El verb «haver» i el pronom «hi»

Hi ha d’haver hi.

En català, per expressar de manera impersonal la localització, la llengua disposa del verb existencial haver-hi, el qual duu sempre el pronom locatiu hi incorporat. Aquest verb denota que una cosa existeix, es troba, es dona o s’acompleix. En castellà (llengua que, per contacte, interfereix sovint sobre el català) aquest pronom no existeix, de manera que, per assimilació, sovint se suprimeix el pronom i, de manera incorrecta, s’empra el verb haver.

En català, el verb haver sense el pronom hi solament es fa servir per construir les formes compostes dels verbs. Per exemple: Ha guanyat la competició. En tots els altres casos, s’ha d’emprar el pronom hi, el qual compleix una funció impersonalitzadora.

*Ha tres cotxes implicats en l’incident.

Hi ha tres cotxes implicats en l’accident.

*Diumenge passat va haver tres cotxes implicats en l’accident.

Diumenge passat va haver-hi/ hi va haver tres cotxes implicats en l’accident.

*Ha hagut un cas de malbaratament de fons.

Hi ha hagut un cas de malbaratament de fons.

*A la reunió, devia haver una quarantena de persones.

A la reunió, devia haver-hi / hi devia haver una quarantena de persones.