Recursos lingüístics

Llengua oral

Si sou professional dels mitjans de comunicació audiovisuals (ràdio, televisió) i sou conscient que la qualitat lingüística és una part essencial de la qualitat global del producte que oferiu, aquestes pàgines us poden ser molt útils. Aquestes pàgines han estat fetes per a ajudar-vos a aconseguir una pronunciació perfecta amb un pla de tres parts. Primer farem una comprovació de la possible existència de faltes bàsiques i, si n’hi ha, treballarem per a corregir-les. En la segona part, us donarem una extensa col·lecció de recomanacions i orientacions per a assolir una pronúncia modèlica. Finalment, trobareu una selecció d’àudios amb models de dicció bons i dolents (Guia de correcció fonètica).

  • Els sons del català: recurs que ajuda a treballar l’articulació fonètica segons cada dialecte i que ofereix exercicis de transcripció fonètica.

En aquest espai web trobareu un conjunt de recursos i materials que s’han elaborat per, entre d’altres objectius, proporcionar recursos i materials de suport als professionals de l’assessorament lingüístic i de la logopèdia, entre d’altres. L’espai web recull els sons del català central, del nord-occidental, del valencià (central) i del balear (mallorquí). A més, hi ha un glossari de termes fonètics i fonològics, un apartat amb enllaços i fonts d’informació i un apartat amb exercicis de pronúncia. (Els sons del català, «Presentació»).

  • Oralitat: recurs dirigit a persones que presenten i locuten, el qual ofereix un curs format per dotze vídeos breus amb consells per parlar en públic. Cada vídeo té quatre exercicis vinculats i es poden veure per seccions o treballar de forma independent.
  • Foneticat: recurs dissenyat per a persones catalanoparlants que vulguin perfeccionar la pronúncia.

«Hem triat nou sons de la llengua catalana i us els oferim amb exemples i exercicis per ajudar-vos a millorar-ne la pronúncia. Hi trobareu un primer apartat d’Autodiagnòstic, en què podreu comprovar si reconeixeu el so i si el sabeu fer. Alerta!, que massa vegades no som conscients dels nostres defectes de pronúncia: posau-vos a prova! Seguidament, a l’apartat d’Identificació, us ajudarem a reconèixer el so i a distingir-lo d’altres sons semblants. La darrera part és de Producció, amb exercicis perquè practiqueu de pronunciar-lo imitant-ne els models» (Foneticat, «Com funciona?»).

«Té per objectiu oferir materials per a l’aprenentatge de la pronunciació del català (de moment, l’oriental central) com a segona llengua o llengua estrangera. Aquests materials estan pensats per abordar la pronúncia del català des d’una triple perspectiva complementària: l’articulació dels sons del català que poden resultar difícils, l’aprenentatge de la prosòdia lligada a actes de parla propis del català i la disposició corporal dels usuaris abans i durant les pràctiques que es proposen. Els materials que es presenten pretenen completar altres recursos existents sobre la pronunciació i la descripció dels sons del català i també oferir activitats d’aprenentatge autònom que incorporen parts de la cultura catalana (cançons, dites o refranys, embarbussaments, etc.). Pel que fa al procediment de treball, s’ofereixen diversos exercicis autocorrectius i de repetició de models, així com la possibilitat de treballar amb els materials en vídeo i àudio i amb dues velocitats de parla (més ràpida i més lenta). Aquesta eina d’accés obert inclou itineraris d’aprenentatge en funció de la llengua d’origen (de moment, hi ha l’espanyol), i també itineraris segons el nivell de català dels possibles usuaris (un de bàsic i un d’avançat)» (Guies de pronunciació del català, «El web»).

Eines de consulta

«En general, el text d’aquesta gramàtica presenta sense indicar explícitament que són normatius els fets gramaticals pertanyents a la llengua general, és a dir, els que comparteixen una gran majoria de parlants de diverses varietats i són adequats en qualsevol situació comunicativa: els classifica gramaticalment, n’explica les propietats, en dona la casuística més general i els exemplifica. Tots els fets que s’hi presenten, tant si donen lloc a una única solució com si donen lloc a solucions concurrents, tenen la mateixa validesa normativa mentre el text no digui el contrari.
Quan aquestes solucions concurrents estan sotmeses a variació geogràfica o social, el text explicita, quan és possible precisar-ho, la pertinença de les variants als dialectes o als registres respectius, o a la combinació d’uns amb altres. Semblantment, s’indica si un fenomen s’identifica com a més propi de la llengua oral o de l’escrita. En altres casos pot ser que s’indiqui simplement si una de les solucions és més o menys habitual, té més o menys tradició o és més o menys recent, o si presenta restriccions gramaticals, entre altres aspectes» (GIEC, «Introducció (1a edició)»).

«Aquest volum que teniu a les mans recull la normativa ortogràfica vigent des de l’època de Pompeu Fabra, amb els canvis que s’hi han anat introduint al llarg dels anys, sobretot els que va recollir la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, l’any 1995, i també inclou les darreres modificacions aprovades per la Secció Filològica respecte d’algunes normes que havien estat motiu de controvèrsia o que simplement es consideraven poc reeixides. […] La finalitat que la Secció Filològica pretén assolir amb aquesta ortografia catalana és oferir als parlants i usuaris de la llengua el compendi de les normes ortogràfiques vigents i facilitar-los, així, l’accés a uns materials que progressivament havien anat quedant dispersos» (OIEC, «L’ortografia, element clau de cohesió i estabilitat de les llengües»).

«La GBU ha partit del text de la GEIEC, que al seu torn és una versió reduïda de la GIEC. S’adreça al públic no especialitzat i molt específicament al món de l’Administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament, com a obra de consulta que pot orientar en la interpretació i l’aplicació de la normativa de l’IEC. Té com a objectiu fer accessible a un públic més ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana, principalment per mitjà del resum i la reorganització dels continguts. La GBU es presenta com una gramàtica descriptiva i normativa: mostra els usos i, en cas que calgui prescripció, els valora i, si convé, els jerarquitza. Defuig, però, l’aproximació basada en el criteri de correcció o incorrecció, i adopta el criteri d’adequació als diversos registres (formals, molt formals i informals), que té relació amb l’àmbit de comunicació, més o menys general.» (GBU, «Presentació»).

  • És a dir: recurs que permet consultar la grafia o pronúncia de mots d’aparició recent als mitjans de comunicació.

L’És a dir pretén donar respostes clares i concises als dubtes de grafia o pronúncia més habituals als mitjans de comunicació. Els exemples que s’hi recullen, tant els recomanables (marcats en negreta) com els desaconsellables (en cursiva), s’extreuen de l’experiència diària (Ésadir, «Presentació»).

  • Optimot: recurs que permet consultar dubtes ortogràfics, gramaticals i sintàctics.

«Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT. Consta d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana» (Optimot).

  • Fraseologia.cat: recurs que permet cercar, per mitjà d’una paraula clau, solucions correctes, actuals i genuïnes d’expressions en català
  • Traductor. Softcatalà: recurs que permet traduir textos entre el català i les llengües següents: castellà, anglès, portuguès, francès, occità (aranès) i aragonès.
  • Manual dels governs a Instagram: recurs que proposa pautes sobre estil d’escriptura a la xarxa social Instagram per a institucions a partir de l’experiència del Govern de Catalunya

«Amb el Manual dels governs a Instagram que ara tens a les mans, la Generalitat explica com ampliar l’audiència i arribar a diverses franges d’edat i a d’altres sectors de la població que l’acció pública no han tingut prou presents. I això cal fer-ho relacionant-s’hi amb un registre lingüístic estirat fins a quotes impensables en l’àmbit públic i fent-los participar en tot moment» (Manual dels governs a Instagram).

«L’obra pretén donar informació sobre els punts de la normativa gramatical que han canviat: construccions, trets i usos admesos en la Gramàtica (GIEC) i que fins ara estaven oficialment condemnats, o bé que fins ara estaven condemnats per la tradició normativa, o bé que fins ara eren considerats incorrectes, sospitosos o poc genuïns per alguns autors. El treball també vol proporcionar informació pràctica sobre certs punts que no han canviat respecte de la tradició normativa i que determinats autors o sectors preveien que podrien canviar, perquè eren tema de debat entre els especialistes. […] Finalment, l’obra presenta un apartat, que té igualment un enfoca-ment pràctic, dedicat a altres punts: aspectes gramaticals que ara reben atenció normativa per primera vegada, qüestions que queden poc resoltes, informació nova, etc. El treball es tanca amb un altre apartat, breu, sobre ortografia» (La nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, «Propòsit de l’obra»).

  • Gramàtica zero: obra que permet resoldre, de manera ràpida i entenedora, els problemes i dubtes més habituals en l’ús lingüístic, sobretot en la sintaxi.

«Aborda els dubtes lingüístics més freqüents i importants en sintaxi, és a dir, en la construcció de frases. I, sobretot, mira de resoldre’ls recorrent a les explicacions més simples, a una notable gamma d’exemples i a una presentació gràfica que d’un colp d’ull permeta visualitzar quin és el problema i quines les solucions» (Gramàtica zero, «Què és la gramàtica zero i què aporta de nou?»).

Correctors automàtics

  • ESLUB: assistent per a la revisió lingüística de textos en català. Localitza i esmena errors habituals d’ortografia, redacció, puntuació i gramàtica al Word.

  • MaxiGramar: assistent per a la revisió lingüística de textos en català. Localitza i esmena errors habituals d’ortografia, redacció, puntuació i gramàtica al Word. També és una extensió de Google i corregeix qualsevol text automàticament sempre que tinguis la teva sessió iniciada de Google.

  • LanguageTool: assistent per a la revisió lingüística de textos en català. Localitza i esmena errors habituals d’ortografia, redacció, puntuació i gramàtica al Word. També és una extensió de Google i corregeix qualsevol text sempre que tinguis la teva sessió iniciada de Google.

  • Corrector ortogràfic i gramatical. Softcatalà: assistent per a la revisió lingüística de textos concrets en català. Indica errors ortogràfics, qüestions gramaticals o tipogràfiques i recomanacions d’estil. Permet triar entre formes centrals, valencianes i balears.

Llenguatge inclusiu

«Pretén ser una eina que ajudi a utilitzar un llenguatge apropiat en el tractament de les persones amb discapacitat, a fi de donar-ne una imatge objectiva i d’afavorir-ne la inclusió social. Els destinataris són les administracions públiques i els mitjans de comunicació» (Guia de llenguatge inclusiu en el tractament de persones amb discapacitat, 2021, p. 6)

“La «Guia d’usos no sexistes» vol ser una eina que faciliti la consulta i la resolució de dubtes pel que fa a l’ús d’estratègies i recursos lingüístics en els textos de l’Administració pública. Per això, el text és una síntesi dels criteris, amb exemples, límits i remarques dels diferents recursos de conformitat amb l’«Acord»” (Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, 2011, p. 3).

  • Guia d’estil de llenguatge no sexista: recurs que recull estratègies lingüístiques per redactar textos no sexistes. És la versió revisada de Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

«S’ha pretès que sigui una guia d’usos amb l’objectiu de proporcionar al personal del Consell de Mallorca i d’altres ens autònoms una eina de treball útil que permeti revisar i redactar els documents de l’Administració des d’un llenguatge igualitari» (Guia d’estil de llenguatge no sexista, 2012, p. 17).

Dubtes freqüents

  • Abreviacions: recurs que permet consultar l’escriptura correcta de les abreviatures més habituals.

«Aquest treball pretén presentar una proposta que serveixi de referència per a totes les persones que, sobretot en l’Administració, tenen necessitat d’utilitzar o d’interpretar abreviacions. Per aquest motiu, el treball es divideix en dos grans blocs. D’una banda, els capítols analitzen cada tipus d’abreviació segons la tipologia més acceptada: abreviatures, sigles i símbols. En cada capítol s’intenta donar-ne una definició, explicar els criteris que se segueixen en la seva formació, establir la manera de representar-les gràficament i oferir unes recomanacions d’ús. D’altra banda, dos annexos recullen les abreviacions d’ús més habitual» (Abreviacions, 2021, p. 6).

«L’aspiració d’aquest treball continua sent presentar una proposta que pugui ser la base d’un procés d’unificació d’aquests usos ortogràfics, però intentant alhora que també serveixi per resoldre els casos conflictius que han anat sorgint durant els darrers anys. Per tant, hem mirat de mantenir uns criteris tan simples i genèrics com ha estat possible a partir de la distinció entre les dues funcions principals de la majúscula: la funció demarcativa (l’ús de la majúscula segons la seva situació dins el text) i la funció connotativa o distintiva (l’ús segons la naturalesa de la paraula)» (Majúscules i minúscules, 2016, p. 8).

Aquesta proposta té com a objectiu resoldre de manera homogènia els problemes de traducció, entre el català i el castellà, que presenten els noms propis i els noms oficials (noms referits a éssers animats, noms referits a coses i noms referits a llocs) en els textos formals de l’Administració, tot i que també pot ser útil per als textos d’altres organismes (Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims, 1999, p. 7-8).

  • Regles d’ús de les majúscules i minúscules: recurs que permet consultar l’ús adequat de majúscules i minúscules
  • Majúscules i minúscules: recurs que permet consultar les convencions formals de la Universitat Oberta de Catalunya de l’ús de majúscules i minúscules per a noms referits a persones, divinitats i éssers mitològics, noms referits a animals i noms referits a coses.

Verbs

  • Verbs.cat: recurs que permet consultar la conjugació verbal completa de qualsevol verb en català central. A més inclou exercicis per practicar.

  • Verbs catalans: recurs que permet consultar la conjugació verbal completa de qualsevol verb amb variants dialectals, accepcions i usos preposicionals.

Vocabulari específic

  • Vocabulari de restaurants: recurs que permet consultar la traducció a diverses llengües (català, castellà, anglès, alemany, francès, italià i neerlandès) de plats generals i freqüents.

  • 50 termes del món digital: recurs que permet consultar l’equivalència català-castellà-anglès d’una selecció de termes de l’àmbit digital.

  • Vocabulari de dret civil: recurs que permet consultar l’equivalència català-castellà i castellà-català de la terminologia bàsica del dret civil.

  • Vocabulari de dret penal: recurs que permet consultar l’equivalència català-castellà i castellà-català de la terminologia bàsica del dret penal.

  • Vocabulari de dret mercantil: recurs que permet consultar l’equivalència català-castellà i castellà-català de la terminologia bàsica del dret mercantil.

  • Vocabulari de dret processal: recurs que permet consultar l’equivalència català-castellà i castellà-català de la terminologia bàsica del dret processal.

  • Vocabulari de dret constitucional: recurs que permet consultar l’equivalència català-castellà i castellà-català de la terminologia bàsica del dret constitucional.

Deixa un comentari