Estam posseïts pels possessius.
A diferència d’altres llengües, en català disposam de possessius àtons (mon, ma, ton, ta, etc.) i possessius tònics, que solen anar acompanyats d’un article. Igualment, en la nostra llengua es fa un ús més limitat dels possessius que en d’altres. De totes maneres, com a resultat de calcs o traduccions literals, en l’Administració i els mitjans de comunicació es tendeix a abusar dels possessius. Quan no aporten cap informació addicional, perquè el context ja deixa clar qui és el posseïdor, s’han de suprimir; tanmateix, el missatge no canviarà.
Danone presenta un iogurt romà que és una còpia del seu iogurt grec en tots els
seusaspectes.La sobrassada destaca per la
sevaversatilitat: se’n fan des de paelles a bombons.Desconfiança entre els ciutadans perquè el batle ha complert totes les
sevespromeses electorals.Una jove intenta falsificar el
seuDNI aferrant-hi una foto de la seva mare.Uns veïns fan una vaga de fam per expressar la
sevadisconformitat amb la presidenta de l’edifici.Una dona denuncia el robatori de les
sevesulleres i resulta que les portava damunt delseucap.Una setmana després de començar l’escoleta, un nen de tres anys presenta la
sevadimissió i torna a casa.Sis maneres de demanar als
vostresfills que marxin de casa.
Sovint, no es tracta només de suprimir els possessius, sinó d’emprar pronoms (li, els, en, hi, es) per crear oracions més fluides i naturals. En aquests casos, anau amb compte de no emprar el pronom i alhora l’element al qual fa referència.
Cinc maneres d’evitar que els turistes et preguin el
teulloc a la platja.Cal no llançar el mòbil al vàter per assegurar el
seubon funcionament.Cal no llançar al mòbil al vàter per assegurar-ne el bon funcionament.
Milloraran l’Hospital de Son Llàtzer incorporant una piscina
al seu interior.Milloraran l’Hospital de Son Llàtzer incorporant-hi una piscina.
Un home ocupa un habitatge i fa pagar la
sevaremodelació al propietari.Un home ocupa un habitatge i fa pagar-ne la remodelació al propietari.
Els possessius són determinants que indiquen una relació de possessió o pertinença respecte a una persona gramatical, és a dir, que alguna cosa és propietat o forma part d’una persona o objecte (o més d’una). També poden indicar una relació de subjecte respecte a l’acció que indica el nom. No és recomanable fer servir el possessiu si no és amb aquests significats. En aquests casos, s’aconsella cercar una alternativa menys artificial, que pot anar des de l’ús d’un pronom a una oració de relatiu.
Abans que comencin les jornades del GALMIC, és important
la seva difusiódifondre-les per xarxes.Els pressupostos es presentaran al Parlament
per a la seva aprovació definitivaperquè s’aprovin definitivament l’1 d’octubre de 2026.El sospitós va llançar bitllets de 500 € falsos
en la seva fugidamentre fugia.¿Sabíeu que uns texans necessiten 300 litres d’aigua
per a la seva fabricació?¿Sabíeu que per fabricar uns texans es necessiten 300 litres d’aigua?
Si els joves votassin amb un qüestionari de Google,
augmentaria la seva implicaciós’implicarien més en política.Fracassa la treva entre Ucraïna i Rússia, pocs segons després
de la seva entradad’entrar en vigor
Això no significa que hàgim de perseguir els possessius i suprimir-los de qualsevol text: de vegades són necessaris; per exemple, en oracions que fan servir inadequadament un demostratiu precedit de la preposició de.
No cal satisfer les exigències dels turistes i les demandes d’aquests.
No cal satisfer les exigències dels turistes i les seves demandes.
El valor de les dones que treballen juntes, el poder d’aquestes, és il·limitat.
El valor de les dones que treballen juntes, el seu poder, és il·limitat.



Bibliografia de referència:
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
Bibliografia complementària:
- Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]