El Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC) organitza el XVI Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: «”Fer” o “Donar” classe? Les construccions amb verb lleuger», gràcies al suport de la Universitat de les Illes Balears i de l’Institut d’Estudis Baleàrics.
En català hi ha tot un seguit de verbs que tenen un significat tan general i que es poden emprar en tants contextos que gairebé es poden considerar mots crossa. Entre aquests verbs, coneguts com a verbs lleugers, els més emprats són fer i donar, però n’hi ha molts més: passar, pegar, prendre, tenir i treure o traure. Tots aquests verbs els podem trobar amb freqüència a construccions lexicalitzades, però a causa de la interferència amb expressions en altres llengües, de vegades els utilitzam de manera inadequada.
En aquest seminari, Jordi Ginebra i Serrabou ens parlarà de les controvèrsies que presenta l’ús dels verbs lleugers. El seminari es farà en línia el 25 d’abril de 2024, de 17:30 a 19:00 h. A més, a aquells que ho sol·licitin se’ls facilitarà un certificat d’assistència.
Resum
Les construccions amb verb lleuger (també dites construccions amb verb de suport i d’altres maneres) han rebut una notable atenció en els darrers anys, perquè presenten problemes teòrics i pràctics de gran interès que susciten debats i controvèrsies. Un dels aspectes més rellevants del fenomen té a veure amb la producció d’aquestes estructures en els diferents idiomes, sobretot en l’àmbit de la llengua formal. Un parlant nadiu de català, per exemple, rebutjarà amb seguretat, com a no genuïna, una frase com La Marta, quan s’enfada, dona por, i indicarà que la construcció pertinent és La Marta, quan s’enfada, fa por. En canvi, potser el judici no serà tan clar si la frase és Avui la professora no donarà classe. Cal substituir-la per Avui la professora no farà classe? En altres casos, el dubte té l’orientació contrària. Un nadiu català segurament dirà Si m’acompanyes, em donaràs una alegria, però acceptarà també Si m’acompanyes, em faràs una alegria?
En aquest seminari es tractarà de manera general la problemàtica d’aquestes estructures, que afecta àrees tan vives com la interferència lingüística, el contrast entre dialectes, el contrast entre el registre col·loquial i el registre formal i la didàctica de la llengua. També es dedicarà una atenció especial a la informació que en proporcionen els nous recursos normatius de l’estàndard català, tant des del punt de vista de l’explicació gramatical com des del punt de vista del guiatge pràctic per als usuaris de la llengua.
Ponent
Jordi Ginebra i Serrabou (Barcelona, 1961) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1991), amb premi extraordinari de doctorat, i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili. Recentment, ha rebut, de la URV, el reconeixement com a professor distingit.
Ha exercit diversos càrrecs de gestió universitària (director de departament, coordinador de màster, responsable d’ensenyament, secretari de facultat…), ha estat Visiting Research Fellow de la Universitat de Birmingham (2004) i professor visitant de la Universitat Autònoma de Barcelona (2014-2015). Per altra banda, ha estat membre del Consell Consultiu del Programa de la Gramàtica Catalana de l’IEC i ara forma part del grup de recerca ROLLING (SGR2017) i de la Comissió d’Avaluació de la Recerca de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).
Ha rebut diversos premis per la seva recerca, com el Premi Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (1991), el Premi Miquel dels Sants Oliver 1997 de l’Obra Cultural Balear (ex aequo amb Maria Paredes) o el Premi Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (2011). A més, va ser designat per la Generalitat de Catalunya comissari de l’Any Pompeu Fabra 2018.
Per altra banda, ha participat en nombrosos projectes de recerca sobre sintaxi, lexicologia, fraseologia, llengua estàndard i història de la llengua. Entre els seus llibres destaquen el Diccionari d’ús dels verbs catalans (amb Anna Montserrat) (1999), Antoni de Bofarull i la Renaixença (1988), L’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona (1996), Llengua i política en el pensament d’Antoni Rovira i Virgili (2006), Pompeu Fabra: vida i obra (amb Joan Solà) (2007), Llengua, nació i modernitat (2010), La nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans. Guia pràctica (2017) i la coordinació (amb M. À. Pradilla i R. D. Martínez Gili) de l’obra La lingüística de Pompeu Fabra (2000). A més ha editat gramàtics catalans com Antoni de Bofarull, Antoni Febrer i Cardona i Joan Petit i Aguilar.
En relació amb la seva dedicació dels darrers anys pot esmentar-se la seva participació en la monumental Gramàtica del català antic (en curs d’edició), amb el capítol dedicat al règim verbal preposicional i el capítol, en col·laboració, dedicat a la fraseologia. També els articles «Complements preposicionals amb els verbs d’àpats en català antic», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (2021), amb Elga Cremades; «Sintaxi del verb clicar», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (2022); «The Dictionarization of Old and New Idioms», dins Judit Freixa, M. Isabel Guardiola, Josep Martines i M. Amor Montané (eds.), Dictionarization of Catalan Neologisms (2022); «Otros equivalentes catalanes de dar verbo ligero», dins Cecilio Garriga, Sandra Iglesia, José Antonio Moreno i Antoni Nomdedeu (eds.), Lligams. Textos dedicats a Maria Bargalló Escrivà (2023); o «Les construccions psicològiques amb verb lleuger del tipus A la Laia li fa ràbia la calor: ¿què ens en diuen les obres normatives de referència?», en premsa (en col·laboració).
Inscripció
Per poder fer un seguiment de la participació, emplenau el formulari d’inscripció següent:
https://forms.gle/saYt3K2R5fqzNGh2A
També hi podeu accedir escanejant el següent codi QR:
Podeu fer qualsevol consulta enviant un missatge a la nostra adreça de correu electrònic: galmic@uib.cat
Cartell
