‘tan’ / ‘tant’

Els quantitatius tan i tant presenten diferències d’ús, principalment, segons el mot que acompanyen.

La paraula tan és un adverbi i sempre s’usa davant d’un adjectiu, un altre adverbi o una locució adverbial, com en És tan bo que m’ho menjaria tot, Juga tan bé que dos equips el volen fitxar, No vagis tan de pressa que cauràs.

En canvi, la paraula tant pot funcionar com un adjectiu o com un pronom i presenta flexió completa (tant, tanta, tants, tantes). Així, tant s’utilitza en la resta de casos i pot dur la preposició de: No compris tantes flors, Tenc tanta son que no puc acabar la pel·lícula, Fa tant (de) renou que molesta.

Tant també pot funcionar com adverbi, en casos com Vols dir que plou tant?, No mengis tant que et farà mal, etc.

Finalment, s’usa la forma tant davant d’un adjectiu o d’un adverbi si forma part de la construcció tant… com, com per exemple en Les accions del Govern tenen un impacte tant nacional com global, Sempre han confiat en ell, tant per la seva professionalitat com per la seva ambició. Si la construcció manté un valor comparatiu, es manté la norma general: És tan simpàtic com tu, Ho vaig fer tan bé com la resta, Aquest arròs no és tan bo com el de sa Pobla.