Presentació
El Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació, juntament amb la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i la Direcció General de Política Lingüística, organitzà les IV Jornades de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació. Models Lingüístics i Territori: Estat de la Qüestió i Reptes de Futur, que varen tenir lloc els dies 10, 24 i 26 de novembre de 2021, en línia, a través de la plataforma Zoom.
La quarta edició d’aquestes jornades tingué l’objectiu general de continuar reflexionant sobre la llengua en els mitjans de comunicació, i especialment sobre els aspectes relacionats amb els models lingüístics que es difonen als diferents territoris de parla catalana.
Els objectius específics de les jornades són:
1) Reflexionar sobre la llengua com a eina bàsica de feina del periodista i sobre la responsabilitat dels professionals dels mitjans de comunicació com a difusors de models lingüístics de referència.
2) Suscitar inquietud i interès per a fer un ús de la llengua correcte i adequat, que respongui amb eficàcia a les necessitats comunicatives dels mitjans de comunicació.
3) A partir de l’estudi d’aspectes concrets, facilitar eines per a analitzar críticament els propis usos lingüístics.
4) Proporcionar recursos per a continuar millorant la praxi lingüística en l’àmbit professional.
Alguns aspectes concrets que es pretenien tractar durant les Jornades són els següents:
– Quines relacions hi ha entre la prescripció dels llibres d’estil i la prescripció normativa? En quins casos és necessari transgredir la normativa?
– Com es promou la diversitat lingüística (i dialectal) en els mitjans de comunicació dels diferents territoris catalanoparlants? Quin és el tractament que reben les llengües diferents del català als mitjans dels diferents territoris?
– Quins aspectes caldria repensar, rearticular o tenir en compte dins els models lingüístics que es difonen? Creieu que s’hi ha aplicat la perspectiva de gènere de manera satisfactòria? Com s’hi representa el codi deontològic? És necessari fer-hi remarques de com s’han de tractar temes sensibles per a la societat?
Conferenciants
Nicolau Dols Salas
Nicolau Dols és catedràtic de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana), Master of Philosophy (University of Sheffield), Màster en Estudis de l’Àsia Oriental (UOC) i Doctor en Filologia Catalana (UIB, amb menció de doctorat europeu). Ha dirigit projectes de recerca sobre fonologia infantil, història de la lingüística, i anàlisi de la traducció. La seva obra més citada és Catalan. A Comprehensive Grammar, Londres: Routledge, 1999, amb Max W. Wheeler i Alan Yates. Catalan: An Essential Grammar, Londres: Routledge, 2017, amb Richard M. Mansell. També és coautor de la Gramàtica del català contemporani, Barcelona: Empúries, 2002. Els seus interessos de recerca són la teoria fonològica, la fonologia catalana, la fonologia infantil, les llengües artificials, la història de la lingüística i la traducció literària. Actualment dirigeix el Corpus Oral de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans. És professor de la UIB des de 1990. Des del 2014 és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica).
Ernest Rusinés Gramunt
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Ha participat en el projecte Gramàtica Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (1996-2000), ha estat professor associat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i ha estat assessor lingüístic del Grup Flaix FM (1999-2001). Vinculat amb els serveis lingüístics de TV3 des del 1996, actualment és cap del Departament d’Assessorament Lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. També col·labora amb el Postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials de la Universitat de Barcelona. Ha participat en l’edició d’obres com L’obra de Joan Coromines: Cicle d’estudi i homenatge (1999), Gramàtica del català contemporani (2002), Joan Coromines, vida y obra (2008) i Canvi d’agulles: Per un català més ric, àgil i senzill (2015).
Maria Antònia Puigròs Caldentey
Doctora en Filosofia i Lletres (Secció: Filologia Catalana) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les seves línies de recerca s’han centrat en els models lingüístics dels mitjans de comunicació. És membre del grup de recerca Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política en el Món Contemporani de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Ha impartit docència a les diplomatura de Magisteri, a les llicenciatures i graus de Periodisme, Comunicació Audiovisual, Publicitat i Relacions Públiques, al Màster en Comunicació Els reptes de la Comunicació al segle XXI, Màster oficial, del Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez i la Universitat de les Illes Balears (CESAG-UIB) i al Màster Oficial en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes (Universitat Rovira i Virgili). Entre les seves publicacions podem destacar El model de llengua a TVE a les Illes Balears: anàlisi fonètica i morfològica (B-37630-2004), Guia fonètica per a les televisions locals (juntament amb els professors de la UAB David Paloma, Albert Rico i Anna Torrent), el Llibre d’estil d’IB3 (Catalina Company i Maria Antònia Puigròs) i els Criteris d’elocució i exercicis de pronunciació (Maria Antònia Puigròs, Ferran Tolosa i Paula Amengual).
Miquel Àngel Pradilla Cardona
És catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), director de la Xarxa CRUSCAT d’investigació sociolingüística (desembre de 2009) i membre del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya. A juliol del 2019 ha assumit la presidència de la Societat Catalana Sociolingüística. Ha combinat una intensa trajectòria acadèmica d’investigació sobre la llengua catalana, atenent especialment la situació del valencià, i el compromís cívic per la cohesió del territori de cruïlla que representen les comarques de la diòcesi de Tortosa. Algunes publicacions destacades són El Baix Maestrat: una cruïlla fonètica (1996), El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüística del conflicte (2004), La tribu valenciana. Reflexions per a una sociolingüística del conflicte (2008), De política i planificació lingüística. Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu valencià (2011) i La catalanofobia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística (2015).
Programa
10 de novembre de 2021 / 18:30-20:00
Conferència inaugural a càrrec de Nicolau Dols.
24 de novembre de 2021 / 18:30-20:30
Conferència d’Ernest Rusinés sobre els models lingüístics a Catalunya.
26 de novembre de 2021 / 18:30-20:30
Conferència de Maria Antònia Puigròs sobre els models lingüístics a les Illes Balears.
18 de gener de 2022 / 18:30-20:30
Conferència de Miquel Àngel Pradilla sobre els models lingüístics al País Valencià.