxima més aviat al procés d’adquisició d’un infant amb desenvolupament típic si les adaptacions i les eines usades són les necessàries (més informació).

Pons-Moll, C., Torres-Tamarit, F., & Mascaró, I. (2023). Prosodically-driven morpheme non-realization in the Minorcan Catalan DP. Linguistics, 1-48. 

Es troba disponible a la revista Linguistics l’article «Prosodically-driven morpheme non-realization in the Minorcan Catalan DP», de Clàudia Pons-Moll, Francesc Torres-Tamarit i Ignasi Mascaró. Els autors identifiquen i analitzen la manca de realització morfològica condicionada prosòdicament en el SD del català de Menorca. S’explica que les aposicions restrictives que expressen relacions de parentiu o relacions similars es realitzen, de forma general, amb l’estructura [Art. Def. conco Nom par. en art. pers. Jaume nom pers.]. Els autors, però, senyalen que l’article personal no es realitza quan el nom personal comença en vocal o és femení i argumenten que la manca de realització de l’article personal està condicionada prosòdicament i que es pot derivar de la simple interacció de restriccions d’alineament morfoprosòdiques estàndards i restriccions corresponents a la realització morfològica, sense necessitat de recórrer a cap estipulació, subcategorització morfològica o refinament dels mecanismes analítics comuns (més informació) ç.