La diferència entre que el Barça sigui campió si guanya el Betis o al Betis és substancial. Com a norma general, el complement directe se situa immediatament després del verb i no va precedit de cap preposició, com podeu veure en aquests exemples:
Un home assassina la seva dona a Dos Hermanas, a Sevilla. (no *a la seva dona).
El veí va avisar la policia perquè sentia molts crits. (no *a la policia).
Tanmateix, hi ha una sèrie de casos en què el complement directe apareix o pot aparèixer precedit de la marca de cas a. Us en parlam tot seguit:
1. Quan el CD és un pronom personal fort (mi, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vós, vostè, vostès, si). Aquest pronom apareix sempre duplicat per un pronom feble (1), fora de les oracions en què s’elideix el verb (2). Hi ha casos en què, per paral·lelisme amb construccions en què s’introdueix un complement directe amb la preposició a, un altre complement de la mateixa oració amb el mateix comportament (especialment en coordinacions i comparacions), pot portar la preposició (3).
(1) L’entrenador no ho sabia, però tots els dits l’assenyalaven només a ell.
(2) Aquesta vacuna beneficiarà la població, però a ell també, ja que té un alt rendiment econòmic.
(3) La policia local els van detenir a ell i a la seva colla a la sortida del poble.
2. Quan el complement directe apareix duplicat per un pronom feble de primera o segona persona.
Sembla que aquesta mesura no ens afectarà, als residents de Mallorca, fins a l’estiu.
3. Quan hi ha ambigüitat i el complement directe es pot confondre amb el subjecte. Normalment, això sol passar quan el subjecte ocupa una posició contigua al complement directe i tots dos es corresponen a una tercera persona amb el mateix gènere i nombre (1) (2) o quan el subjecte designa una entitat inanimada, i el complement directe, una d’animada (3).
(1) Diuen que rellevarà al batlle una regidora del seu mateix partit (Sense la preposició, no sabríem si el subjecte és la regidora o el batlle).
(2) Nadal aconseguirà el títol si avui venç a Djokovic (Sense la preposició, podem interpretar que cal que Djokovic guanyi un partit contra una altra persona perquè Nadal aconsegueixi el títol).
(3) És preocupant veure com ha enfonsat a l’acusat la declaració dels testimonis. (Sense la preposició, no sabríem si el subjecte és l’acusat o la declaració).
4. Quan el complement directe animat es troba desplaçat a l’esquerra o a la dreta, la a és optativa; posar-la depèn de si hi ha ambigüitat o no, la qual cosa sol passar quan el subjecte i el complement coincideixen en gènere i nombre. Això sí, la preposició és obligatòria amb verbs causatius (arruïnar, enfonsar, enlairar, sorprendre, disgustar, irritar, escandalitzar, impressionar...), hi hagi o no ambigüitat. A les Balears, en els registres informals, la preposició s’usa amb qualsevol complement directe dislocat, tant si tenen un caràcter animat o no.
Als reis mags els rebran al port (Sense la preposició, no sabríem si els reis mags són el subjecte o no).
Als jugadors no els va sorprendre el canvi de rumb del partit (verb causatiu).
A les persones amb ansietat els afecta molt el canvi de temps (verb causatiu).
Ja els han avisat, als participats, del canvi de data. (Sense la preposició, no sabríem si els participants són el subjecte o no).
L’escriptor el vaig conèixer amb la seva primera obra (No porta preposició perquè no hi ha ambigüitat).
La dona ferida, la portaren a l’hospital de seguida (No porta preposició perquè no hi ha ambigüitat).
5. Quan un complement directe animat inclou un interrogatiu o un exclamatiu (qui, quins, quina, quines, quin, quants, quantes) i s’anteposa a la resta de constituents de l’oració, especialment si pot haver-hi ambigüitat causada pel fet que el subjecte i el complement coincideixin en persona i nombre. Si no hi ha ambigüitat, se sol prescindir de la preposició.
A qui creis que ha concedit la subvenció? (No és el mateix que Qui creis que ha concedit la subvenció?)
A quantes persones atenen cada dia a l’hospital? (No és el mateix que Quantes persones atenen cada dia a l’hospital?)
A quin jugador triarà el Mallorca? (No és el mateix que Quin jugador triarà el Madrid?)
Quins jugadors heu triat per al partit de demà? (No porta preposició perquè no hi ha ambigüitat)
Molts encara no saben qui votaran a les properes eleccions (No porta preposició perquè no hi ha ambigüitat).
6. La a és optativa quan hi ha un quantificador referit a persones (tothom, ningú, cada u, cadascú, qualsevol, ningú, algú, etc.) que s’usa com a pronom, encara que no hi hagi ambigüitat. En canvi, és obligatòria amb quantitatius (molts, pocs, bastants, uns quants, etc.) i indefinits (uns quants, uns, uns altres, etc.) en plural que s’usen com a pronoms. Si aquests no tenen un comportament pronominal sinó que quantifiquen un nom implícit representat pel pronom en, no es fa servir la preposició a.
La presidenta del Parlament ha saludat (a) tothom abans de presentar la seva dimissió.
La policia els va trobar (a) tots reunits al mateix local.
No s’ha vist (a) ningú pels voltants del focus de l’incendi.
Em costa d’entendre (a) algú que faci això.
La història posarà (a) cadascú al seu lloc.
Aquesta decisió ha afectat a molts (però Aquesta decisió n’ha afectat molts).
Hem perdut a uns quants pel camí (però N’hem perdut uns quants pel camí).
Bibliografia de referència:
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]