En aquesta sessió es tractaran temes com la inclusió i el manteniment de la llengua vernacla en els mitjans audiovisuals, la representació identitària a través de la parla, la normativitat lingüística i l’accentisme. La sessió tendrà un vessant teòric sobre la llengua dels mitjans, i també un de pràctic amb l’anàlisi de talls que s’han emès a IB3. Debatrem sobre on ens trobam com a comunitat de parla pel que fa a la norma i la realitat a les Illes Balears, i compararem la situació amb la d’altres llengües com l’anglès i el castellà, alhora que valorarem la necessitat de trobar el punt just entre una parla representativa, però alhora referencial que ajudi a difondre un model ric i normatiu.

Laia Darder
(Sheffield Hallam University)

Laia Darder és professora titular del departament de Llengües i Cultures de la Sheffield Hallam University, on fa classes d’interculturalitat, sociolingüística, llengua i anàlisi crítica amb intel·ligència artificial generativa, traducció i interpretació, Amb anterioritat havia estat professora de llengua i cultura catalanes a Brown University (EUA) i la University of Sheffield, on es va doctorar l’any 2013. De llavors ençà  la seva recerca tracta la representació i visibilitat de la diversitat de parlars tant en mitjans audiovisuals com en el paisatge lingüístic i semiòtic.     

Generalment es té la sensació que la variació geogràfica no queda prou (ben) representada en determinats mitjans de comunicació com ara una televisió d’abast supraregional; això passa sobretot des dels territoris del domini lingüístic català on no es parla la varietat central.

En aquesta ponència mirarem d’escatir què hi ha de percepció i què hi ha de realitat, en relació amb la representació de la variació a la televisió en català. També veurem algunes estratègies que es fan servir en la ficció per a representar la variació geogràfica i apuntarem algunes de les tendències o reaccions que deriven del procés d’estandardització de la llengua catalana, especialment relacionades amb la fase de vehiculació del model estàndard.

Mònica Montserat
(Universitat Autònoma de Barcelona)

Mònica Monsterrat és doctora en Filologia Catalana. Professora associada a la Universitat Rovira i Virgili i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordinadora i docent del Postgrau de Correcció i Assessorament Lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Correctora i traductora autònoma per a editorials i empreses diverses. Autora de diversos articles d’estudi dels criteris i models lingüístics en els mitjans de comunicació i del llibre Me l’imaginava més gran (i altres frases mítiques de les televisions catalanes) (2024), entre d’altres. Membre del projecte ESTANDAREV (L’estandardització lingüística revisitada: mediatització, vernacularització i ideologies lingüístiques en l’Espanya contemporània).

Després d’una panoràmica de la presència del català als mitjans de comunicació d’abast local-comarcal al territori valencià, presentarem un estudi del model de llengua dels diaris digitals d’aquest abast. L’estudi s’emmarca en el marc teoricometodològic del pluricentrisme i l’anàlisi dels models de llengua valencians, que serà exposat succintament, però incloent-hi propostes de recerca adaptades a la realitat sociolingüística d’altres territoris. La presentació dels resultats comportarà una reflexió sobre l’evolució i la previsió de l’ús de les variants lingüístiques connotades ideològicament al País Valencià -potser també extrapolables territorialment.

Josep Àngel Mas
(Universitat Politècnica de València)

Josep Àngel Mas és professor titular del departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València. Desenvolupa la docència al campus de Gandia d’aquesta universitat, fonamentalment al Grau de Comunicació Audiovisual. Les seves línies de recerca principals són l’estandardització del corpus, especialment al País Valencià, i les actituds cap a la llengua i les seves varietats. En l’àmbit específic dels mitjans de comunicació, destaquen les publicacions docents-divulgatives com el Diccionari de dubtes del català oral, en coautoria amb David Paloma i Mònica Montserrat, el Llibre d’estil per als mitjans audiovisuals en valencià (AVL, 2011) i diversos articles i capítols de recerca sobre el model lingüístic dels mitjans de comunicació al País Valencià. És membre de l’equip investigador dels projectes de recerca La estandarización lingüística revisitada (ESTANDAREV, USal) i Vehiculación de la norma lingüística a través de la enseñanza no reglada durante el siglo XX (VEHINORM, UAB).

Un dels problemes lingüístics actuals consisteix en el fet que diversos grups de parlants –no centrals– no se senten identificats amb el model lingüístic difós, és a dir, la llengua estàndard. En el cas català això ocorre amb aquells que empren varietats dialectals perifèriques i molt especialment amb el nord-occidental. De fet, i malgrat estudis diversos entorn al lleidatà als mitjans de comunicació orals del Grup de Recerca en fonètica de la Universitat de Lleida, la reivindicació d’aquest geolecte, que tan poc pes ha tingut en la conformació del model lingüístic, ve ja dels anys 90 del segle passat. Sistac i Ferrando són probablement els més crítics amb l’acadèmia, però també Teixidó i jo mateixa n’hem vindicat més presència en àmbits com la universitat, la premsa local o el món editorial. Els darrers temps moviments lleidatanistes (durant la transisió espanyola) i neolleidatanismes (principis del segle XXI) han proclamat aquest dialecte des de la paròdia i el folklore, la qual cosa l’ha estigmatitzat encara més. I tot plegat ha contribuït a accelerar el procés de desdialectalitzacció que pateix des de fa temps el català nord-occidental. És per això que publicacions com Aquesta llengua que estimo (Pagès editors, 2023) posen de relleu la necessitat de comptar amb més models lingüístics, desacomplexats però amb criteri, com el del periodista Carles Porta. Es tracta d’una premissa imprescindible per poder viure amb un cert “benestar lingüístic”, que va associat al model de llengua polimòrfica i composicional de què presumim.

Annabel Gràcia
(Universitat Rovira i Virgili)

Annabel Gràcia és llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Lleida i i té el màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la Universitat Rovira i Virgili. A més, és Doctora en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura per la Universitat de Girona. Des de l’any 2017 forma part del grup de recerca consolidat en Història de la Llengua i Llengua Normativa de la Universitat de Girona. Sovint ha combinat el món de la recerca amb el de la docència. En l’actualitat, és professora de llengua catalana a la Universitat Rovira i Virgili i al Centre de Formació d’Adults Mollerussa. També examina de les proves oficials de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya dels nivell C1 i C2 de català, així com de les proves del nivell C2 de català del departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya adreçades a mestres i professors.

Aquesta taula redona té com a objectiu principal posar en comú les reflexions dels professionals dels mitjans de comunicació locals de les Illes Balears. Per això, compartirem taula amb tres experts del sector per conversar sobre quins són els principals reptes dels mitjans illencs en català a l’hora d’establir un model de llengua que satisfaci les exigències comunicatives d’avui dia.