Sota el paraigües de la investigadora Amparo Ayora i de l’Ajuntament de Castelló s’ha iniciat el reconeixent públic d’un personatge que havia romàs oblidada en el món de la cultura i literatura espanyola i, de retruc, relacionada amb la Mallorca dels anys 50-60 del segle XX. Fa uns dies va tenir lloc la inauguració d’una exposició-homenatge sobre la seva figura a la Casa dels Caragols de Castelló.
Emergida del si d’una família republicana humil, que la guerra civil va fer fugir de Castelló, Conxa Alós (articulista, escriptora i mestra) ha estat una dona fins ara gairebé ignorada, ja que darrerament s’han fet alguns estudis sobre la seva trajectòria. El nostre Arxiu històric ha col·laborat en aquest homenatge tot enviant una documentació que ha passat a formar part de l’exposició que s’ha realitzat en aquella ciutat del País Valencià.
(Arxiu fotogràfic de Pau Barceló).
Després d’una infantesa i joventut difícils i, separada gairebé de la família per la mort de la seva mare i l’empresonament del seu pare durant un temps, es casà de joveneta amb el periodista Eliseu de Feijóo, que, curiosament, fou destinat a Palma com a director del Diario Baleares, de l’antiga premsa del movimiento. La inquietud intel·lectual d’Alós fa que continuï l’interès per la lectura i l’escriptura. L’entorn social i cultural amb què es relaciona a Mallorca milloren i enforteixen tots aquests interessos; i, a més a més, la duen a estudiar magisteri a l’Escola de Normal de Mestres Femenina de Palma (1950-1953). Aquest fet la fa exercir de mestre en més d’un dels pobles de l’illa.
Durant aquella època comença a publicar textos en revistes diverses. Cal destacar que un dels primers texts literaris fou publicat a Lealtad (revista de la Guardia de Franco editada a Mallorca i dirigida, en aquella època, per Pedro A. Serra) “El cerro del Telégrafo” (juliol de 1959), el qual havia guanyat un premi que aquella revista atorgava.
Poc temps després es trasllada a Barcelona amb Baltasar Porcel, amb qui manté una llarga relació (si en voleu saber més notícies, podeu consultar el llibre de cartes entre Villalonga i Porcel Les passions ocultes, editat per Rosa Cabré a Edicions 62). Alguns especialistes diuen que aquesta relació fou essencial en la formació literària que compartiren ambdós escriptors.
Conxa Alós fou finalista del Premi Ciutat de Palma de novel·la (1958) amb Cuando la luna cambia de color i guanyà dos premi Planeta (1962 i 1964) amb Los Enanos i Las hogueras, a més d’escriure altres obres i articles. Encara que fou desposseïda del primer, ja que una altra editorial en reclamà els drets. Després de separar-se de Porcel continuà escrivint, però caigué en l’oblit.
Eren temps de dictadura en què les dones poca rellevància podien tenir i la literatura i la cultura no n’eren l’excepció. Malgrat tot, Conxa Alós parla obertament en la seva obra de sexe, homosexualitat, prostitució, gent pobra…, temes més que tabú, sobretot en la veu d’una dona d’aquella època.
El 2011 Conxa Alós mor a Barcelona d’alzheimer en la solitud d’una residència i és enterrada al cementiri de Monjuïc, d’on fa unes setmanes fou exhumada i traslladada i inhumada al de Castelló, en què l’ajuntament castellonenc ha erigit un memorial en el seu honor.
Joan Font / Arxiu històric de la UIB