SINERGIES ENTRE LA RECERCA I EL DISSENY DE MATERIALS DIDÀCTICS
El dia 3 de febrer de 2023 es va celebrar en format virtual la II Jornada sobre la relació entre teories lingüístiques i l’ensenyament de L2/LE/LA, que va comptar amb més de 70 assistents d’arreu del món. La primera jornada (2022) va néixer amb la voluntat de crear un espai de reflexió i d’intercanvi entre teories lingüístiques i l’ensenyament-aprenentatge de llengües. Enguany, la segona edició va mantenir el mateix objectiu general, però es va centrar en el disseny i l’elaboració de materials didàctics. Concretament, es plantejaven dos objectius específics:
1. Reflexionar sobre la transferència dels coneixements de la recerca en lingüística i en didàctica de llengües en el disseny i l’elaboració de materials per a l’ensenyament de L2/LE/LA.
2. Explorar les vies de col·laboració entre les disciplines i la transferència de coneixements a l’àmbit del disseny de materials, és a dir, crear aliances entre investigadors, docents, creadors de materials i persones interessades en l’ensenyament de llengües.
La jornada va comptar amb les presentacions de quatre experts en didàctica de la llengua que han treballat també en la creació de materials didàctics: Montserrat Sanz Yagüe (Kobe City University of Foreign Studies), José Amenós Pons (Universidad Complutense de Madrid), Albert Vilagrasa (Escola Oficial d’Idiomes) i Carmen Rodríguez Gonzalo (Universitat de València). Després de les quatre presentacions hi va haver una taula rodona, moderada per Ares Llop, que va combinar la participació dels ponents amb preguntes dels assistents.
Montserrat Sanz Yagüe va parlar de les ciències del llenguatge en la creació de materials per a l’ensenyament de segones llengües. Concretament, Sanz va remarcar la importància de tenir coneixements teòrics sòlids en àmbits diversos a l’hora de dissenyar materials didàctics, perquè cada exercici que dissenyam planteja una sèrie de preguntes teòriques que troben la seva resposta en la recerca sobre llenguatge, ment i cervell. Per tant, és necessari tenir:
– Coneixements de lingüística, que ens permeten determinar com enfocar els continguts i predir quines dificultats tindran els aprenents a l’hora d’adquirir-los. Per exemple, si entenem les diferències entre paraules funcionals i de contingut, podrem donar resposta a una sèrie de preguntes: Existeixen en totes les llengües? Quins trets s’expressen en morfemes? Es marquen igual en totes les llengües? També va destacar la importància d’entendre la diferència entre el llenguatge intern (I-language) i el llenguatge extern (E-language) o entre el coneixement implícit i explícit.
-Coneixements de processament del llenguatge, que ens ajuden a dissenyar les millors estratègies per a treballar els continguts.
-Coneixements d’adquisició de llengües, que ens permeten entendre les diferents etapes per les quals passen els aprenents en el procés d’adquirir una llengua addicional.
-Coneixements pedagògics, amb els quals podrem arribar a determinar què saben els estudiants, en quina etapa de la seva capacitat de processament es troben, etc.
José Amenós Pons va parlar d’enriquiment pragmàtic i complexitat gramatical en L2. Amenós va dedicar la seva ponència a intentar donar resposta a la pregunta següent: “Per què alguns usos lingüístics són més difícils per als estudiants?”. Com alguns estudiants del màster ja deveu haver sospitat, efectivament, això es relaciona amb la pragmàtica cognitiva, ja que els enfocaments cognitius estudien els principis i els processos que determinen la construcció del significat dels enunciats en context (és a dir, la interpretació) en la ment d’un individu. Per tant, per donar resposta a la pregunta que planteja Amenós, s’han d’estudiar els diferents graus de complexitat del procés d’enriquiment pragmàtic a partir del qual s’interpreta una expressió lingüística. Amenós va posar com a exemple la seqüenciació de l’ensenyament de l’imperfet d’indicatiu en els diferents nivells d’ensenyament del català del MECR (A1, A2, B1, B2, etc.).
La seva presentació va concloure retornant a la pregunta inicial: “Per què alguns usos lingüístics són més difícils per als estudiants?”. La resposta implica aspectes diversos:
-Perquè a vegades els usos exigeixen combinar informacions aparentment poc compatibles (per exemple, posar un assoliment en aspecte imperfectiu).
-Perquè hi ha interpretacions que requereixen molta informació contextual.
-Perquè el processament d’enunciats d’una L2 exigeix un esforç cognitiu especial.
-Perquè hi ha usos poc freqüents en l’input.
Albert Vilagrasa va fer una ponència sobre la recerca en didàctica i el disseny de materials pedagògics i es va centrar en l’enfocament orientat a l’acció i el treball per tasques. Vilagrasa va descriure el procés de creació de les unitats dels llibres A punt, destinats a l’ensenyament de català com a llengua addicional. Aquestes unitats recullen plantejaments de la gramàtica cognitiva, segueixen un enfocament comunicatiu orientat a l’acció i una metodologia de treball per tasques i focalitzen l’atenció en l’aprenent com a agent social. Vilagrasa va descriure les quatre fases d’una unitat didàctica basada en el treball per tasques:
1. Fase de presentació (motivació, creació de la necessitat de comunicar, sondeig de coneixements previs, etc.).
2. Fase de preparació (comprensió del text input i focalització dels continguts lingüístics en contexts).
3. Fase d’execució (ús dels recursos lingüístics per resoldre la tasca final).
4. Fase d’avaluació (balanç del procés i del resultat de la tasca final).
Podeu trobar una descripció detallada del que es planteja en cada fase en aquest article de Vilagrasa i Birello. Una de les observacions més importants que va fer Vilagrassa és que elaborar materials didàctics s’assembla a treballar en alquímia: s’han de tenir molts coneixements teòrics i metodològics, s’han de tenir en compte molts aspectes del procés d’adquisició, s’ha de potenciar la pràctica de totes les destreses comunicatives, s’han d’activar diverses competències, tant transversals com específics, i… és molt important treballar en equip!
Carmen Rodríguez Gonzalo va parlar del disseny d’unitats didàctiques de gramàtica i la reflexió metalingüística. La seva ponència va tenir dos eixos principals:
- El disseny de material didàctic com a marc entre intervenció i recerca
- La descripció de les seqüències didàctiques en procés d’elaboració per al projecte Egramint
Segons Rodríguez Gonzalo, el coneixement didàctic és al centre de la relació entre els alumnes, els docents i els sabers que s’ensenyen. En aquest context, preparar els sabers teòrics perquè siguin aptes com a sabers ensenyats en una aula de llengua és essencial i forma part del procés de transposició didàctica. Per tant, el disseny del material didàctic se situa entre la intervenció i la recerca, perquè és necessari fer recerca sobre les millors estratègies de transposició didàctica per poder portar-les a l’aula i, alhora, la recerca ha de tenir en compte les experiències de l’aula per comprovar la viabilitat de les propostes didàctiques.
D’altra banda, Rodríguez Gonzalo va presentar les seqüències didàctiques del projecte Egramint, que tenen l’objectiu d’elaborar una gramàtica escolar interlingüística per seguir avançant cap a un ensenyament reflexiu de les llengües en contextos multilingües. Així, l’objectiu principal és unir l’objecte d’ensenyament i aprenentatge amb els procediments metodològics necessaris perquè els professors puguin potenciar un ensenyament reflexiu de les llengües a l’aula i fomentar el desenvolupament de la competència plurilingüe.
Finalment, la darrera sessió de la jornada va ser una taula rodona que va comptar amb la participació dels quatre ponents i les preguntes dels assistents. Les preguntes que es van plantejar van girar entorn de:
1.Els papers dels agents implicats en el debat de disciplines
2.Recerca sobre materials docents
3.La formació dels docents
Van sorgir molts debats i qüestions interessants. Per exemple, es va fer notar que a vegades costa introduir innovacions en els materials, perquè generen un cert rebuig per part de les editorials i, a vegades, també dels professors. També es va generar debat sobre altres qüestions, com ara: És necessari treballar continguts de comportament cultural a l’aula de llengua? Convindria crear materials específics per a cada perfil d’aprenents?
En definitiva, la II Jornada sobre la relació entre teories lingüístiques i l’ensenyament de L2/LE/LA va ser un punt de trobada entre professionals de diferents disciplines (lingüística, didàctica de la llengua, lingüística aplicada, disseny de materials) i un espai d’intercanvi d’impressions i perspectives sobre l’ensenyament-aprenentatge de llengües que va enriquir tant els assistents com els ponents. Ja tenim ganes que se celebri la tercera edició!
ISABEL CRESPÍ
Professora de l’assignatura Sociolingüística i Pragmàtica del Català, en el Màster en Competència Lingüística i Literària: Investigació i Ensenyament (UIB)