Formes normatives de l’imperfet de subjuntiu

Com ja hem comentat altres vegades, l’estàndard català és polimòrfic, és a dir, accepta com a normatives formes pròpies de tots els territoris. Precisament, a la conjugació verbal és on trobam més diversitat, tot i que, a causa dels prejudicis, la tendència general és considerar només normatives les formes del català central. És recomanable que, als mitjans de comunicació de les Illes Balears, s’emprin les formes normatives pròpies.

A una entrada anterior vam parlar sobre les formes normatives del perfet de subjuntiu. Amb l’objectiu de continuar parlant sobre el tema, avui parlarem sobre quines són les formes de l’imperfet de subjuntiu pròpies de les Balears que admet la normativa.

A la següent graella, trobareu les formes normatives de l’imperfet de subjuntiu dels verbs de la primera, segona i tercera conjugació.

	Primera conjugació (cantar)
JO	cantàs / cantés / cantara
TU	cantassis / cantessis / cantares
ELL/A	cantàs / cantés / cantara
NOSALTRES	cantàssim / cantéssim / cantàrem
VOSALTRES	cantàssiu / cantéssiu / cantàreu
ELLS/ES	cantassin / cantessin / cantaren

	Segona conjugació (creure)	Tercera conjugació (dormir)
JO	cregués / creguera	dormís / dormira
TU	creguessis / cregueres / creguesses	dormissis / dormires / dormisses
ELL/A	cregués / creguera	dormís / dormira
NOSALTRES	creguéssim / creguérem / creguéssem	dormíssim / dormírem / dormíssem
VOSALTRES	creguéssiu / creguéreu / creguésseu	dormíssiu / dormíreu / dormísseu
ELLS/ES	creguessin / cregueren / creguessen	dormissin / dormiren / dormissen

En el cas de les Balears, pel que fa a la segona i la tercera conjugació, les formes pròpies són les que segueixen el model de cregués i dormís (marcades en negreta). En el cas de la primera conjugació, actualment hi ha una barreja i s’utilitzen indistintament tant el model de cantàs (tot i que és més propi de Mallorca, Eivissa i Formentera) com el de cantés (que és més propi de part de Menorca). Més residualment, s’utilitzen les formes amb la vocal -e- a la desinència en lloc de -i- a la primera i segona conjugació (marcades en cursiva). En la primera conjugació, les formes amb la vocal temàtica -a- i la desinència amb -e- (tu cantasses, nosaltres cantàssem, vosaltres cantàsseu i ells/es cantassen) no estan són previstes per la normativa, per la qual cosa només les considerarem adequades en els registres informals.

El verb escriure és un cas especial de la segona conjugació, perquè presenta tres o quatre formes normatives, segons la persona: tres són velaritzades i una no ho és. Les formes pròpies a les Balears són tant les que segueixen el model de escrivís com les que segueixen el model de escrigués (marcades en negreta).

Per analogia amb aquest i altres verbs que adopten una forma velaritzada, s’ha produït una confusió amb verbs que, d’acord amb la normativa, no en tenen. És el cas de caber o cabre i saber: les formes que segueixen el model de sapigués i capigués no són adequades en els registres formals. A les Balears, les més utilitzades són les que segueixen el model de cabés i sabés (marcades en negreta).

	Caber o Cabre	Saber
JO	cabés / cabera	sabés / sabera
TU	cabessis / caberes / cabesses	sabessis / saberes / sabesses
ELL/A	cabés / cabera	sabés / sabera
NOSALTRES	cabéssim / cabérem / cabéssem	sabéssim / sabérem / sabéssem
VOSALTRES	cabéssiu / cabéreu / cabésseu	sabéssiu / sabéreu / sabésseu
ELLS/ES	cabessin / caberen / cabessen	sabessin / saberen / sabessen

Amb els verbs córrer i estar passa gairebé el contrari: la normativa accepta la forma velaritzada, però no la forma sense velaritzar. En el cas de les Balears, les formes més pròpies són les que segueixen el model de corregués i de estigués (marcades en negreta). No són adequades en els registres formals les formes *corrés, *corressis, *corrés, *corréssim, *corréssiu i *corresin, ni tampoc *estés/estàs, *estessis/estassis, *estés/estàs, *estéssim/estàssim, *estéssiu/estàssiu i *estessin/estassin.

	Córrer
JO	corregués / correguera
TU	correguessis / corregueres / correguesses
ELL/A	corregués / correguera
NOSALTRES	correguéssim / correguérem / correguéssem
VOSALTRES	correguéssiu / correguéreu / correguésseu
ELLS/ES	correguessin / corregueren / correguessen

	Estar
JO	estigués / estiguera
TU	estiguessis / estigueres / estiguesses
ELL/A	estigués / estiguera
NOSALTRES	estiguéssim / estiguérem / estiguéssem
VOSALTRES	estiguéssiu / estiguéreu / estiguésseu
ELLS/ES	estiguessin / estigueren / estiguessen

Cal destacar dos verbs més que solen generar dubtes. El primer és el verb ser, que presenta les següents formes normatives:

	Ser
JO	fos / fora
TU	fossis / fores / fosses
ELL/A	fos / fora
NOSALTRES	fóssim / fórem / fóssem
VOSALTRES	fóssiu / fóreu / fósseu
ELLS/ES	fossin / foren / fossen

La forma tradicional a les Balears és la primera, la que segueix el model de fos (marcat en negreta), tot i que a Mallorca, Eivissa i Formentera s’alterna entre la terminació amb -i- i amb -e- (marcat en cursiva). No són acceptables en els registres formals les formes *sigués, *siguessis, *sigués, *siguéssim, *siguéssiu, *siguessin, *siguera, *sigueres, *siguera, *siguérem, *siguéreu, *sigueren.

El segon verb és veure, que presenta les següents formes normatives:

	Veure
JO	veiés / ves / vera
TU	veiessis / vessis / veres / veiesses
ELL/A	veiés / ves / vera
NOSALTRES	veiéssim / véssim / vérem / veiéssem
VOSALTRES	veiéssiu / véssiu / véreu / veiésseu
ELLS/ES	veiessin / vessin / veren / veiessen

A Mallorca, Eivissa i Formentera són més pròpies les formes que segueixen el model de ves (marcat amb negreta), tot i que alterna de cada vegada més amb el model de veiés (marcat amb cursiva), propi de Menorca.