Temps de lectura aproximat: 2 minuts
La mort és un fet ineludible que forma part de la vida. Tots els éssers humans haurem d’enfrontar-nos a ella en algun moment: des de l’instant en què un ésser viu neix, existeix la possibilitat de la mort. Encara que pensar en aquesta realitat ens costa i ens fa mal, és una cosa inherent a la vida. Posar-li paraules a aquest succés resulta molt complicat, més encara si es tracta de comunicar-l’hi als nostres fills i filles. Per això, us deixem alguns aspectes claus a tenir en compte de cara a l’acompanyament durant el seu procés de dol.
Si té entre 6 i 10 anys…
A aquestes edats és imprescindible escoltar els seus dubtes, parlar-ne i permetre les seves reaccions emocionals, ja que és important que comprenguin la totalitat de les dimensions de la mort (circumstàncies i fets que envolten la mort), amagar-li informació de com va morir, què va passar o quan va passar pot resultar perjudicial, ja que els hi crearà desconfiança. Tal vegada apareixeran pors relacionades amb la mort, l’espiritualitat, l’obscuritat…pel que aclarir tots els aspectes reals i dubtes que s’originin ajudarà a gestionar-ho. A partir dels sis anys, si així ho volen, poden participar en els rituals de comiats (funeral, tanatori). Caldrà anticipar-li què passarà, en què consisteixen i qui hi haurà. És rellevant, però, que no s’exposin a reaccions emocionals desmesurades en intensitat, contingut o duració, ja que això els podria perjudicar. És molt important que durant tot aquest procés se’ls doni un espai per expressar les emocions i que aquestes siguin validades i acollides per la nostra part, a més, resulta molt beneficiós que nosaltres també els hi expressem com ens sentim.
Si té entre 10 i 13 anys…
Habitualment apareix preocupació sobre la mort, com afectarà la seva vida, l’impacte de la pèrdua o el patiment propi o dels altres que generarà. Enfront d’això, li podem explicar que la mort és una part de la vida i que, tot i que pugui ser dolorosa, també hi haurà records que mereixeran la pena. Compartir situacions similars que haguem viscut, descrivint els detalls i sentiments viscuts pot ajudar-los a explorar els seus sentiments i que puguin seguir el nostre exemple de guia. Deixarem que participin en els rituals de comiat i que s’acomiadin així com ho necessitin. És molt important facilitat l’expressió de les seves emocions i legitimar-les: “és normal estar trist/a”, “jo també l’enyor”,… Cal mantenir-nos a prop, amb disposició a escoltar, però sense estar molt a sobre i respectant la seva intimitat.
Nota: totes aquestes recomanacions són de cara a acompanyar al nostre fill o filla durant el procés de dol, però cal no oblidar el nostre procés, tant per gestionar el nostre dol de la millor manera com per servir d’exemple i guia als nostres fills i filles de cara a la gestió emocional durant el procés de dol. Si observes reaccions que et preocupen, alteracions molt intenses en el seu estat d’ànim o afectacions desmesurades en l’àmbit social, acadèmic o familiar, no dubtis en contactar amb un professional.
Quines recomanacions creus que s’adapten millor al teu fill o filla de cara a la gestió emocional durant el procés de dol?
Referències
Fundación Mario Losantos del Campo. (2016). HABLEMOS DE DUELO: Manual practico para abordar la muerte con niños y adolescentes, (1ª Edición).