VI Jornades de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: Variació lingüística als mitjans

El Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC) organitza les VI Jornades de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: Variació lingüística als mitjans, gràcies al suport de la Universitat de les Illes Balears i la Direcció General de Política Lingüística.

Aquestes jornades estan enfocades als professionals de la comunicació (locutors, presentadors, periodistes, redactors), però també al públic general interessat en la variació lingüística als mitjans de comunicació. L’objectiu principal d’aquestes jornades és reflexionar sobre la variació lingüística (especialment la diafàsica i la diatòpica) present als mitjans de comunicació: com es reflecteix en els mitjans escrits, les dificultats que comporta modificar la varietat pròpia i adoptar-ne una altra a la ficció, la pressió d’unes varietats geogràfiques per sobre d’unes altres…

Les jornades s’organitzaran en 4 sessions que es faran cada dijous des del 28 de setembre fins al 26 d’octubre, de les 18:30 h a les 20:00 h. Alguns actes es faran en línia, per mitjà de la plataforma ZOOM i d’altres de manera híbrida, tant presencialment a l’edifici Ramon Llull (UIB) com de forma telemàtica. A més, a qui ho sol·liciti, se li facilitarà un certificat d’assistència.

A continuació podeu trobar tota la programació, així com un detall sobre el recorregut professional dels ponents. A poc a poc s’anirà afegint la informació que falta.

Programació

SESSIÓ 1 (28 DE SETEMBRE)

Títol: «La representació de les varietats del català en els mitjans audiovisuals»

Ponent: Laia Darder (SHU)

Horari: 18:30-20:00 h

Format: En línia (ZOOM)

Resum:

La visibilitat dels dialectes és de cada vegada més prevalent als mitjans audiovisuals, però les reflexions sobre com se’n fa la representació es fan necessàries, com també fer-ne partícip els professionals que hi treballen. En aquesta ponència reflexionarem sobre la representació de la varietat lingüística en els mitjans audiovisuals, i en farem una comparativa amb l’anglès i el castellà. A més, repassarem la trajectòria des de l’estàndard oral fins al moment actual, en què la visibilitat de realitats lingüístiques i autenticitat s’avantposen.

SESSIÓ 2 (5 D’OCTUBRE)

Títol: «Variació lingüística en la subtitulació»

Ponent: Pere Garau Borràs

Horari: 18:30-20:00 h

Lloc: Ramon Llull, Campus UIB

Resum:

La subtitulació és una pràctica que implica el trasllat del text oral a l’escrit. Aquesta pràctica implica una negociació entre dos registres i, per això, una tria constant entre sacrificar característiques associades a l’escriptura en pro de la fidelitat al text oral o el manteniment de característiques oralitzants en detriment de les marques típiques del text escrit. Per això, el subtitulador ha de conèixer bé les característiques d’ambdós registres, per ser capaç d’oferir un text fidel al diàleg i plenament llegible. Si a aquest fet s’hi suma la possible variació geogràfica, el còctel es complica i necessita o bé d’instruccions més precises o de mans més hàbils. En aquesta ponència analitzarem les principals diferències entre oralitat i escriptura en la subtitulació, tot exemplificant-les amb les subtitulacions que feren IB3 i TV3 de diferents sèries de ficció.

SESSIÓ 3 (19 D’OCTUBRE)

Títol: «Usos dubtosos en l’estàndard dels mitjans de comunicació de massa»

Ponent: Marc Guevara Claramunt

Horari: 18:30-20:00 h

Lloc: Ramon Llull, Campus UIB (Aula 21)

Resum:

Un ús dubtós és un element lingüístic de l’estàndard que els professionals dels mitjans fan servir com una estratègia discursiva perquè els sembla que així apugen la formalitat del discurs, però que en molts dels enunciats no és adequat i arracona formes més precises i sovint genuïnes. Així, ens fixarem en la variació funcional del català sobretot des del punt de vista lèxic amb exemples concrets que demostren que la suposada formalitat implica canvis lingüístics en elements centrals de la llengua, que els mitjans de massa haurien d’evitar per afavorir la comunicació efectiva i la consolidació de l’estàndard. Majoritàriament, l’ús dubtós no s’ajusta a la prescripció normativa, malgrat que en el cas que ens ocupa aquest punt de vista no és determinant, sinó que és més aviat el de l’adequació a l’estil dels mitjans de comunicació (que requereix claredat, concisió, precisió i senzillesa) el que el fa qüestionable. En aquesta ponència veurem uns quants exemples d’aquestes «fórmules estereotipades», «clixés», «tòpics», «falques» o «mots crossa» (com es coneixen) i proposarem solucions per evitar-los.

SESSIÓ 4 (26 D’OCTUBRE)

Títol: «Variació geogràfica a la ficció televisiva» (Taula rodona)

Ponents: Xavi Frau (ESADIB), Lluís Pietro (guionista), Anna Berenguer (actriu)

Horari: 18:30-20:00 h

Lloc: Ramon Llull, Campus UIB (Aula 20)

Resum:

En aquesta taula rodona reflexionarem sobre si es reflecteix la variació geogràfica en la ficció televisiva i com ho fa, parant atenció a punts com la necessitat de representar-la o la normalització dels parlars. També s’incidirà en qüestions més concretes com la legitimitat d’emprar un dialecte que no és el propi o les dificultats i entrebancs que s’han de superar a l’hora de representar dialectes en la ficció, així com el tipus d’assessorament que els professionals poden rebre al respecte.

Ponents

LAIA DARDER

Laia Darder és professora del departament de Llengües i Cultures de la Sheffield Hallam University des de 2015. També ha estat professora de català a Brown University (EUA) i a la University of Sheffield, on va fer el seu doctorat (2013). La seva recerca se centra en la visibilitat i representació de parlars minoritaris o minoritzats, tenint en compte les relacions de poder, com també la centralitat i la perifèria. També s’ha basat en la representació de la parla en els mitjans audiovisuals, i actualment investiga sobre la visibilitat lingüística en els paisatges lingüístics i semiòtics.

PERE GARAU

Pere Garau Borràs (1997, Selva) és graduat en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de les Illes Balears i màster en Llengua i Literatura Catalanes: Coneixement i Anàlisi Crítica del Patrimoni Immaterial per la mateixa universitat. Actualment, cursa el programa de Doctorat en Filologia i Filosofia en la línia de Lingüística teòrica i aplicada a la Universitat de les Illes Balears amb una tesi sobre la distribució mètrica de la poesia catalana. És investigador del projecte Corpus Oral de la Llengua Catalana (COLC) de l’Institut d’Estudis Catalans, que pretén la recollida, el tractament i l’anàlisi de mostres significatives de la llengua catalana. També imparteix docència a la UIB, com a professor associat, amb les assignatures de Revisió de textos orals i escrits i Llengua Normativa II: Les Unitats.

MARC GUEVARA

És membre del Grup de Recerca Història de la Llengua Catalana de l’Època Contemporània i ha publicat articles en revistes com Anuari de Filologia o Llengua & Literatura. Va fer les pràctiques de la llicenciatura i del màster a Televisió de Catalunya com a assessor lingüístic i va treballar dos anys al diari digital VilaWeb, també d’assessor lingüístic. Actualment, és responsable tècnic d’Educació i Universitats a Plataforma per la Llengua, on ja fa més de 6 anys que treballa. També és professor associat de la Universitat Autònoma des del curs 2020-2021 al Departament de Filologia Catalana, i ha impartit classes a la Facultat de Filosofia i Lletres, a Comunicació i a Educació.

Marc Guevara Claramunt (Sabadell, 1990) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona. La seva especialitat és la llengua estàndard als mitjans de comunicació catalans, especialment de l’adequació estilística de la llengua i l’argot periodístic, i la seva tesi doctoral es titula Usos dubtosos en l’estàndard dels mitjans de comunicació de massa.

XAVI FRAU

Nascut a Palma el 1983, es va llicenciar en Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, on també va cursar el Màster de Formació del Professorat.

Actualment, treballa com a actor, i també com a professor de dicció catalana a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB). En teatre, els darrers muntatges en què ha participat han estat Nit de reis, de William Shakespeare, dirigida per Adrià Aubert (Teatre Akadèmia, Barcelona); H-O, a partir de Hamlet, interpretada i dirigida per Agnès Llobet i Xavier Frau; El tigre de yuzu, de Sílvia Navarro i Roger Julià (Festival Grec de Barcelona); Assaig sobre la lucidesa, versió de Jumon Erra de l’obra de Saramago, dirigida per Roger Julià (Festival Grec de Barcelona); Júlia, basada en Senyoreta Júlia de Strindberg, dirigida per Joan Carles Bellviure; Primavera de bèsties, escrita i dirigida per Miquel Mas Fiol; Tanatologia, de Xavier Uriz, dirigida per Carlota Ferrer, Teatre Principal (Palma); i Coraje de madre, de George Tabori, dirigida per Helena Pimenta (Teatro de la Abadía, Madrid).

Per a televisió, ha format part de l’equip de les sèries Llàgrima de sang, L’anell, Hotel Bellavista, Amor de cans i Llim per a IB3; La caza. Tramuntana per a TVE; i Com si fos ahir per a TV3; entre d’altres.

JOAN FULLANA

Joan Fullana (Palma, 1984) és llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona i
màster en Estudis Avançats de Teatre per la UNIR. Com a director d’escena i dramaturg ha estrenat, entre d’altres, els següents muntatges: Loopera (2023, Teatre Principal); Souvenir (2020); Verding (2020, Teatre Principal); Anatomia de la por (2019); Cabaret Intimíssim (2018, Corcada); #Comviure (2017, Teatre Principal), Rinoceront d’E. Ionesco (2015, Teatre Principal de Palma) o Dues dones que canten (2011, Teatre Lliure). Es dedica també al disseny d’il·luminació, el disseny de so i la música.

Per altrabanda, ha treballat com actor en audiovisual a Treufoc (2017-18, IB3TV) i L’Anell (2011-12,
IB3TV). També és autor, guionista i director de Mai neva a Ciutat i de Llim, a més de ser codirector i director d’actors de la sèrie Sicília sense morts.

ANNA BERENGUER

Anna Berenguer (1985) és graduada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UAB i també ha cursat el Màster Oficial Interuniversitari d’Estudis Teatrals en l’especialitat de Teoria i Pràctica de la Dramatúrgia. Més endavant amplià la seva formació realitzant tallers de dramatúrgia amb professionals com Pablo Messiez, Josep Maria Miró, Paco Zarzoso i Chema Cardeña. Actualment continua la seva línia d’investigació al voltant del cos i la performance formant-se regularment amb professionals com Oguri (Body Weather Laboratory), Mercè Boronat, Maria Antònia Oliver i Pau Bachero.

Com a creadora, va guanyar la Beca Pilar Juncosa 2020, de la Fundació Miró, a un projecte d’educació artística i la Beca Art Investigation Programme del Teatre Principal i Casa Planas amb el projecte Jo hi vaig ser (2022). A més ha conceptualitzat i realitzat les performance de Joan Brossa dins l’exposició de l’autor al MACBA i ha format part de l’equip pedagògic de Campus Escola, impartint tallers de performance a diferents centres educatius.

Té una llarga trajectòria tant com a actriu (de teatre i de televisió) com a creadora d’obres teatrals. Pel que fa als escenaris, del 2012 al 2018 va treballar a quatre muntatges de la companyia LAminmAL Teatre sota la direcció de Daniela De Vecchi i també a obres com Apocalypse Uploaded (2016), El suïcidi de l’Elefant Hipotecat (2016-2017), La Supervivència de les lluernes (2014) i protagonitzà Dimecres, d’Aina Tur (Sala Beckett 2013). Participà a COS sota la direcció d’Albert Roig, a Oratori per a Marilyn Monroe, dirigida per Marc Chornet, i el 2015 estrenà Up All Night al Festival Shakespeare de Barcelona. Entre el 2018 i 2019 va crear Descripció d’un paisatge i The Louis XV room per al Festival Insòlit, així com Cavaràs Trinxeres a la Fruiteria. Entre els seus últims treballs com actriu destaca Esquerdes, Parracs, Enderrocs o 1000m2.

Actualment, continua desenvolupant la seva investigació i pràctica artística al voltant de dispositius participatius i la recepció del públic i acaba d’estrenar Esqueix. Un estiu al teu ventre, peça guanyadora de la convocatòria Travessies d’Ultramar. Ara es troba de gira amb Va com va, espectacle de creació col·lectiva a partir de textos de Vicent Andrés Estellés i com a actriu participa també a l’obra Todos se han ido, de la companyia Ferroviaria.

En audiovisuals participà a la pel·lícula Lucas, dirigida per Álex Montoya, i formà part de la sèrie Desenterrats d’À Punt Media amb el personatge d’Helena. També ha participat a diferents produccions de TV3, com Mòpies. Actualment continua la seva vinculació dins els mitjans de comunicació formant part de l’equip de premsa de l’Institut Ramon Llull i en total compta amb més de cinc anys d’experiència en ràdio com a presentadora, locutora i redactora.