Com ja hem comentat altres vegades, l’estàndard català és polimòrfic, és a dir, accepta com a normatives formes pròpies de tots els territoris. Precisament, a la conjugació verbal és on trobam més diversitat, tot i que, a causa dels prejudicis, la tendència general és considerar només normatives les formes del català central. És recomanable que, als mitjans de comunicació de les Illes Balears, s’emprin les formes normatives pròpies.
A una entrada anterior vam parlar sobre les formes normatives del perfet de subjuntiu. Amb l’objectiu de continuar parlant sobre el tema, avui parlarem sobre quines són les formes de l’imperfet de subjuntiu pròpies de les Balears que admet la normativa.
A la següent graella, trobareu les formes normatives de l’imperfet de subjuntiu dels verbs de la primera, segona i tercera conjugació.
Primera conjugació (cantar) | |
JO | cantàs / cantés / cantara |
TU | cantassis / cantessis / cantares |
ELL/A | cantàs / cantés / cantara |
NOSALTRES | cantàssim / cantéssim / cantàrem |
VOSALTRES | cantàssiu / cantéssiu / cantàreu |
ELLS/ES | cantassin / cantessin / cantaren |
Segona conjugació (creure) | Tercera conjugació (dormir) | |
JO | cregués / creguera | dormís / dormira |
TU | creguessis / cregueres / creguesses | dormissis / dormires / dormisses |
ELL/A | cregués / creguera | dormís / dormira |
NOSALTRES | creguéssim / creguérem / creguéssem | dormíssim / dormírem / dormíssem |
VOSALTRES | creguéssiu / creguéreu / creguésseu | dormíssiu / dormíreu / dormísseu |
ELLS/ES | creguessin / cregueren / creguessen | dormissin / dormiren / dormissen |
En el cas de les Balears, pel que fa a la segona i la tercera conjugació, les formes pròpies són les que segueixen el model de cregués i dormís (marcades en negreta). En el cas de la primera conjugació, actualment hi ha una barreja i s’utilitzen indistintament tant el model de cantàs (tot i que és més propi de Mallorca, Eivissa i Formentera) com el de cantés (que és més propi de part de Menorca). Més residualment, s’utilitzen les formes amb la vocal -e- a la desinència en lloc de -i- a la primera i segona conjugació (marcades en cursiva). En la primera conjugació, les formes amb la vocal temàtica -a- i la desinència amb -e- (tu cantasses, nosaltres cantàssem, vosaltres cantàsseu i ells/es cantassen) no estan són previstes per la normativa, per la qual cosa només les considerarem adequades en els registres informals.
El verb escriure és un cas especial de la segona conjugació, perquè presenta tres o quatre formes normatives, segons la persona: tres són velaritzades i una no ho és. Les formes pròpies a les Balears són tant les que segueixen el model de escrivís com les que segueixen el model de escrigués (marcades en negreta).
Escriure | |
JO | escrivís / escrigués / escriguera |
TU | escrivissis / escriguessis / escrigueres / escriguesses |
ELL/A | escrivís / escrigués / escriguera |
NOSALTRES | escrivíssim / escriguéssim / escriguérem / escriguéssem |
VOSALTRES | escrivíssiu / escriguéssiu / escriguéreu / escriguésseu |
ELLS/ES | escrivissin / escriguessin / escrigueren / escriguessen |
Per analogia amb aquest i altres verbs que adopten una forma velaritzada, s’ha produït una confusió amb verbs que, d’acord amb la normativa, no en tenen. És el cas de caber o cabre i saber: les formes que segueixen el model de sapigués i capigués no són adequades en els registres formals. A les Balears, les més utilitzades són les que segueixen el model de cabés i sabés (marcades en negreta).
Caber o Cabre | Saber | |
JO | cabés / cabera | sabés / sabera |
TU | cabessis / caberes / cabesses | sabessis / saberes / sabesses |
ELL/A | cabés / cabera | sabés / sabera |
NOSALTRES | cabéssim / cabérem / cabéssem | sabéssim / sabérem / sabéssem |
VOSALTRES | cabéssiu / cabéreu / cabésseu | sabéssiu / sabéreu / sabésseu |
ELLS/ES | cabessin / caberen / cabessen | sabessin / saberen / sabessen |
Amb els verbs córrer i estar passa gairebé el contrari: la normativa accepta la forma velaritzada, però no la forma sense velaritzar. En el cas de les Balears, les formes més pròpies són les que segueixen el model de corregués i de estigués (marcades en negreta). No són adequades en els registres formals les formes *corrés, *corressis, *corrés, *corréssim, *corréssiu i *corresin, ni tampoc *estés/estàs, *estessis/estassis, *estés/estàs, *estéssim/estàssim, *estéssiu/estàssiu i *estessin/estassin.
Córrer | |
JO | corregués / correguera |
TU | correguessis / corregueres / correguesses |
ELL/A | corregués / correguera |
NOSALTRES | correguéssim / correguérem / correguéssem |
VOSALTRES | correguéssiu / correguéreu / correguésseu |
ELLS/ES | correguessin / corregueren / correguessen |
Estar | |
JO | estigués / estiguera |
TU | estiguessis / estigueres / estiguesses |
ELL/A | estigués / estiguera |
NOSALTRES | estiguéssim / estiguérem / estiguéssem |
VOSALTRES | estiguéssiu / estiguéreu / estiguésseu |
ELLS/ES | estiguessin / estigueren / estiguessen |
Cal destacar dos verbs més que solen generar dubtes. El primer és el verb ser, que presenta les següents formes normatives:
Ser | |
JO | fos / fora |
TU | fossis / fores / fosses |
ELL/A | fos / fora |
NOSALTRES | fóssim / fórem / fóssem |
VOSALTRES | fóssiu / fóreu / fósseu |
ELLS/ES | fossin / foren / fossen |
La forma tradicional a les Balears és la primera, la que segueix el model de fos (marcat en negreta), tot i que a Mallorca, Eivissa i Formentera s’alterna entre la terminació amb -i- i amb -e- (marcat en cursiva). No són acceptables en els registres formals les formes *sigués, *siguessis, *sigués, *siguéssim, *siguéssiu, *siguessin, *siguera, *sigueres, *siguera, *siguérem, *siguéreu, *sigueren.
El segon verb és veure, que presenta les següents formes normatives:
Veure | |
JO | veiés / ves / vera |
TU | veiessis / vessis / veres / veiesses |
ELL/A | veiés / ves / vera |
NOSALTRES | veiéssim / véssim / vérem / veiéssem |
VOSALTRES | veiéssiu / véssiu / véreu / veiésseu |
ELLS/ES | veiessin / vessin / veren / veiessen |
A Mallorca, Eivissa i Formentera són més pròpies les formes que segueixen el model de ves (marcat amb negreta), tot i que alterna de cada vegada més amb el model de veiés (marcat amb cursiva), propi de Menorca.






Bibliografia de referència:
- Institut d’Estudis Catalans (2016). «Conjugació». Dins Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Atles Lingüístic del Domini Català (VIII). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
- Institut d’Estudis Catalans (2018). Atles Lingüístic del Domini Català (IX). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
Bibliografia complementària:
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]