Un dels objectius del GALMIC és oferir assessorament lingüístic especialitzat als mitjans de comunicació en llengua catalana, audiovisuals i escrits. Per això, ajudam els professionals de la comunicació amb dubtes concrets quan no els poden resoldre amb els recursos que tenen a la seva disposició.
Disposam de tres canals de comunicació: el formulari del nostre web, una adreça de correu electrònic i un compte de WhatsApp. Al llarg de l’any hem atès consultes sobre temes lèxics, ortogràfics, gramaticals, morfològics i sintàctics ben diverses. Algunes eren molt específiques, però d’altres eren més generals, fins i tot recurrents.
Per començar aquest 2024 amb bon peu, us portam un recull amb 10 consultes (i la resposta pertinent) que consideram que poden ser del vostre interès:
1. Per què deim Nova York, però no *Bons Aires?
D’acord amb l’Optimot, els criteris de traducció de l’ésAdir i els Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims (Generalitat de Catalunya, 1999), la decisió de traduir un topònim o no depèn del fet que hi hagi tradició, no només catalana, sinó internacional, de traduir aquell topònim concret. Per això, com a norma general, s’adapta la grafia o es tradueix el nom de països, ciutats i accidents geogràfics quan hi ha tradició de fer-ho, com són els casos de Osca, Londres, Nova York, Milà, Mèxic, Japó, Marroc, Bretanya, el Danubi, la mar Càspia o la serralada dels Carpats. En canvi, alguns topònims, que provenen tant de llengües properes com de més llunyanes, tradicionalment no es tradueixen, com és el cas de Buenos Aires, Santo Domingo, Las Vegas, San Diego, Bridgetown, Springfield o Phoenix. En el cas de les denominacions de vies públiques, és habitual mantenir-ne el nom oficial i traduir només la part genèrica (formes com carrer, plaça o avinguda), com és el cas del passeig de la Castellana o del passeig del Prado, tot i que hi ha alguns casos especials, com Alexanderplatz, Cinquena Avinguda, Central Park o Times Square.
2. Si el nom d’un producte alimentari conté un topònim o un antropònim, aquest topònim o antropònim l’escrivim amb majúscula o minúscula inicial?
D’acord amb Majúscules i minúscules (Generalitat de Catalunya, 2016), els Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims (Generalitat de Catalunya, 1999) i les Regles d’ús de les majúscules i les minúscules (Institut d’Estudis Catalans, 2014), l’ús de majúscula depèn de si el producte té denominació d’origen o no. Si en té, quan ens hi referim de manera oficial, s’escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements que en formen part, tret dels articles i les preposicions (Vi de la Terra de Mallorca, Pera Castells, Pebre Bord de Mallorca, Pera de Sant Joan o la Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme), però si el topònim d’origen substitueix el nom genèric d’un producte, s’escriu amb minúscula inicial (un priorat, un rocafort, un montsec o el cheddar). En el cas que el nom d’un producte contingui un nom propi de lloc o de persona que actua com a complement, només aquest nom propi s’escriu amb majúscula inicial (el formatge d’Holanda, el formatge de Burgos, les pomes Golden, la tomàtiga Raf, el formatge de Maó o les peres de Sant Joan).
3. S’escriu per tot o pertot?
D’acord amb el DIEC i l’Optimot, les formes pertot i per tot tenen significats diferents. L’adverbi pertot significa el contrari que enlloc, és a dir, que vol dir ‘a totes bandes’. En canvi, la construcció per tot està formada per la preposició per seguida del determinant o pronom tot (el qual es pot flexionar) i un sintagma nominal o una subordinada. Per exemple: Avui ha voltat per tot el poble amb els seus amics o És una persona de món: ha voltat pertot. En el cas de l’expressió arreu, es pot escriure d’ambdues maneres, tant per tot arreu com pertot arreu.
4. Hem d’escriure la UME o l’UME?
D’acord amb l’Ortografia catalana, l’apostrofació davant de sigles i acrònims varia d’acord amb la manera com es pronuncien aquestes abreviacions: com si fossin paraules (pronunciació sil·làbica) o lletra per lletra (pronunciació lletrejada). En el cas de les sigles i els acrònims que es llegeixen com qualsevol altra paraula, s’han de seguir les regles generals d’apostrofació: el PIB, la NASA, l’UCI, l’UNICEF, la UNESCO, la UOC, l’IEC… És el cas de l’UME (Unitat Militar d’Emergències): com que és un acrònim femení que comença per u tònica, s’apostrofa.
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra per lletra, si la sigla comença amb vocal, també es fan servir les regles generals d’apostrofació (sense oblidar que l’accent sempre recaurà sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra): l’IPC, la UGT o l’ONG. Si la sigla es llegeix lletra per lletra i comença amb un so consonàntic no s’apostrofa (el DNI, la BBC) excepte si el nom de la primera consonant comença amb vocal (l’FP).
5. Hem de parlar d’Eurobasket o d’Eurobàsquet?
D’acord amb l’ésAdir, es pot emprar tant el nom original, Eurobasket, com la forma desenvolupada en català, Campionat d’Europa de bàsquet (el nom de l’esport o de l’especialitat s’escriu sempre amb minúscula inicial). És el mateix cas que Champions, que es pot deixar amb la seva forma original o la forma desenvolupada catalana (Lliga de Campions), però no té una forma abreviada en català (*Campions).
6. Existeix el Dia Mundial Contra la Tracta?
D’acord amb el Termcat, aquest dia existeix, però no amb aquesta nomenclatura.
Per una banda, ens podem referir al tràfic d’éssers humans o tràfic de persones que consisteix a captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d’una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l’amenaça, l’engany, l’ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d’explotar-les. És equivalent a les formes angleses human trafficking, trafficking in human beings i trafficking in persons, a les formes castellanes trata de seres humanos o trata de persones i a les formes franceses traite des êtres humains o traite de personnes.
Per altra banda, les denominacions catalanes contraban d’éssers humans i contraban de persones fan referència a l’acció de facilitar l’entrada il·legal de persones, sovint incloent-hi el transport, a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència amb la finalitat de treure’n un benefici econòmic. Són calcs de l’anglès human smuggling i people smuggling, que es coneix en castellà com a tráfico de persones i en francès com a trafic d’êtres humains o trafic de personnes.
Per tant, el 30 de juliol és el Dia Mundial Contra el Tràfic de Persones (World Day Against Trafficking in Persons)
7. S’ha de deixar un espai entre les paraules que separa una barra inclinada?
La normativa no estableix un criteri únic perquè aquesta és una qüestió estilística, de manera que és tan adequat deixar un espai entre les paraules que separa una barra inclinada com no fer-ho. De totes maneres, d’acord amb la guia d’estil de l’IEC, a excepció de quan es tracta de dos elements formats per noms composts, es recomana no deixar cap espai. Tant si s’opta per una solució com per l’altra, cal que el text sigui consistent i no barrejar-les, sinó inclinar-se per una en concret i emprar-la regularment.
8. Els dies de la setmana porten al davant un article?
D’acord amb la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), els dies de la setmana no van precedits d’un article excepte si es pretén indicar periodicitat, i en aquest cas es pot escriure en plural o en singular. És a dir, que es pot dir tant El dilluns escoltam la ràdio com Els dilluns escoltam la ràdio, i en ambdós casos significa cada dilluns. Per altra banda, també empram l’article quan va seguit d’un modificador del nom (Vindrà el pròxim diumenge i tornarà el proper dilluns). El darrer cas que permet l’ús de l’article amb els dies de la setmana és en les situacions en les quals no té un valor díctic, és a dir, quan ens referim a una data concreta que no es troba compresa dins una setmana abans o després del dia en què es parla (El dilluns 25 de juliol, El dilluns després de Nadal, El dimarts anterior als fets).
9. La conjunció o s’ha de pronunciar amb una vocal oberta o tancada?
D’acord amb el Diccionari ortogràfic i de pronúncia (2004), la conjunció o sempre es pronuncia amb o oberta. De totes maneres, el DCVB indica que, segons el dialecte, aquesta o oberta pot tenir més força i ser més oberta (és el cas del valencià, el mallorquí i el menorquí) o menys força i ser més relaxada (és el cas del català oriental, l’occidental i l’eivissenc).
10. Hem de dir jihadista, yihadista o gihadista?
El DIEC recull el terme gihad, de manera que el derivat corresponent seria gihadista.