Un dels objectius del GALMIC és oferir assessorament lingüístic especialitzat als mitjans de comunicació en llengua catalana, audiovisuals i escrits. Per això, ajudam els professionals de la comunicació amb dubtes concrets quan no els poden resoldre amb els recursos que tenen a la seva disposició.
Disposam de tres canals de comunicació: el formulari del nostre web, una adreça de correu electrònic i un compte de WhatsApp. Al llarg de l’any hem atès consultes ben diverses sobre temes lèxics, ortogràfics, gramaticals, morfològics i sintàctics. Algunes eren molt específiques, però d’altres eren més generals, fins i tot recurrents.
Per començar aquest 2025 amb bon peu, us portam un recull de 10 consultes que consideram que poden ser del vostre interès (amb la resposta pertinent):
1. Els noms de les vies urbanes porten la preposició de entre l’element genèric i l’element específic de la denominació?
D’acord amb la GIEC, en el cas de les vies urbanes i altres topònims urbans, és admissible tant deixar la preposició (carrer del Sindicat, avinguda de Jaume III, passeig de Sant Nicolau, plaça del Progrés…) com elidir-la (carrer Sindicat, avinguda Jaume III, passeig Sant Nicolau, plaça Progrés…). Ara bé, sempre cal fer servir la preposició quan hi ha una relació locativa entre els dos noms: carretera de Valldemossa (carretera que va a Valldemossa), camí de Baix (camí que es troba a la part de baix), camí de Maó (camí que va cap a Maó), pont de Dalt (pont que es troba a la part de dalt)…
2. Es fa servir una preposició per introduir mesos / anys / segles / parts del dia / estacions?
D’acord amb la GIEC, per referir-nos a les parts del dia en què passa alguna cosa, fem servir la preposició a (o de), no per (Els fets van tenir lloc a la / de matinada, L’acte començarà al matí i acabarà al migdia, Fa feina d’ / a l’horabaixa, De / Al vespre es veuran els estels, De / A la nit és quan hi ha més renou). La solució amb per s’usa col·loquialment en certs parlars (pel matí, per l’horabaixa), però s’evita en els registres formals. Amb els mesos i estacions feim servir les preposicions a, en o per (La temporada turística comença en el mes de maig / al mes de maig / al maig / pel maig / en primavera / a la primavera / per la primavera), excepte quan van determinats per l’any o altres elements: La guerra va començar el febrer del 2022 / el febrer passat / l’hivern del 2022 / l’hivern passat. Els segles els escrivim amb la preposició a o en (L’escriptora va néixer en el / al segle XX) i els anys sense preposició o només amb la preposició en (En el 1992 / En 1992 / L’any 1992 van tenir lloc els Jocs Olímpics a Barcelona). Aquí podeu trobar tota la casuística.
3. Es tradueixen els noms de les operacions policials?
D’acord amb l’ésAdir, escrivim sense marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva) els noms amb què es bategen algunes operacions policials, militars o similars. Cal tenir també en compte que el nom genèric operació s’escriu amb minúscula, mentre que el nom propi s’escriu amb majúscula: (operació Escac i Mat, operació Judes, operació Titella). En general, aquests noms es tradueixen als mitjans de comunicació, tret de casos especials: quan no en queda clar l’origen, quan és un topònim o antropònim, quan el nom no té un equivalent directe o quan és un joc de paraules que perdria el sentit amb la traducció (operació Cartuja, operació Kitchen, cas Gürtel).
4. Hem d’emprar fins o fins a davant una expressió temporal?
D’acord amb la GIEC, amb valor temporal, la preposició fins a es redueix a fins en un gran nombre de casos: seguida d’una oració amb el verb en forma personal (Els animarem fins que guanyin), d’una construcció de gerundi (La vaga s’allargarà fins havent passat Reis), d’una construcció de participi (L’espectacle no acabarà fins ben entrada la nit), d’un sintagma preposicional (Els patges hi seran fins d’aquí a un quart d’hora / devers dia quatre / després de sopar), d’un sintagma adverbial (Fins ara / avui / enguany / llavors ningú en sabia res) i dels noms dels dies de la setmana sense determinant (No els tornarem a veure fins dijous). Es pot alternar entre les preposicions fins i fins a quan van seguides d’un sintagma nominal amb un determinant demostratiu (No en sabreu res fins / fins a aquest dijous) o d’un sintagma nominal definit referit a dates (No en van saber res fins / fins a l’endemà de Reis / el 6 de gener). Per acabar, utilitzam només la preposició fins a seguida d’un sintagma nominal referit a hores i parts del dia (L’espectacle no començarà fins a les sis / l’horabaixa) o d’una oració d’infinitiu (Els bombers no s’aturaran fins a trobar totes les víctimes).
5. Com representam la separació de xifres?
Tot i que la normativa no ho recull, l’Optimot sí que fa un seguit de recomanacions que tenen en compte la norma ISO. D’acord amb això, els nombres enters s’escriuen deixant un espai en blanc o un punt en cada grup de tres xifres (10 465 km, 256 789 alumnes, 7 512 982 habitants, 10.465 km, 256.789 alumnes, 7.512.982 habitants), tot i que si són quatre xifres (excepte els anys), es recomana només fer servir el punt (1.324 metres). En el cas de les xifres amb decimals, s’usa la coma, no l’apòstrof (26,789 cm, 80,7 %).
6. És adequat el pronom mos?
D’acord amb la GIEC, en general, davant del verb es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes (me, te, se, ne, vos, etc.) són acceptables en la llengua oral, mentre que en la llengua escrita formal són preferibles les formes pronominals reforçades. En el cas del pronom mos, és la variant col·loquial de la forma antiga nos i s’usa en parlars nord-occidentals, valencians i baleàrics, tant davant com darrere del verb (mos escolta, escolta-mos). Aquesta forma no és adequada en registres formals ni en la llengua escrita.
7. Com podem dir tardeo en català?
El mot tardeo (sortir de gresca a partir del capvespre / horabaixa fins, aproximadament, l’hora de sopar) va aparèixer en castellà devers l’any 2012, però no es va començar a popularitzar fins fa dos o tres anys. Actualment, l’IEC encara no s’ha posicionat pel que fa a l’adaptació d’aquest mot en català i no surten propostes ni a l’Optimot ni al Termcat ni a l’ésAdir. Els parlants han agafat el relleu a l’Acadèmia i han fet diverses propostes, que han resultat més o menys populars: vespreig, tardeig, horabauxa… En català, el concepte de tardeo no existeix, però equivaldria a anar a fer un beure. De totes maneres, a les Balears l’equivalència que més s’ha popularitzat és horabauxa (horabaixa + disbauxa); tot i no que no és normativa, la recomanam, perquè està ben construïda.
8. Com interacciona un topònim amb article salat amb una preposició?
D’acord amb els criteris lingüístics aplicats en la normativització toponímica del Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (NOTIB), els topònims s’han d’ajustar a la solució adoptada per la llengua parlada local, tot i que són també admissibles les formes amb article estàndard dels topònims que en la llengua parlada duen article salat. Tant l’Institut d’Estudis Catalans com el BOCAIB accepten i recullen les dues formes d’article (deri vades, respectivament, de les formes llatines IPSE i ILLE) en els topònims en què és possible aquest ús. Per tant, és adequat tant es Molinar com el Molinar o sa Dragonera com la Dragonera. Aquest article s’escriu en majúscula només en posició inicial o després d’una pausa forta (Ses Salines és un indret bonic, però He anat a ses Salines). D’acord amb el Decret 36/1988, de 14 d’abril, pel qual es publiquen en el BOCAIB les formes oficials dels topònims de les Illes Balears i el Servei Lingüístic de la UIB, en toponímia, l’article masculí adopta la forma s’ davant un mot començat amb vocal o hac. En el cas del femení, només s’apostrofa davant mots començats en vocal forta –a, e, o– o feble tònica –i, u– precedides o no de hac. L’article salat femení mai no sofreix contraccions amb les preposicions (Va a sa/la Pobla, Ve de sa/Pobla, Passar per sa/la Pobla), mentre que quan l’article salat masculí es troba en contacte amb les preposicions a, de i per, les solucions són as, des, pes, corresponents a al, del, pel i als, dels, pels: Va as/als Llombards, Ve des/dels Llombards, Passa pes/pels Llombards, Va as/al Trenc, Ve des/del Trenc, Passa pes/pel Trenc. Pel que fa a l’article plural es seguit de mot començat amb vocal, es considera preferible es en comptes de ets: Va as Hostalets o Ve des Hostalets. En el cas de l’article després de la preposició amb, es pot utilitzar tant es com so en singular com es o sos en plural: Amb es Coll d’en Rabassa / so Coll d’en Rabassa sempre hi podem comptar.
9. És el mateix un dia gros que un dia gran?
Quan deim Avui serà un gran dia ens referim al fet que serà un dia molt bo i positiu. En canvi, Avui és el dia gros significa que és un dia important. Per exemple, El dia gros de Nadal és el 25 de desembre o Sant Joan és el dia gros a Ciutadella. Aquest adjectiu també pot tenir connotacions negatives: El dia gros de la dana de València va ser el 29 d’octubre. Igualment, gran dia pot significar ‘ben entrat el dia’, com indica el DIEC: Ja era gran dia quan es van llevar.
10. Quin és el nom de la ciutat romana d’Alcúdia?
D’acord amb el Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (NOTIB), el nom de la ciutat romana d’Alcúdia és Pol·lèntia, no *Pollèntia.
