Deure + infinitiu

Deu ser propi del català o *serà un castellanisme?

Per expressar la noció de probabilitat, suposició o incertesa, el recurs més habitual en català és la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat, segons la situació. Compte, perquè no és admissible l’ús de la preposició de entre el verb auxiliar i l’infinitiu.

Quan va començar l’incendi, devien ser les tres de la matinada.

Quan va començar l’incendi, devien de ser les tres de la matinada.

A hores d’ara, ja deuen haver acabat les presentacions.

A hores d’ara, ja deuen d’haver acabat les presentacions.

Devia ser tard quan va acabar la cerimònia.

Devia de ser tard quan va acabar la cerimònia.

No és admissible l’ús del futur o el present simple per expressar probabilitat en el present, excepte si van acompanyats de determinats adverbis (potser, probablement, tal volta, tal vegada, segurament…) o expressions (segons sembla, sembla que).

A hores d’ara, segurament ja hauran acabat les presentacions.

A hores d’ara, ja hauran acabat les presentacions.

Sembla que és per les altes temperatures, que el centre de la ciutat és buit.

Serà per les altes temperatures, que el centre de la ciutat és buit.

Segons sembla, el president del Govern arribarà més tard.

Cal tenir en compte que igual no es pot emprar com a adverbi de possibilitat i que en aquests casos no és adequat el present de subjuntiu o el condicional.

Quan va començar l’incendi, segurament eren les tres de la matinada.

Quan va començar l’incendi, segurament serien les tres de la matinada.

Potser és per les altes temperatures, que el centre de la ciutat és buit.

Potser sigui per les altes temperatures, que el centre de la ciutat és buit.

Si seguim així, tal volta tornarem a tenir problemes de sequera.

Si seguim així, igual tornarem a tenir problemes de sequera.

Sense fer ús d’aquests adverbis, és admissible emprar el futur de probabilitat quan també té un sentit concessiu (tot i que en registres formals és recomanable emprar formes alternatives) i quan té un valor de cortesia.

No soc de dretes: segur que us n’haureu adonat. (cortesia)

A hores d’ara ja us haureu assabentat dels resultats de les eleccions (cortesia)

Ja us haureu imaginat que el problema és trobar una alternativa ecològica (cortesia)

Pot ser que tenguin molts diners, però bé que no van pagar els desperfectes (sentit concessiu, registres formals)

Tindran molts diners, però bé que no van pagar els desperfectes (sentit concessiu, registres informals)

Tu potser no ho has fet, però ho has permès (sentit concessiu, registres formals)

 Tu no ho hauràs fet, però ho has permès (sentit concessiu, registres informals)