Fixau-vos en aquest gens complex text per a inexperts.
La grafia x, quan no representa el so palatal (de xerrar o planxar, per exemple), de vegades s’ha de pronunciar [gz] (sonor) i de vegades [ks] o [s] (sord).
Pronunciació de la x amb el so [ks]
- Quan la x està entre vocals, a excepció de les paraules començades per ex– o inex– seguides de vocal. Hi ha algunes excepcions amb pronúncia fricativa com clixé, Xixona o disbauxa.
Exemples: taxi, asfíxia, complexió, fixar, lèxic, luxe, òxid, sintaxi, Alexandre, fil·loxera, luxúria, màxim, sexe, taxa, boxejar, texans, Luxemburg, Mèxic, píxel, proxeneta, pròxim, connexió, flexió, auxili o galàxia.
- Quan la x va seguida d’una consonant sorda.
Exemples: excursió, explicar, experimentar, exclusió, expandir, expectant, extingir, èxtasi, inexpert, tèxtil, Oxford, mixt, text, expedició, explotar, expressar, extens, extraordinari o Extremadura.
- En alguns cultismes formats per consonant + vocal + x a final de paraula.
Exemples: fix, Fèlix, annex, apèndix, artífex, clímax, complex, ortodox, pontífex o reflex.
- Quan la x va a final de paraula, darrere de consonant (per exemple esfinx, larinx o linx), a excepció d’Elx. En aquests casos, la pronúncia [ks] alterna amb [s]: esfi[ŋks] / esfi[ŋs], lari[ŋks] / lari[ŋs], li[ŋks] / li[ŋs].
Pronunciació de la x amb el so [gz]
- Amb paraules començades per ex- o inex– seguides de vocal o h:
Exemples: exercici, exemple, exhaust, exaltar, examen, executar, exèrcit, exhaurir, exhaustiu, exhibir, exigir, exili, èxit, èxode, exòtic, inexistent, exagerar o inexacte.
- Amb els prefixos hex– o hexa– (hexaedre, hexàgon)
- En el mot oxigen i derivats.
Cal tenir en compte que en mallorquí i menorquí la x d’aquests cultismes correspon a la pronunciació [d͡z]: e[d͡z]amen, e[d͡z]èrcit, e[d͡z]halar, ine[d͡z]istent, o[d͡z]igen
