Avui, insistirem {a/en} parlar de preposicions.
Quan una subordinada substantiva complementa un verb, un nom o un adjectiu que regeix una preposició àtona, aquesta preposició pot mantenir-se, elidir-se (fenomen que es produeix davant de la conjunció que) o, en el cas de les subordinades d’infinitiu, pot canviar a una altra preposició. Fins a l’any 2016, segons la normativa, les preposicions que precedien les subordinades d’infinitiu en funció de complement preposicional només podien ser a o de. La GIEC, però, va modificar la normativa, de manera que el manteniment de les preposicions que precedeixen la subordinada d’infinitiu s’admet en gairebé tots els casos, si bé és preferible fer el canvi en els registres formals. Tot seguit ho detallam.
En el cas dels verbs o altres categories que tenen de complement un sintagma nominal introduït amb a o de mantenen aquestes preposicions quan es tracta d’una subordinada d’infinitiu.
A la sessió d’avui han parlat del canvi climàtic.
A la sessió d’avui han parlat d’emprendre accions contra el canvi climàtic.
Tots els partits han accedit a la proposta.
Tots els partits han accedit a dur endavant la proposta.
En el cas dels verbs o altres categories que tenen de complement un sintagma nominal introduït amb en o amb, s’accepta mantenir aquestes preposicions quan introdueixen una subordinada d’infinitiu, encara que en els registres formals és preferible fer el canvi de les preposicions en i amb a a o de davant d’una subordinada d’infinitiu.
La proposta consisteix en reduir l’afluència de cotxes (registres informals)
La proposta consisteix a reduir l’afluència de cotxes (registres formals)
La ciutadania té un gran interès en desfer-se dels embossos (registres informals)
La ciutadania té un gran interès a desfer-se dels embossos (registres formals)
Compten amb augmentar les freqüències i les línies de transport públic (registres informals)
Compten d’augmentar les freqüències i les línies d’autobús (registres formals)
La proposta no es conforma amb promoure el transport públic (registres informals)
La proposta no es conforma de/a promoure el transport públic (registres formals)
Estan d’acord amb aplicar mesures més contundents (registres informals)
Estan d’acord a/d’ aplicar mesures més contundents (registres formals)
Un dels pocs casos en què es manté la preposició amb en tots els registres és amb predicats simètrics del tipus tenir relació i tenir a veure:
L’augment dels cotxes té a veure/relació amb l’increment del turisme.
També es manté la preposició amb en tots els registres amb les construccions haver-n’hi prou, tenir-ne prou, bastar i fer (en el sentit de ‘ser suficient’).
N’hi ha prou/en tenim prou amb veure com estan de plens els aparcaments a les platges.
En resum, davant les subordinades substantives d’infinitiu, les preposicions àtones a i de es mantenen sempre, mentre que en i amb es poden mantenir (opció habitual en els registres informals) o poden alternar amb a o de (opció preferible en els registres formals). Es manté la preposició amb en tots els registres amb predicats simètrics del tipus tenir relació i tenir a veure i en construccions com haver-n’hi prou, tenir-ne prou, bastar o fer.

Bibliografia de referència:
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]