L’ús del subjuntiu

El subjuntiu s’utilitza per expressar desitjos, possibilitats, incerteses o condicions hipotètiques. És un mode que apareix, majoritàriament, en oracions subordinades darrere d’una conjunció com que o quan, tot i que també es pot fer servir amb expressions que indiquen un desig.

Present de subjuntiu

El present de subjuntiu expressa fets hipotètics en el present o el futur; per tant, s’utilitza amb una oració principal en present o futur del mode indicatiu, així com expressions que indiquen desig:

Tant de bo les plataformes s’omplin de creadors de contingut en català! (= vull que això passi ara)
Esperem que facin subtítols en català per a aquesta pel·lícula.
Afirma que aprendrà català quan comenci el nou curs.

Compte!

També s’utilitza el present de subjuntiu per a ordres i instruccions negatives (si són positives, s’expressen amb l’imperatiu): No aneu al centre amb cotxe, utilitzau el transport públic.

El subjuntiu (acompanyat dels adverbis probablement, possiblement, segurament o potser) no s’utilitza en oracions principals per expressar la probabilitat en futur; en aquests casos s’utilitza el futur (acompanyat de l’adverbi corresponent) o el subjuntiu introduït per una subordinada. Podeu llegir més informació sobre el tema en aquesta entrada.

Potser obrin Potser obriran Pot ser que obrin una biblioteca només de llibres en català.
Probablement aquesta biblioteca inclogui Probablement aquesta biblioteca inclourà És probable que aquesta biblioteca inclogui al seu catàleg tots els llibres publicats a les Balears.
Les obres segurament comencin Les obres segurament començaran El més segur és que les obres comencin a principis de juny.
Possiblement s’hagi de fer Possiblement es farà És probable que s’hagi de fer a les editorials una comanda especial.

L’imperfet de subjuntiu

L’imperfet de subjuntiu expressa fets hipotètics en el passat i, per això, s’utilitza quan l’oració principal està en passat simple/perifràstic o imperfet del mode indicatiu o en condicional, així com amb expressions que indiquen un desig que és molt poc probable que s’assoleixi:

El metge em va exigir que li parlés en castellà.
El metge m’exigia que li parlés en castellà.
M’agradaria que els metges m’entenguessin en català.
Tant de bo les plataformes s’omplissin de creadors de contingut en català! (= vull que això passi ara, però no en tinc cap esperança)

Perfet de subjuntiu

El perfet de subjuntiu s’utilitza per parlar de fets hipotètics del passat que tenen una connexió amb el present, així com expressions que indiquen desig respecte a fets passats.

Esperam que aquest grup de música català us hagi entusiasmat.
Tant de bo les plataformes s’hagin omplert de creadors de contingut en català! (= no sé si això ha passat o no, però voldria que fos així)

Plusquamperfet de subjuntiu

El plusquamperfet s’utilitza per parlar de fets hipotètics anteriors a un passat més proper, de condicions irreals del passat, així com expressions que indiquen un desig que no es pot complir.

M’hauria agradat que m’haguessin ensenyat a escriure en català de petita.
El Correllengua s’hauria pogut organitzar si no hagués plogut tant.
Tant de bo les plataformes s’haguessin omplert de creadors de contingut en català! (= sé que això no va passar, però m’hauria agradat que passés)

Aquest temps verbal, en els registres formals, no se sol emprar en oracions condicionals simples sense una conjunció condicional ni tampoc a la part principal d’oracions condicionals o concessives. En tots aquests casos és més recomanable emprar el condicional perfet.

Si hagués escrit l’obra en català, l’haguessin haurien acceptada al concurs.
Malgrat que els hagués parlat en català des del principi, m’haguessin haurien respost en castellà
Aquesta tasca no hagués hauria estat possible sense la vostra col·laboració.
Hagués Hauria estat tan bé que totes les conferències fossin en català!